CR31

Our revenge will be the laughter of our children. 

Se m’apareix el fantasma de Bobby Sands en el dia 66 de la vaga de fam. Em mira de fit a fit i m’etziba: Contra el poder, la resistència; contra la brutalitat, la dignitat. Som i serem partisans. El nostre estendard és la llibertat. 

Walter Benjamin: Dem Gedächtnis der Namenlosen ist die historische Konstruktion geweit. 

Els sense-sostre, els sense-nom, els sense-estat, els individus marginats, el pàries de la història, nedant contracorrent, perseverant a repel, excèntrics i extravagants, filles i fills d’una tribu silenciada que parla la llengua dels vençuts, que no s’ha rendit mai.

Je suis Walter

Un somni antic

El dietari començarà amb aquesta frase: "He vingut a escoltar el mar..." 

Perpetrant un somni antic, gosaré habitar a la Mar d'Amunt, ran de camí de ronda, entre Grifeu i Garbet, entre les cendres de Pere Calders i l'últim repòs de Walter Benjamin, davant l'hipnòtic blau de Josep Palau i Fabre... i més amunt encara, amb el far d'Antonio Machado, mestre de mestres.

Escoltar i mirar els dos blaus, amb la línia de l'horitzó com a pauta.

Tramuntanades i llevantades. Escumalls i tamarius. Cap Norfeu, Cap de Creus, Cap Ras...

Hi ha una geografia de l'ànima. La meva és brava, brava mediterraneïtat.

Namenlosen

Escrit al cementiri de Portbou, davant la tomba de Walter Benjamin

No moren els noms ni els mars ni els horitzons
Moren els cossos, cremen els arbres, creix la barbàrie de les xifres i tot el desconsol dels temps difícils Només una pedra, res més que una pedra, i la remor de les onades
Només un petó, com si fos l'últim, robat en un revolt del camí
És quan t'allunyes que et sento més a prop
És quan calles que tot ho reveles amb un somriure
No moren els noms ni els somnis ni els amors que han superat totes les proves
Moren els gestos, els enyors, les il.lusions
Només dormir amb tu, avui i totes les nits que resten fins a la fi del món
Només mirar-te, mirar-te i prou, com el xiprer mira l'atzur
És quan sóc teu que sóc més jo