Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desvirtualitzar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desvirtualitzar. Mostrar tots els missatges

7.9.08

Odio escriure rèquiems



Que un blog plegui no és ni bona ni mala notícia. Cada dia neixen i moren milers de blogs. Però si el blog que plega és un dels nostres, ja és una altra cosa. L2P no és un blog qualsevol. La seva vocació (doblement) perifèrica, la seva dissidència, la seva veu tan particular i bolanyesca, el fan un blog imprescindible, diria que "de culte", si aquesta expressió no sonés a cursi. Odio escriure rèquiems.

Després de tots aquests anys, entre Subal i servidor hi ha hagut de tot, moments d'idil·li i moments polèmics, sempre amb el respecte mutu per davant de tot. Subal és Miquel. Això ja ho sabia fa temps. L'anonimat és un estat transitori, un equilibri inestable que, per la força, acaba trontollant. Vaig desvirtualitzar-lo el dia que la Tina (una altra exbloguera que trobem molt a faltar) va presentar el seu llibre a l'Horiginal, el temple sagrat dels poetes perifèrics.

Em sap greu. No ens podem permetre el luxe de patir baixes en aquesta batalla que, dia a dia , post a post, mantenim a la xarxa. No et parlo de catosferes ni de política (que sé que et rellisquen força), sinó de cultura, de llengua, de lluita civilitzatòria... Et parlo d'excel·lència bloguera, d'originalitat, de creació. Em sap greu, Miquel, de veritat. Una gran pèrdua.

Odio escriure rèquiems. Sincronies màgiques han volgut que a la pàgina 79 de l'últim llibre que he llegit em trobi aquest fragment que sembla escrit per a tu:
... i ja t'has perdut en la perifèria on res del que realment importa ja no té ni cara ni ulls, només aquella sensació irreparable de ser superflu.
Nihil esse superfluum. Només et desitjo que, a partir d'ara, trobis la cara i els ulls del que realment t'importa.

5.9.08

El relat mallorquí



Són les 6 del matí i ja he dormit prou, malgrat que vaig retirar-me tard després de penjar les últimes fotos del dia. Encara no ha sortit el sol. La finestra de l'habitació 205 dóna al pati interior d'aquest hotelet urbà en el que es respira una calma monàstica. Encara em queden unes hores a Palma fins que l'avió JK 5711 d'Spanair s'enlairi a les 11:25 de tornada cap a casa.

Abans de les vacances, Elisenda Farré em va proposar de fer la presentació de LCL a Can Alcover. N'Elisenda és una dona eficient i molt preparada. Ella és la que dirigeix aquesta casa-museu on es venera la memòria d'un dels grans escriptors mallorquins. Gràcies, Elisenda, pel teu tracte exquisit i per la bona feina que has fet! I a veure si t'animes a fer un blog del centre... Aquí la teniu al jardí alcoverià:

Casualitats de la vida han volgut que n'Elisenda sigui filla d'una de les blogaires mallorquines que han participat en el llibre, Mª Victòria Secall, d'El pèndol de les petites oscil·lacions. Ahir, per tant, estàvem en famíla. La Victòria, tisores en mà, es va lluir en la seva intervenció a la taula... És tota una poetessa.

El mestre Biel, plaguetaire prologuista, va arribar puntual a la cita. Ja tenia ganes d'abraçar-lo. M'havia acompanyat en la meva darrera estada en aquesta illa i plegats vam tornar a passejar pels carrerons de la vella Palma. Mallorca i Biel Mesquida són noms inseparablement units en el meu cor de poeta maleït.

Més puntual havia estat en Llorenç, d'eLiteratura, un altre dels blogaires catosfèrics al qual vaig desvirtualitzar ahir; igual que a na Caterina, de No diguis que és un somni, jove i tímida, que al final va llençar-se a llegir un fragment del seu text. L'últim a arribar -i això que venia en moto-, va ser al gran Benjamí, il·lustre bitasser, amb el seu petit portàtil que no va deixar descansar en cap moment de la presentació.


Érem sis blogaires i la sala plena de públic. Vam començar amb el PWP que vaig preparar per a la presentació de Vallromanes. Citacions, mapa de LCL i les captures de pantalla dels 100 blogs participants, tot amanit amb el fons musical de All we have de Brett Dennen. A continuació en Biel va glossar el seu pròleg. Vam parlar tots sis, debatent alguns aspectes del fet blogològic...

Pica-pica al jardí. La xafogor no volia anar-se'n. Ventalls i dedicatòries dibuixades i escrites als llibres. Una vetllada entranyable, agradable, memorable. Jo era el "principatí" (mai abans no m'havien anomenat així). Amigues i amics mallorquins, mil gràcies per la vostra acollida!!!

Comença a llostrejar. Obro els finestrals de bat a bat perquè entri la fresca. Esmorzaré, compraré la premsa local, buscaré en una llibreria Pèls i senyals de Sebastià Perelló (ens el vam trobar anit i me'l van recomanar molt vivament), a la Plaça Espanya agafaré el bus número 1 que em portarà a l'aeroport i volaré...

Deixo aquí el relat d'aquestes 24 hores a Mallorca. La vida és aquesta cosa estranya que, sovint, em fa tan feliç.

PREMSA

22.1.08

MANIFEST CATOSFÈRIC DE GRANOLLERS

Avui, festivitat de Sant Vicenç -patró de Vallromanes (on visc) i de Mollet (on treballo)-, 72 hores abans de la inauguració de les Jornades de la Catosfera, sota la lluna plena, publico aquest Manifest en el post número 1.000 d'ENTRELLUM.


L'any 2005 vaig escriure el Manifest blogpoètic de Sant Cugat i el vaig llegir a la trobada sobre El dietarisme i el nou dietarisme dels blogs que es va celebrar a Sant Cugat els dies 6 i 7 de juny. En aquell text resumia la meva filosofia bloguística. Rellegit ara, el tornaria a subscriure totalment. Després de dos anys i mig, adobat amb la nova experiència entrellumínica, voldria afegir algunes reflexions blogològiques que ens ajudin a comprendre on som, què fem i cap on anem.

De Sant Cugat (05) a Granollers (08) la Catosfera s'ha fet gran, ha arribat a la seva majoria d'edat. Els que, des del primer moment, vam creure en l'enorme potencialitat dels blogs, hem vist confirmades amb escreix les nostres expectatives i, a hores d'ara, podem afirmar sense embuts que la importància dels blogs (a casa nostra i arreu) és quelcom que ningú ja no gosa discutir, tret de quatre dinosaures miops ancorats al segle passat que encara s'aferren a no se sap quins privilegis o interessos.

En aquest curt trajecte catosfèric hem vist com s'anava consolidant la presència del català a la xarxa, com esdeveníem una nació digital gràcies al .cat, com érem reconeguts en l'àmbit universitari i en l'esfera política, mentre el protagonisme i la influència dels blogs catosfèrics no parava de créixer en els mitjans... Tot plegat és la història d'un èxit vertiginós.

La Catosfera ha generat una comunitat virtual de caràcter pluralíssim i libèrrim formada per persones que interactuem i ens enriquim mútuament. Els catosfèrics compartim la nostra catalanitat sense complexes mentre projectem aquesta identitat al món global. Diàleg, idees, plataformes, campanyes, iniciatives... Un batibull incessant que demostra dia a dia la vitalitat catosfèrica. El fet que avui estiguem aquí (i ens comencem a organitzar) augura una nova època en la qual la nostra força encara pot ser més gran. La nova societat del coneixement requereix instruments nous -com ara els blogs- per a promoure nous activismes col·lectius, noves revolucions per venir, nous horitzons inimaginables.

Fa quatre anys que bloguejo. Bloguejar és una forma de veure el món i d'interpretar-lo, una manera de ser i d'estar. No som periodistes, però podem explicar les coses de primera mà. No som polítics, però podem exercir de ciutadans responsables dins d'aquesta àgora virtual. ¿La partitocràcia deixarà pas a la blogocràcia? ¿Ens acostem cada cop més a la ciberdemocràcia? Aquesta és la veritable Revolució Catosfèrica. L'exemple més clar és l'embranzida que, gràcies a la Catosfera, ha agafat el sobiranisme...

La Catosfera com a ciberpolis abasta tots els àmbits de l'acció humana: esport, música, política, ètica, economia, educació, empresa, tecnologia, art, negocis, literatura... Una multiplicitat d'interessos que troben cabuda dins aquest macrodiàleg bloguístic. Però refrenem una mica l'optimisme...

Potser un blog no és res més que un passatemps innocu. Mentre estem entretinguts amb el blog, penjats del teclat, amorrats a la pantalla, resultem inofensius. Ens creiem importants perquè rebem no sé quantes visites i hem assolit el número tal de no sé quin rànquing. Pots comptar! ¿Voleu dir que n'hi ha per a tant? 250, 280, 600 persones... ¿Què representen enmig de la inabastable societat real? Hi ha molta gent que encara no sap què és un blog, gent que no té connexió a internet, gent que -per no tenir- no té ni ordinador. ¿Els bloggers canviarem el món? ¿Els catosfèrics revolucionarem Catalunya? ¿O resulta que som els més esnobs, els més geeks, els que millor encarnem el Zeitgeist? Deixo els interrogants oberts...

Aquest Manifest no aspira a ser profètic. No fem volar coloms. Toquem de peus a terra. La Catosfera és una immensa sardana on hi cap tothom. Ajuntem les mans i ballem junts. Ningú no és més que ningú. Som catalans i ens ho fem en català, però la nostra vocació és universal. Catosfèrics del món, virtualitzats i desvirtualitzats, unim-nos per a saltar més amunt del present. Bloguegem cada cop més i cada cop millor. Aquest és el camí. Aquest és el compromís. Aquest és el repte. Visca la Catosfera!


21.1.08

Setmana catosfèrica

Avui encetem una setmana intensa que culminarà amb un cap de setmana apoteòsic a Granollers amb motiu de les Jornades de la Catosfera. Després de molts dies de feina i de nervis, tot està a punt per aquesta desvirtualització massiva que marcarà una fita memorable en la història dels blogs catalans.

La meva participació en aquest esdeveniment es concretarà en tres fronts:
  1. Demà dimarts 22 postejaré un text titulat Manifest Catosfèric de Granollers.
  2. Dissabte 26 a les 10 h. moderaré la taula rodona sobre els blogs i la literatura.
  3. La coordinació del llibre Blogs & Literatura, primera antologia de la catosfera literària, que serà publicat per l'editorial Cossetània.
Tot plegat m'omple de responsabilitat i d'il·lusió. Mai no m'hagués pensat que una simple paraula que se'm va acudir escrivint un post fa tres anys arribés a representar tot el que ara representa...

Tocant a la taula rodona, conscient de què moltes persones no hi podreu assistir, voldria aprofitar aquests dies previs per a facilitar si més no la vostra participació virtual. És molt fàcil: envieu-me els vostres suggeriments, deixeu-los en forma de comentari, formuleu preguntes, dubtes, remarqueu aspectes que considereu que caldria debatre en aquesta taula pel que fa a la relació entre la literatura i els blogs. Us prometo que els tindrem en compte.

Ja escalfen motors

4.12.07

Blogabulari

Noves realitats (i noves virtualitats) requereixen noves paraules que les denominin. Internet -i en concret el món dels blogs- està suscitant nombrosos neologismes que, a poc a poc, anem afegint al nostre bagatge lingüístic. Sense voler ser exhaustiu, deixeu-me fer una petita llista orientativa. Per descomptat, estic obert a noves aportacions que, molt gustosament, inclouré en aquest Blogabulari:

Autoblogografia: Autobiografia blogogràfica.
Blogaire: El que perpetra un blog.
Blogalització: Globalització dels blogs.
Blogamoll: Que blogueja fàcilment allò que caldria callar.
Blogança: R
ecança d'escriure al propi blog o de llegir-ne d'aliens. Enyorança del blog.
Blogferit: Amant de conrear els blogs
Blògic: Discurs racional dels bloguers.
Blogmestre: Responsable de l'administració del blog.
Blogoaddicció: Adicció als blogs.
Blogoaddicte: Addicte als blogs.
Blogocràcia: Govern dels blogs.
Blogodependent: Aviciat als blogs.
Blogofília: Simpatia apassionada pels blogs. (Vid.)
Blogofòbia: Aversió als blogs.
Blogògraf: Escriptor de blogs.
Blogografia: Escriptura en blogs.
Blogòleg: Especialista en blogologia.
Blogologia: Ciència que estudia els blogs.
Blogomania: Impuls morbós i irresistible a fer blogs.
Blogomància: Endevinació a través dels blogs.
Blogopatia: Malaltia produïda pel blogueig.
Blogòpata: Malalt de blogs.
Blogopèdia: Enciclopèdia de blogs.
Blogosfera: Tot el conjunt de blogs en general.
Blogosofia: La saviesa dels blogs.
Blogosucció: Reducció dels continguts d'un blog. (Vid.)
Blog Power: El poder dels blogs.
Blogs & Beers: Trobada de blogaires on es beuen cerveses (i altres coses)
Blogueig: Acció de bloguejar.
Bloguejar: Fer blogs.
Bloguejo, ergo sum: Intuïció solipsista neocartesiana, primera veritat dels autors de blogs.
Bloguer: Una altra manera de dir blogaire.
Bloguicidi: Eliminar un blog, esborrar-lo.
Bloguisme: Ideologia dels bloguers.
Bloguista: Una altra manera de dir blogaire.
Bloguístic: Relatiu als blogs.
Bloguitis: Necessitat irrefenable de bloguejar, el vici dels blogs.
Catarsiesfera: Catarsi a la catosfera. (Vid.)
Catastrosfera: Catosfera catastròfica. (Vid.)
Catetosfera: Manera despectiva i humorística d'anomenar la catosfera.
Catosfera: Conjunt de blogs escrits en català i la comunitat virtual que existeix al voltant d’aquests blogs. (Vid.)
Catosfèric: Membre de la catosfera.
Ciberescriptor: Escriptor digital, que escriu a internet.
Ciberlector: Lector que llegeix en línia, a la pantalla.
Ciberliteratura: Literatura feta digitalment mitjançant els blogs.
Cibersexe: Sexe virtual. (Vid.)
Desblogar-se: Deixar de banda els blogs.
Desvirtualitzar: Conèixer a la realitat algú que només coneixies virtualment, trobada presencial..
Emblogar-se: Embolicar-se amb els blogs.
Frikisfera: La catosfera friki.
Ghostblogger: Bloguer que fa el blog d'un altre, "negre" que escriu blogs. (Vid.)
Teclamoll: Que tecleja fàcilment allò que caldria callar.
Posteig: Acció de postejar.
Postejable: Digne de ser postejat.
Postejar: Fer posts, escriure anotacions al blog.

29.11.07

Blogs & Literatura

Suposo que ja sabeu que els dies 25, 26 i 27 de gener tenim una cita a Granollers. Es tracta de la primera gran trobada de blogaires catalans: Jornades de la Catosfera. Serà una desvirtualització massiva que passarà a la història. L'objectiu és congregar-nos per a reflexionar sobre aquest món virtual (i no tan virtual) en el qual estem ficats. ¿Encara no us heu apuntat?

Dins la secció Blogs & Literatura hem organitzat una Taula Rodona per al dia 26. També volem fer un Llibre que reculli les aportacions de tots els bloguers lletraferits que hi vulgueu col·laborar.

Compondrem el Llibre a partir de textos escrits als blogs. Escolliu el vostre “millor post” i envieu-nos-el. Els textos rebuts formaran part del volum

BLOGS & LITERATURA
Primera antologia de la catosfera literària


Que serà publicat la propera primavera per l’editorial Cossetània [blog]

Els textos els heu d’enviar a catosfera2008@gmail.com
Termini de presentació: 31 de desembre de 2007

Formulari de dades:

- Nom del blogger (o nick)
- Breu currículum (edat, localitat, ocupació… màx. 250 caràcters)
- Correu electrònic
- Nom del blog
- Adreça del blog
- Enllaç al post
- Data del post
- Text del post

[Només s'accepta un post per persona. Val a dir que es farà una selecció d’acord amb un criteri de qualitat i temàtica (els posts han de ser de caràcter literari o referents a la literatura). Els autors cediran els drets sobre el text, i els beneficis seran destinats a fins solidaris.]

PARTICIPA
ENVIA'NS ELS TEUS TEXTOS!
catosfera2008@gmail.com

15.11.06

Reus mon amour

Surto de casa a les 17 h. Agafo l'autopista en direcció a Tarragona. Peatge de Martorell i dos peatges més fins a les envistes de la Imperial Tarraco. Fosqueja quan pago el darrer peatge (total: 7,85 € els peatges de l'anada). El Pont del Diable il·luminat contrasta amb les llums novaiorqueses de la petroquímica. Sortida 34. Passo al costat de l'aeroport. Faig cap a l'Avinguda de Marià Fortuny. Tot està damunt davall, en obres. Es nota que s'acosten les eleccions municipals. No puc accedir al centre. Dono tombs sens èxit. Tot està tallat. Davant els cinemes Lauren Reus hi ha un McDonald's. Una amable empleada d'aquest afamat restaurant m'indica com puc penetrar fins al cor de la ciutat. He d'entrar per la carretera de Montblanc. Val. Riera de Miró avall fins que trobo una zona blava d'aparcament. Tiquet d'un euro. Són les 19 h. Per fi deixo el cotxe. Ara a buscar el carrer Major. Veig el campanar de la prioral (que no catedral) de Sant Pere retallant-se sobre el fosc del cel. Preciosa imatge que em recorda la silueta del campanar de la Seu Vella de Lleida... (he fet un link sobtat amb la meva infantesa amarada de boira). Carrer Major. Un bullir de gent. El Centre de Lectura és al número 15. Una munió de mares i criatures al vestíbul. Segueixo badant carrer Major amunt fins que trobo la Plaça Mercadal, també en obres! Quarts de vuit. Al bar del CdL assaboreixo un gintònic de Bombay mentre començo a escriure els primers apunts d'aquest post rere el foli que tinc preparat per a la taula rodona. He esbossat quatre coses que m'agradaria dir... Aixeco el cap i veig en Ramon. Hòstia! L'abraço. Sabia que vindria. Fa tres anys que ens coneixem, som vells amics catosfèrics, però encara no havíem tingut ocasió de desvirtualitzar-nos. Talment me l'havia imaginat. Bonhomia i senzillesa. Té un accent molt peculiar. Només per a conèixer-lo personalment ja pagava la pena baixar a Reus. No podem xerrar gaire perquè s'acosten les vuit. Pugem a la sala de dalt on farem la taula rodona. No sé per què collons es diu "taula rodona" si les taules mai són rodones. Em rep en Jordi Escoda, tatuat amb ideogrames xinesos a l'avantbraç interior esquerre. Ell és el que ha organitzat aquesta moguda i farà de moderador. Saludo David Domingo (blog), fastigosament jove i amb uns rínxols que ja voldria jo... I també conec l'Òscar Hellín, màxim responsable dels serveis informàtics de l'ajuntament de Reus, l'únic que duu corbata. Ja hi som tots. El públic va arribant. Estem hora i mitja petant-la sobre els blogs. En Jordi planteja les qüestions i anem responent tots tres. Tinc la sensació que hi ha massa coses a dir. Al final, també participen algunes persones del públic. Dos quarts de deu. En Jordi ens porta a sopar al restaurant L'Absis, rere mateix de la prioral. Un local peculiar decorat amb pintures rupestres, quadres i una paret sencera plena de grafits que ha escrit la gent. En David no ha pogut quedar-se. Menjo una amanida de pera amb mostassa, rap amb cloïsses i, de postres, el dolç típic de la ciutat: menjar blanc. Bevem un blanc molt decent de Gandesa. Agradable tertúlia. Parlem d'informàtica, de política, però sobretot de Reus. En Jordi i l'Òscar m'alliçonen. Ser de Reus imprimeix caràcter. La reusitat militant. Gaudí i el General Prim. L'espasa de Prim. El mural de Prim a l'Ajuntament. L'estàtua eqüestre de Prim. Intocable. Increïble. Molt divertit. Se'ns fan les dotze. A mi em queden 135 km. d'autopista fins al catre. Em quedo amb les ganes de provar una altra cosa típica reusenca: el vermut. Serà la propera vegada que em convidin. Tota la tornada amb la banda sonora de l'anada: A Rush of Blood to the Head de Coldplay. La mar m'acompanya, invisible, a la dreta. A la una de la matinada sóc al peatge de Martorell. Dormo. Obro els ulls a quarts de set. Encenc l'ordinador i em poso a escriure aquest post. Ara són les 7:33. Avui començo a treballar a les nou.

Apunts per a la taula rodona