Zeitgeist: Moving Forward

THE REVOLUTION IS NOW

CC > Translate Captions > Català

Les escenes finals de la pel·lícula (a partir de 2:32) coincideixen amb l'actualitat...

Tahrir Square, Cairo, Feb 1 2011 from Oliver Wilkins on Vimeo.

MANIFEST CATOSFÈRIC DE GRANOLLERS

Avui, festivitat de Sant Vicenç -patró de Vallromanes (on visc) i de Mollet (on treballo)-, 72 hores abans de la inauguració de les Jornades de la Catosfera, sota la lluna plena, publico aquest Manifest en el post número 1.000 d'ENTRELLUM.

L'any 2005 vaig escriure el Manifest blogpoètic de Sant Cugat i el vaig llegir a la trobada sobre El dietarisme i el nou dietarisme dels blogs que es va celebrar a Sant Cugat els dies 6 i 7 de juny. En aquell text resumia la meva filosofia bloguística. Rellegit ara, el tornaria a subscriure totalment. Després de dos anys i mig, adobat amb la nova experiència entrellumínica, voldria afegir algunes reflexions blogològiques que ens ajudin a comprendre on som, què fem i cap on anem.

De Sant Cugat (05) a Granollers (08) la Catosfera s'ha fet gran, ha arribat a la seva majoria d'edat. Els que, des del primer moment, vam creure en l'enorme potencialitat dels blogs, hem vist confirmades amb escreix les nostres expectatives i, a hores d'ara, podem afirmar sense embuts que la importància dels blogs (a casa nostra i arreu) és quelcom que ningú ja no gosa discutir, tret de quatre dinosaures miops ancorats al segle passat que encara s'aferren a no se sap quins privilegis o interessos.

En aquest curt trajecte catosfèric hem vist com s'anava consolidant la presència del català a la xarxa, com esdeveníem una nació digital gràcies al .cat, com érem reconeguts en l'àmbit universitari i en l'esfera política, mentre el protagonisme i la influència dels blogs catosfèrics no parava de créixer en els mitjans... Tot plegat és la història d'un èxit vertiginós.

La Catosfera ha generat una comunitat virtual de caràcter pluralíssim i libèrrim formada per persones que interactuem i ens enriquim mútuament. Els catosfèrics compartim la nostra catalanitat sense complexes mentre projectem aquesta identitat al món global. Diàleg, idees, plataformes, campanyes, iniciatives... Un batibull incessant que demostra dia a dia la vitalitat catosfèrica. El fet que avui estiguem aquí (i ens comencem a organitzar) augura una nova època en la qual la nostra força encara pot ser més gran. La nova societat del coneixement requereix instruments nous -com ara els blogs- per a promoure nous activismes col·lectius, noves revolucions per venir, nous horitzons inimaginables.

Fa quatre anys que bloguejo. Bloguejar és una forma de veure el món i d'interpretar-lo, una manera de ser i d'estar. No som periodistes, però podem explicar les coses de primera mà. No som polítics, però podem exercir de ciutadans responsables dins d'aquesta àgora virtual. ¿La partitocràcia deixarà pas a la blogocràcia? ¿Ens acostem cada cop més a la ciberdemocràcia? Aquesta és la veritable Revolució Catosfèrica. L'exemple més clar és l'embranzida que, gràcies a la Catosfera, ha agafat el sobiranisme...

La Catosfera com a ciberpolis abasta tots els àmbits de l'acció humana: esport, música, política, ètica, economia, educació, empresa, tecnologia, art, negocis, literatura... Una multiplicitat d'interessos que troben cabuda dins aquest macrodiàleg bloguístic. Però refrenem una mica l'optimisme...

Potser un blog no és res més que un passatemps innocu. Mentre estem entretinguts amb el blog, penjats del teclat, amorrats a la pantalla, resultem inofensius. Ens creiem importants perquè rebem no sé quantes visites i hem assolit el número tal de no sé quin rànquing. Pots comptar! ¿Voleu dir que n'hi ha per a tant? 250, 280, 600 persones... ¿Què representen enmig de la inabastable societat real? Hi ha molta gent que encara no sap què és un blog, gent que no té connexió a internet, gent que -per no tenir- no té ni ordinador. ¿Els bloggers canviarem el món? ¿Els catosfèrics revolucionarem Catalunya? ¿O resulta que som els més esnobs, els més geeks, els que millor encarnem el Zeitgeist? Deixo els interrogants oberts...

Aquest Manifest no aspira a ser profètic. No fem volar coloms. Toquem de peus a terra. La Catosfera és una immensa sardana on hi cap tothom. Ajuntem les mans i ballem junts. Ningú no és més que ningú. Som catalans i ens ho fem en català, però la nostra vocació és universal. Catosfèrics del món, virtualitzats i desvirtualitzats, unim-nos per a saltar més amunt del present. Bloguegem cada cop més i cada cop millor. Aquest és el camí. Aquest és el compromís. Aquest és el repte. Visca la Catosfera!

MANIFEST BLOGPOÈTIC DE SANT CUGAT