Els abrils em proven. Si ara fa un any em va concedir a Martorell el premi al millor blog en català, enguany he anat a Lloret a recollir el premi al millor blog literari. Es tracta d'una categoria nova incorporada als Premis Vila de Lloret en la seva onzena edició, juntament amb al premi al millor blog de viatges i al millor post sobre Lloret. Gràcies al jurat i a Lloret, per les hores serenes que m'han regalat.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jurats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jurats. Mostrar tots els missatges
7.1.10
Premi Machado 2010
M'ha arribat una capsa que conté els originals que concursen al Premi Internacional de Literatura Antonio Machado 2010. Quan el vaig guanyar fa dos anys (llibre) em van fer membre de la Fundació i del jurat. Guy Llobet, el president de la Fundació, em confirma que el jurat d'enguany és enterament trilingüe, és a dir, que hauré de llegir obres en francès, castellà i català. Aquí teniu la composició del jurat:
Pobre de mi, una ratlla i gràcies! Intentaré estar a l'altura de la responsabilitat que m'ha estat encomanada. Només disposo d'un mes per a llegir-me tota aquesta pila de fulls. M'hi poso ara mateix. L'any passat va guanyar l'obra que jo havia proposat (Toni Quero). Veurem què passa aquesta vegada.
Pobre de mi, una ratlla i gràcies! Intentaré estar a l'altura de la responsabilitat que m'ha estat encomanada. Només disposo d'un mes per a llegir-me tota aquesta pila de fulls. M'hi poso ara mateix. L'any passat va guanyar l'obra que jo havia proposat (Toni Quero). Veurem què passa aquesta vegada.5.9.09
Mis letras son mis alas
Yo nunca escribí libros "convencionales". Siempre he intentado innovar literariamente. Los jurados que me han premiado a lo largo de estos años han valorado precisamente esta experimentación. Esta vez es lo mismo. LISS es un libro difícil de definir. Mejor que mejor. Para mi es otro jirón de vida, otro peldaño, porque (como decía el catalán Eugeni d'Ors) todo lo que no es autobiografía es plagio. Yo sólo creo en la literatura de primera mano, escrita en primera persona, auténtica, sin máscaras... Creo en Céline, Kerouac, Agustin de Hipona, Henry Miller... Esos son mis maestros. No hay que inventar nada. Lo que hay que hacer es INVENTARSE. Cada día, sin miedo. Me entregué a la literatura en cuerpo y alma. Lo dejé todo por ella. Mi libertad queda atrapada en las palabras con las que ME escribo. Si algún día debo prescindir de la escritura, prescindiré... pero, por ahora, mis letras son mis alas...
23.2.09
22 de febrer a Cotlliure
El dia 22 de febrer de 1939 Antonio Machado moria a Cotlliure.
Ahir feia just 70 anys.
Ahir feia just 70 anys.
10:20 Centre Cultural de Cotlliure. He sortit de casa una mica abans de les 7. He arribat a Cotlliure sobre les 8:30. Bufa tramuntana. Pel camí he vist sortir el sol. Mimoses florides. Canigó nevat.
Ara parla la presidenta del parlamento de Andalucía. El meu llibre està a la taula de l'entrada. 14€. Ja n'he dedicat un parell. Me n'enduc una capsa plena i la deixo al maleter del cotxe. Ha quedat molt bé. Fa sol. Guy Llobet, el president de la Fundació Machado, m'ha presentat el guanyador d'enguany: Toni Quero. Ara una representació de joves escriptors de totes les províncies andaluses reciten poemes de Machado. Canciones a Guiomar...
10:50 Parla l'alcalde de Cotlliure. El vent no cessa. Acaba d'esbatanar una finestra. Machado símbol europeu de llibertat, democràcia i republicanisme.
11:10 Lliurament del Prix des Lycéens. La remise du Prix Internacional de Litterature Antonio Machado 2009 serà a continuació. Com a membre del jurat vaig votar per l'obra "Los adolescentes furtivos" de Toni Quero, poeta sabadellenc que s'havia presentat sota el pseudònim de Dorian Gray...
Toni Quero & Toni Ibanez
Això és el que vaig escriure després de la meva primera lectura:
Toni Quero & Toni IbanezAixò és el que vaig escriure després de la meva primera lectura:
“Los adolescentes furtivos” és una obra novedosa, extraordinària, contundent, brutal, rica en expressions profundes, de diamantada originalitat, fresca, vitalista, que et commou i t’atrapa, t’arrossega amb la força de la paraula exacta. Excel·lent!Però el millor del dia encara estava per arribar. De camí cap al cementiri vam passar per la Casa Quintana, l'hotelet on Machado va morir. Es tracta d'una casa al costat de la riera que està igual ara que fa 70 anys. Sempre tancada. Llavors vaig veure que hi havia gent a dins, pujant per les escales. Coi, està oberta! I vaig començar a córrer.... I Toni Quero darrere meu. A la porta ens van dir que el Sr. Quintana (fill de la propietària que va acollir Machado en els seus darrers dies) l'havia obert per als representants de la Junta de Andalucía; i que no podíem pujar perquè l'espai era minso, que calia esperar que baixessin els que eren a dalt, atès que la cambra que va ocupar Machado es troba al pis superior. Aleshores, impacient, quan van baixar algunes persones, em vaig enfilar escales amunt... I Toni Quero i Renada Laura Portet (que s'hi havia afegit) darrere meu. A la porta de dalt ens van barrar el pas: El Sr. Quintana está cerrando... Com? Que un dia que obren aquesta casa jo no podré veure-la???!!! I em vaig colar cap endins. I Toni Quero i Renada darrere meu. El Sr. Quintana estava tancant els finestrons de la cambra on van morir Antonio Machado i la seva mare. Una cambra molt modesta, amb dos llits, un armari, una cadira, un bidet, una pica, un mirall... Vaig pregar al Sr. Quintana que em deixés fer un parell de fotos. Vaig posar el llibre sobre el llit com abans l'havia posat sobre la tomba. Vaig fer les fotos. Un lloc sagrat. Un moment sagrat. Un regal del cel. Gràcies Antonio!!!
La bona notícia és que, finalment, aquesta casa serà adquirida per la Fundació per a convertir-la en Casa Museu.
29.1.08
Jutjar
El que més odio de la meva feina és haver de corregir exàmens; primer per la pèrdua de temps que suposa dedicar-se a una activitat que no t'aporta res i, segon, perquè posar notes implica traduir en una xifra el presumpte coneixement de l'alumne la qual cosa, per als que som de lletres, significa una veritable heretgia.
No m'agrada jutjar ni ser jutjat. Fa 20 anys que poso notes i fa 20 anys que em presento a premis literaris. N'he perdut desenes i també n'he guanyat alguns. Conec molt bé la decepció que se sent quan la teva obra és rebutjada. Els jurats emeten veredictes la responsabilitat dels quals és compartida per tots els membres del jurat.
Hi ha hagut 38 persones que no han estat escollides per al llibre catosfèric. Em consola pensar que la majoria són molt joves i tenen tota la vida per davant. Cal superar-se i fer-ho cada cop millor. No hi ha un altre camí.
No m'agrada jutjar ni ser jutjat. Fa 20 anys que poso notes i fa 20 anys que em presento a premis literaris. N'he perdut desenes i també n'he guanyat alguns. Conec molt bé la decepció que se sent quan la teva obra és rebutjada. Els jurats emeten veredictes la responsabilitat dels quals és compartida per tots els membres del jurat.
Hi ha hagut 38 persones que no han estat escollides per al llibre catosfèric. Em consola pensar que la majoria són molt joves i tenen tota la vida per davant. Cal superar-se i fer-ho cada cop millor. No hi ha un altre camí.
16.12.07
Lourdes
Us podeu imaginar en quin estat comatós i catatònic es troba la literatura catalana (em refereixo a la de paper) que, quan no deixen els premis deserts (i últimament n'han deixat uns quants), concedeixen els guardons a obres realment curioses. Pep Coll s'ha endut el Sant Jordi amb una novel·la sobre la vida de Bernadeta Soubirous, la nena a qui se li va aparèixer la Mare de Déu a Lourdes... ¿Voleu res més destrempador?! I després alguns es queixen de què la joventut no llegeix! Aquests jurats i aquests editors farien bé d'anar a Lourdes, a veure si també se'ls apareix la Verge. ¿O és que ja només llegeixen novel·les de paper les velles beates de missa de dotze? Aleshores res, no he dit res. Vosaltres aneu fent... que ja arribarà Sant Jordi. (Suggeriment: amb el llibre podeu regalar un rosari, una estampeta del Papa o una ampolleta d'aigua beneita).
CAPVESPRE 14.12.07 Poema d'Agustí Bartra: Quan de mi, finalment... Tangos amb lletra de Juan Gelman. Recordem Josep Guinovart, Stockhausen i Sebastià Sorribas. Més tangos. Recitem poemes de Jordi Sarsanedas. Parlem de coses vàries: TV3 a València, el compromís del creador amb la societat, l'actual mediocràcia... Avui sense la Mariluz.
18.6.07
La mar i la pluja
Hi ha poques coses en aquesta vida que m'agradin més que caminar. Després d'aquest últim mes frenètic en el qual s'han ajuntat el final de curs amb la política, els jurats i la selectivitat; aquesta tarda he tornat a calcigar els corriols emboscats del meu poble verd, petit i tranquil (tranquil sobretot quan no s'hi interposa la política). Reveure el mar des de coll de Clau. El fill de puta del quad que passa a tot drap i aixeca una polseguera asfixiant. Badar i divagar assegut en un banc de fusta del mirador de la Cornisa. Les papallones m'escorten. Ginesta. Esbarzers florits. Suo amb delit. Cauen del cel gotes tímides. Es congria la tempesta entre la costa i la gran ciutat. Trona i llampega. Salta una llebre entre els matolls i es posa sobre una pedra grossa; immòbil, impàvida, em mira de reüll. Jo tampoc no em moc. Estem dos o tres minuts així, aturats, fitant-nos l'un a l'altre. De sobte fot un bot i desapareix. Al capdamunt de Sant Mateu comença a ploure de valent. Quin goig! Abraço la pluja, obro la boca i me la bec, m'amaro amb aquest deliciós bateig. M'aixoplugo sota la vella figuera. Quan cessa el ruixat, enfilo camí avall. La baixada és una meravella: la pols humitejada, el cel esbandit, la flaire de la pinassa... Passo per Can Gurguí. Dues hores lluny de tot, al costat de casa, molt a prop del cel, a l'abast de l'horitzó... La mar i la pluja són germanes; ambdues guareixen l'ànima. D'ençà que dormo amb una Sra. Regidora les nits són més tendres.
1.6.07
16.5.07
Minúcies
Saps que s'acaba el curs perquè floreixen els baladres i els alumnes estan insuportables. Avui, demà i demà passat els de 2n. de BTX fan exàmens finals. Enguany tornaré a corregir selectivitat a l'Autònoma. He rebut quatre originals més del Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida. Fer de jurat és un pal. Has de llegir molta morralla. I més pal és si no cobres ni un euro. Parlant de cobrar, he ingressat el talonet de CEDRO: 167 € en concepte de drets pels llibres publicats. Misèria & Co. No ens farem rics escrivint. Ni escrivint ni treballant honradament. M'ha arribat la convocatòria de subvencions de la ILC. Malgrat que el director ja no és l'ínclit Subirana (que me la va denegar els darrers dos anys), sinó l'Oriol Izquierdo, no penso demanar res, ni per creació ni per traducció ni per webs. A parir panteres. N'estic tip de pidolar xavalla. El que sí que faré és presentar-me al Carles Riba.
9.4.07
Sorrobloc, cirerers florits i mona
Vaig conèixer en Salvador a la taula rodona que vam fer a la seu d'Òmnium (22.3.07). Estava assegut entre el públic, escoltant amb atenció; al final, va fer una pregunta i, l'endemà, una crònica de l'acte. Si jo ja estic per damunt de la mitjana d'edat de la majoria de bloggers, imagineu-vos ell. En Salvador és un exemple extraordinari: feliçment jubilat, té un esperit inquiet que el porta a aprendre cada dia més coses. Al seu blog hi ha penjat imatges, cançons i fins i tot ha enregistrat la seva veu. El seu cas demostra que l'edat no ha de ser cap impediment per a res, que es pot tenir un esperit jove malgrat que el cos no acompanyi. Vaig escriure que la seva fesomia em recordava la del poeta Juan Ramón Jiménez. Ara li dic que és un model a seguir. La catosfera pot sentir-se orgullosa de tenir persones com ell.
Solució al post d'ahir:Efectivament, com alguns heu comentat encertadament, la pífia monumental del fragment és dir que un camp de cirerers florits té el color vermell pujat, quan sabem que la flor del cirerer acostuma a ser blanca o, de vegades, rosa. Però hi havia més errades: si poses talment no cal posar darrere el com perquè resulta reiteratiu. La puntuació també grinyolava (sobraven dues comes). El text, ben redactat, quedaria més o menys així:
El tatami, la delicada roba de la cortesana i la seva pell suau es tenyiren de vermell pujat talment un cirerer carregat de fruits.
Una mona de fa molts anys: 
(Temps de 600 i de Mirinda...)
(Temps de 600 i de Mirinda...)1.4.07
Pamuk, Viladot i tu
Després de setmanes d'espera, ja tinc sobre la taula la traducció catalana d'Istanbul de Pamuk. El vaig comprar ahir a la llibreria La Gralla de Granollers juntament amb Orgànic, recull pòstum de relats de Guillem Viladot, el genial apotecari de Riella. A l'últim número de la revista BenZina surt publicat Ammara, el primer d'aquests relats. Viladot és un dels meus mestres. A més, 29 originals que he de llegir del III Premi Vallromanes de Poesia que s'han de sumar als originals que m'estan arribant del Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida. O sigui, que se'm presenta una setmaneta literàriament santíssima... Avui dinarem a Can Sala. Per culpa d'una fuita, ens han tornat a tallar l'aigua. Hi ha un cel per ploure.
29.1.07
Lletres eròtiques
La Laura, del gabinet de premsa del II Saló Sexe en Català, m'envia un mail en el qual em demana unes declaracions per a la nota de premsa que estan preparant. Li responc això:Què opina sobre l’estat de les lletres eròtiques en català?
Considero que tota bona literatura ha de ser "eròtica", tot bon llibre ha de seduir el lector. El gènere eròtic en concret es troba difuminat episòdicament dins la majoria de novel·les que es fan avui dia. Llibres que abordin l'erotisme de cara n'hi ha molt pocs; i encara menys són els que proven de fer una reflexió profunda sobre el tema. És simptomàtic que només existeixi un premi de literatura eròtica en català (Vall d'Albaida). En castellà n'hi havia un (La sonrisa vertical) que, malauradament, ha desaparegut. En el meu cas, volia arriscar-me en aquest gènere, volia superar el repte de fer literatura eròtica. El resultat és prou satisfactori: vam guanyar el premi i el llibre està publicat. A més, les noves tecnologies ens ofereixen un horitzó inèdit en aquest aspecte. Nosaltres vam voler fer literatura del segle XXI via mails, messenger, mòbil... Internet ens ha servit com a mitjà per a crear la nostra obra. Les lletres que ara estan impreses en paper abans van ser digitals: cibersexe. El futur va per aquí.
Com influeixen certàmens com el Saló Sexe en Català i el concurs de relats eròtics en el sector?
Iniciatives com aquestes són una molt bona plataforma per a donar a conèixer la literatura eròtica. Que se subratlli el fet de la catalanitat afegeix un plus de promoció per a la nostra llengua i la nostra cultura, que bona falta li fa. Cal que la literatura surti dels cercles tancats, elitistes, i arribi al màxim de persones. Tant el Saló com el concurs ajuden a popularitzar els llibres a través d'un gènere atractiu com és l'eròtic. Us felicito per aquestes iniciatives i us encoratjo a continuar-les en les successives edicions.
M'arriba un mail d'Ontinyent amb un PDF que conté les bases del XIV Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida 2007. Termini de presentació: 18 de maig. Veredicte: pels volts de Sant Joan. Com que el vam guanyar l'edició passada, enguany ens toca fer de jurat.
10.6.06
M'arriba aquest mail...
M'arriba aquest mail d'una entrellumaire... Toni,Responc:No has parlat de la teva successora al premi Ferrater.El que és curiós és que sou la cara i la creu, ella tan espiritual i tu tant...Seriosament, n'hauries de fer un input.
Salutacions
Benvolguda amiga,No puc parlar de la meva successora al Premi Ferrater, la comtesa de Balàfia, baronessa amnèsica de la soga de la Pastilla i marmessora del quadrat del tros, altrament dita Dolors Miquel, perpetradora de la Missa Pagesa, per les següents raons de pes:1- Vaig formar part del Jurat que va decidir qui havia de guanyar el Ferrater d'enguany. No tinc cap vocació de Marsé, jo. Cada cop m'agraden menys les polèmiques.
2- La Miquel no és la Janer. On vas a parar!
3- ¿Espiritual la Miquel? ¿Vols dir? Von allem Geschriebenen liebe ich nur Das, was Einer mit seinem Blute schreibt. Schreibe mit Blut: und du wirst erfahren, dass Blut Geist ist.
4- Potser algun dia, més endavant, em decideixo a parlar...5- O potser no caldrà dir res. N'hi haurà prou amb llegir l'obra premiada quan surti publicada:Mare nostra que esteu en el zel
Sigui santificat el vostre cony...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)