Un blog sense comentaris no és un blog

Alguns, emparant-se amb arguments agafats amb pinces d'estendre la roba, intenten justificar-se, però no cola. Un blog sense comentaris no és un blog, sinó un web 1.0 del segle passat, unidireccional, castrat. Un blog sense comentaris és com cardar sense escórrer-se, un blog-interruptus. De què teniu por? Podria posar els enllaços de quatre o cinc presumptes blogs d'escriptors, totxos o polítics de cert renom que no tenen collons d'acceptar comentaris. La millor alternativa és la moderació dels comentaris: el blogmestre se'ls llegeix i decideix quins publica i quins rebutja. Ja sabeu que no m'agraden els anònims, però són inevitables, formen part del paisatge catosfèric. Si no ets capaç d'admetre l'opinió dels altres, aleshores tens un greu problema. Els monòlegs sovint condueixen a l'autisme, quan no desemboquen en actituds encara més perilloses...

[Subirana se l'agafa amb paper de fumar... diu no sé què de "les clavegueres"... ell sempre tan fi i tan delicat... per damunt del bé i del mal... sobretot del mal... no fos cas que s'enllordés amb la realitat de la vida... Internet és el que és... i vostè pot seguir immaculat a la seva torre de vori...]

Gràcies pel premi (i ja van dos)

Blogabulari

Noves realitats (i noves virtualitats) requereixen noves paraules que les denominin. Internet -i en concret el món dels blogs- està suscitant nombrosos neologismes que, a poc a poc, anem afegint al nostre bagatge lingüístic. Sense voler ser exhaustiu, deixeu-me fer una petita llista orientativa. Per descomptat, estic obert a noves aportacions que, molt gustosament, inclouré en aquest Blogabulari:

Autoblogografia: Autobiografia blogogràfica.
Blogaire: El que perpetra un blog.
Blogalització: Globalització dels blogs.
Blogamoll: Que blogueja fàcilment allò que caldria callar.
Blogança: Recança d'escriure al propi blog o de llegir-ne d'aliens. Enyorança del blog.
Blogferit: Amant de conrear els blogs
Blògic: Discurs racional dels bloguers.
Blogmestre: Responsable de l'administració del blog.
Blogoaddicció: Adicció als blogs.
Blogoaddicte: Addicte als blogs.
Blogocràcia: Govern dels blogs.
Blogodependent: Aviciat als blogs.
Blogofília: Simpatia apassionada pels blogs. (Vid.)
Blogofòbia: Aversió als blogs.
Blogògraf: Escriptor de blogs.
Blogografia: Escriptura en blogs.
Blogòleg: Especialista en blogologia.
Blogologia: Ciència que estudia els blogs.
Blogomania: Impuls morbós i irresistible a fer blogs.
Blogomància: Endevinació a través dels blogs.
Blogopatia: Malaltia produïda pel blogueig.
Blogòpata: Malalt de blogs.
Blogopèdia: Enciclopèdia de blogs.
Blogosfera: Tot el conjunt de blogs en general.
Blogosofia: La saviesa dels blogs.
Blogosucció: Reducció dels continguts d'un blog. (Vid.)
Blog Power: El poder dels blogs.
Blogs & Beers: Trobada de blogaires on es beuen cerveses (i altres coses)
Blogueig: Acció de bloguejar.
Bloguejar: Fer blogs.
Bloguejo, ergo sum: Intuïció solipsista neocartesiana, primera veritat dels autors de blogs.
Bloguer: Una altra manera de dir blogaire.
Bloguicidi: Eliminar un blog, esborrar-lo.
Bloguisme: Ideologia dels bloguers.
Bloguista: Una altra manera de dir blogaire.
Bloguístic: Relatiu als blogs.
Bloguitis: Necessitat irrefenable de bloguejar, el vici dels blogs.
Catarsiesfera: Catarsi a la catosfera. (Vid.)
Catastrosfera: Catosfera catastròfica. (Vid.)
Catetosfera: Manera despectiva i humorística d'anomenar la catosfera.
Catosfera: Conjunt de blogs escrits en català i la comunitat virtual que existeix al voltant d’aquests blogs. (Vid.)
Catosfèric: Membre de la catosfera.
Ciberescriptor: Escriptor digital, que escriu a internet.
Ciberlector: Lector que llegeix en línia, a la pantalla.
Ciberliteratura: Literatura feta digitalment mitjançant els blogs.
Cibersexe: Sexe virtual. (Vid.)
Desblogar-se: Deixar de banda els blogs.
Desvirtualitzar: Conèixer a la realitat algú que només coneixies virtualment, trobada presencial..
Emblogar-se: Embolicar-se amb els blogs.
Frikisfera: La catosfera friki.
Ghostblogger: Bloguer que fa el blog d'un altre, "negre" que escriu blogs. (Vid.)
Teclamoll: Que tecleja fàcilment allò que caldria callar.
Posteig: Acció de postejar.
Postejable: Digne de ser postejat.
Postejar: Fer posts, escriure anotacions al blog.

Puigcarbó i L'Oracle Imminent

Francesc Puigcarbó ha llegit L'Oracle Imminent i n'ha escrit una ressenya. Li ho agraeixo. Si voleu veure totes les ressenyes que s'han fet d'aquesta obra aneu aquí. Si la voleu comprar aneu aquí.

[En castellano]

Lletres eròtiques

La Laura, del gabinet de premsa del II Saló Sexe en Català, m'envia un mail en el qual em demana unes declaracions per a la nota de premsa que estan preparant. Li responc això:

Què opina sobre l’estat de les lletres eròtiques en català?

Considero que tota bona literatura ha de ser "eròtica", tot bon llibre ha de seduir el lector. El gènere eròtic en concret es troba difuminat episòdicament dins la majoria de novel·les que es fan avui dia. Llibres que abordin l'erotisme de cara n'hi ha molt pocs; i encara menys són els que proven de fer una reflexió profunda sobre el tema. És simptomàtic que només existeixi un premi de literatura eròtica en català (Vall d'Albaida). En castellà n'hi havia un (La sonrisa vertical) que, malauradament, ha desaparegut. En el meu cas, volia arriscar-me en aquest gènere, volia superar el repte de fer literatura eròtica. El resultat és prou satisfactori: vam guanyar el premi i el llibre està publicat. A més, les noves tecnologies ens ofereixen un horitzó inèdit en aquest aspecte. Nosaltres vam voler fer literatura del segle XXI via mails, messenger, mòbil... Internet ens ha servit com a mitjà per a crear la nostra obra. Les lletres que ara estan impreses en paper abans van ser digitals: cibersexe. El futur va per aquí.

Com influeixen certàmens com el Saló Sexe en Català i el concurs de relats eròtics en el sector?

Iniciatives com aquestes són una molt bona plataforma per a donar a conèixer la literatura eròtica. Que se subratlli el fet de la catalanitat afegeix un plus de promoció per a la nostra llengua i la nostra cultura, que bona falta li fa. Cal que la literatura surti dels cercles tancats, elitistes, i arribi al màxim de persones. Tant el Saló com el concurs ajuden a popularitzar els llibres a través d'un gènere atractiu com és l'eròtic. Us felicito per aquestes iniciatives i us encoratjo a continuar-les en les successives edicions.

M'arriba un mail d'Ontinyent amb un PDF que conté les bases del XIV Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida 2007. Termini de presentació: 18 de maig. Veredicte: pels volts de Sant Joan. Com que el vam guanyar l'edició passada, enguany ens toca fer de jurat.

Cibersexe

Sònies, Mireies, Candeles... Proliferen les escalfabraguetes catosfèriques. Són una epidèmia. El cibersexe guanya terreny. El cibersexe funciona. El cibersexe mola. Onanisme digital (en el doble sentit del terme). El ratolí i el teclat empastifats. Els reprimits malcardats que s'adiccionen a aquesta mena de blogs només demostren que la il·lusió és el motor de les nostres vides. I és que alguns confonen l'erotisme amb l'il·lusionisme o, com es diu en castellà, el culo con las témporas. Confesso que a mi els blogs eròtics no em fan trempar gaire. Hi ha coses pitjors, com ara els blogs polítics. Aquests sí, que destrempen. Són una pandèmia clònica, una pesta bubònica. Vade retro. Però el cibersexe està de moda. ¿Encara no l'has provat?

Entrevista a L'Illa

Ja podeu llegir l'entrevista que ens va fer David Madueño per a la revista L'Illa de Bromera: L'eròtica cibernètica

M'ha agradat molt la imatge de la dona nua amb aquesta llarga crinera adorant el portàtil... Seria una d'aquestes imatges capaç de condensar mil paraules.

Les noves relacions a través de la xarxa. Cibersexe. La nova literatura del segle XXI. Ciberliteratura. L'Oracle Imminent. ¿Encara no l'has llegit?

Vota la teva portada

L’Oracle Imminent, Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida 2006, és una novel·la absolutament innovadora, escrita a quatre mans pels blocaires Toni Ibàñez i Emma Piqué, i on el cibersexe és el protagonista. Arribarà a les llibreries al novembre i tu pots elegir-ne la coberta. Deixa’t seduir per les imatges proposades per a servir d’entrada a L’Oracle Imminent. Quina t’agrada més?

Entre els participants, sortejarem un lot de llibres del Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida. Molta sort!

VOTA AQUÍ

Agraïments cap a Salamanca

MOLLET A MÀ...

ENTREVISTA

+ RETALLS DE PREMSA

WEB DE L'ORACLE IMMINENT

Avui divendres, l'Emma i jo participem al programa La vida en singular d'Onda Rambla (89.8 FM). Ens podeu escoltar en directe de 15 h. a 16 h. Parlem del premi, del llibre i de CIBERSEXE...

Deu ser la mandra canicular...

Deu ser la mandra canicular, però entre els blogs que (per obra i gràcia de YouTube) s'han convertit en videoblogs i la plaga dels blogs polítics (soroll mediàtic sense suc ni bruc / per cert, posar les eleccions el dia de tots sants és una última maragallada genial: no es podia escenificar millor la defunció i l'enterrament del Tripartit, president inclòs), la catosfera fa una mica de peneta.

Em llevo aviat i me'n vaig a caminar tres hores per la muntanya. Pujo fins a Coll de Clau, saludo el mar i segueixo pel camí de la carena fins al mirador. Vull atansar-me al lloc on l'altre dia es va produir l'incendi. Arribo al Turó d'en Baldiri i veig el desastre de prop: restes encendrades, cadàvers de pins, sutja embrutidora, senderes despullades, roques pelades... La imatge de les branques renegrides encara palplantades assenyalant el cel s'adiu amb la visió del petit cementiri de Tiana al fons. No duc la càmera, llàstima. Hi estic una estona en silenci, provant de remembrar com era tot aquest paisatge abans del foc. La Gran Ciutat jeu allà baix, distant, aliena, capficada en les seves cabòries... Pujo a l'ermita de Sant Mateu. Bec aigua de la font, que és l'única font que encara raja pels encontorns. Baixo fins a la Creu d'en Boquet i m'acosto fins al dolmen de la Roca d'en Toni. M''assec una estona sota els xiprers que custodien les set tombes medievals que hi ha una mica més amunt del dolmen. El camí de retorn el faig seguint el torrent d'en Cuquet per l'antic camí de Vilassar. Les cigales canten amb ganes. Farà calor. El sol ja és alt.

Arribo a casa i em dutxo. Tinc una pila de llibres per a llegir. Estic acabant Mugrons de titani, el guanyador de La Vall d'Albaida de l'any passat. Us en copio un fragment (p.27):

-Ja deus saber que un cervell necessitat d'orgasmes només funciona al 40% de les seves possibilitats.
Plasma, que segueix l'operació amb interès, li pica l'ullet.
-Conscients d'aquesta necessitat vital a D'Ors hem instaurat dues escorregudes obligatòries: a les nou del matí i a les cinc de la tarda. Gràcies a elles, les nostres neurones rutllen amb l'eficàcia d'una rentadora. Tenim una activitat cerebral tan passada de voltes que ens hem convertit en la gent més llesta del plurivers.

Jo no m'ho prendria gaire a broma.

Demà divendres, l'Emma i jo participarem al programa La vida en singular d'Onda Rambla (89.8 FM). Ens podreu escoltar en directe de 15 h. a 16 h. Parlarem del premi, del llibre i de CIBERSEXE... Els oients poden trucar per telèfon. Serà divertit.

Tot va començar...

Tot va començar el 22 de febrer quan, després de llegir el meu Manifest, em vas enviar un mail titulat "per fi":

L'endemà vas escriure un altre mail titulat "proposta":












La foto en qüestió era aquesta:











Vaig acceptar la proposta i vaig posar unes condicions. Tu em vas respondre...

Entre el 24 de febrer i el 4 de març Vogelfrei i mouchette van intercanviar 100 mails i 800 pàgines en word de messenger... L'Oracle Imminent fou perpetrat en 10 dies. La co-inspiració (musa / mus) va provocar una efervescència creativa BRUTAL que es va veure agreujada per la pol·linització primaveral i la música dionisíaca de la Shakira (veritable banda sonora de L'Oracle, en concret Oral Fixation Vol. II i, més en concret, la cançó Illegal)

El títol va sorgir d'uns comentaris a Plagueta de Bord, el blog del nostre idolatrat BM





Creats els personatges protagonistes, l'argument va anar sorgint sobre la marxa (a la xarxa) i, sobre la marxa també, vam decidir que podíem presentar l'obra al Premi de Literatura Eròtica de La Vall d'Albaida perquè s'avenia molt bé a la mena de "cosa" que estàvem escrivint. El termini de presentació era el 19 de maig. Vam estar tot el març i tot l'abril retallant, repassant, espigolant, polint L'Oracle... En vam fer un fotimer de versions. Al final, vam donar per bons una seixantena de mails i uns quants fragments del messenger. Ens ho vam passar molt bé cuinant l'obra. Era un experiment molt agosarat, molt nou per a nosaltres: dos ciberescriptors del segle XXI (escriptors de la mà oberta) escrivint a quatre mans frenèticament, apassionadament... El modus operandi suposava un gran risc en la mesura que no sabíem fins a on podríem arribar. Sovint vam sentir vertigen, però vam poder travessar el riu i reeixir... El jurat ens ha escollit entre 26 obres presentades

Quan aquest divendres van llegir el veredicte en aquell marc incomparable de la finca La Clariana d'Ontinyent, sota palmeres i pins centenaris, amb totes les estrelles fent-nos l'ullet, mentre pujàvem les escales de l'escenari, tu davant i jo al darrere, et vaig dir a cau d'orella: Emma, això és veritat, això es veritat...

De:	Vogel Frei
Enviat el:	Dijous, Març 02, 2006 7:25:26 PM
Per a:	mouchette_mm@hotmail.com
Assumpte:	No paro de treballar

Efímera glòria de les paraules. Noli me tangere. No busco res perdurable. Aspiro a la immortalitat. L’amor podria ser real si no fos una entelèquia. Estimem la idea que ens fem de l’altre: la seva irrealitat. No podem anar més enllà de les paraules. Suposem que més enllà hi podria haver la veritat. ¿Quina veritat? ¿Hi ha res més veritable que el que penso, el que sento, el que dic, el que escric? La veritat no ens fa més lliures, sinó més esclaus. La veritable llibertat rau en els somnis. Bauçà dixit.

Noli me tangere. Si encara et puc somiar, encara puc estimar-te. Les paraules són muralles. Necessitaria tocar-te de veritat, però sé que si ho faig, l’encís del somni s’esvanirà.

Noli me tangere. No em toquis més. No em toquis mai. Tocar és un acte groller. Escriu-me més mails: mil, dos mil… Mouchette, explica’m els teus somnis, confessa’t sense embuts, sense escarafalls, però no em tornis a demanar que vingui a penetrar-te. Això ho pot fer qualsevol tros de quòniam. Vogelfrei fa poemes. ¿Ho has oblidat?

¿Quan torna ton pare de la Xina?

La tarda ja no és tarda. El cel s’ha enfosquit de sobte. Jo també tinc una “sorpresa” per a tu: aquesta nit no puc venir a casa teva. Tinc un altre compromís.

Noli me tangere.

Al faristol de l'escenari, davant del micròfon, em va tocar fer el discurset i el vaig cloure dient:

Eros inspira els somnis. Ningú no perpetra els somnis impúnement. L'Oracle és un somni perpetrat que ha deixat de ser somni (per això som aquí) i, en deixar de ser somni i fer-se realitat, ja no em pertany, sinó que és de tothom: completament vostre.

Com Vogelfrei i mouchette, que no moriran mai.

NB: Això és un resum molt resumit de tot el que es pot explicar. La història real (realment increïble) donaria per a fer una novel·la de les gruixudes en la qual L'Oracle Imminent només seria el primer capítol... Paciència. Tot arribarà.

Afegit de l'Emma (11.7.06):

Vaig ensopegar amb el Toni a través d'un manifest blogpoètic que tenia penjat a la xarxa, i em vaig posar en contacte amb ell perquè estic escrivint un assaig sobre la literatura per Internet. Em va passar uns quants links amb documents seus, i en una entrevista vaig llegir que tenia pendent tractar la literatura eròtica perquè era un tema que no havia tocat gaire.

És conegut el paper que té el sexe per internet: anonimat, llibertat de la fantasia sexual, absència de compromís, etc. Així que vaig pensar que seria interessant crear dos personatges que tinguessin relacions sexuals. La proposta li va interessar i vam convenir que creessim l'obra mitjançant mails. Aleshores tenim una noia joveneta i un home madur que quan no es troben a l'Oracle (bar d'encontre) o a casa d'ella, s'escriuen mails per mantenir encesa la brasa eròtica que és el que conforma el llibre.

La novel.la, a més d'eròtica té un fons de filosofia de l'amor i de tradició literària. Els dos personatges es descobreixen la necessitat, no tan sols física sinó de complementació existencial, així com Dant necessita Beatriu, Vogelfrei i mouchette es necessiten l'un a l'altre per a existir. La clau de l'Oracle Imminent és, entre altres coses, que la veu de la dona, de la musa, apareix en el mateix nivell que la veu de l'home, el poeta, i així es converteix també en creadora.