Un dia, prenent un mojito, li vaig dir a la Maribel que s'havia de plantejar seriosament la possibilitat de publicar els seus poemes. Ella, amb la discreció i humilitat que la caracteritzen, no ho veia gaire clar. Des del primer dia que la vaig sentir recitar al Smiling Jack sabia que aquells versos tenien força i qualitat. Avui podem congratular-nos perquè la idea s'ha acabat materialitzant. La Maribel Mir (Carlota) i la Beatriu C. Durany han parit un llibre a quatre mans i a dues llengües. Poetesses de veritat. Us les recomano.
Poques coses hi ha tan importants a la vida com l'alimentació. Som el que mengem. Una cosa és menjar i una altra alimentar-se. Ja fa anys que em preocupo d'aquesta qüestió, experimentant amb el meu propi cos, arribant a conclusions que ara voldria compartir amb vosaltres.
D'antuvi us diré que sóc vegetarià, però el meu veganisme no és fanàtic ni absolutista, vull dir que puc fer excepcions de tant en tant, com ara davant un bon pernil, uns cargols a la llauna o un peix fresc. No menjo carn, i els ous els tasto molt esporàdicament, sovint en forma de truita. Llet de vaca no n'he begut mai, ni quan era petit. M'estimo més un suc de taronja natural o una beguda de soja. Els formatges, en canvi, m'encanten.
La clau està en reduir la quantitat i augmentar la qualitat d'allò que mengem. Aquesta seria una premissa bàsica. Entraré en detalls més endavant. Avui us deixo els tres últims descobriments dietètics que he fet...
Especialitat a base de soia biològica, bífidus i mirtils. (El de cireres és una passada). Estan fets amb aigua d'una deu de la Bretanya francesa que brolla a 100 metres de profunditat. Simplement espectaculars. De la casa Sojade (Triballat)
Suc de raïm negre d'agricultura ecològica. El millor que he provat. De la casa Höllinger.
Beguda de soia amb canyella i llimona. Agricultura ecològica. Per sortir del típic gust de la soia. De la casa NaturGreen. NB: Punxa les imatges per ampliar la informació sobre cada producte. Els trobaràs a la botiga Marsan de Lleida (Avinguda Blondel, 76). No cobro per fer publicitat dels productes o establiments que esmento.
Avui fa 3 anysi un mes que em vaig empescar la paraula Catosfera. Va ser en un post de TdQ que es titulava Qualitat. Hauríem d'inventar una paraula nova... I la vam inventar!
Després de 3 anys i un mes, té 230.000 entrades al Google, un article a la Viquipèdia i acabem de celebrar unes Jornades sota aquest rètol. Però el més important és que la paraula ha esdevingut vox populi, la fa anar tothom. No cal dir que em sento orgullós d'aquesta paternitat, però encara em sento més orgullós de la seva popularitat.
Alguns discuteixen el concepte i la naturalesa de la Catosfera. No hi ha res a discutir: el CAT ho diu tot. La nostra llengua vehicular és el català. Això no és cap visió etnolingüista ni cap afany de discriminar ningú. Ens ho fem en català i escrivim per al món global, sense complexes. I a qui no li agradi que s'hi posi fulles (o punxi les banderetes traductores que hi ha aquí a la dreta).
Gràcies a la Catosfera, la presència i la vitalitat de la nostra llengua a internet és un fet indiscutible i certament engrescador. Ho he repetit vàries vegades: Catalunya serà catosfèrica o no serà.
Suposo que ja sabeu que els dies 25, 26 i 27 de gener tenim una cita a Granollers. Es tracta de la primera gran trobada de blogaires catalans:Jornades de la Catosfera. Serà una desvirtualització massiva que passarà a la història. L'objectiu és congregar-nos per a reflexionar sobre aquest món virtual (i no tan virtual) en el qual estem ficats. ¿Encara no us heu apuntat?
Dins la secció Blogs & Literatura hem organitzat una Taula Rodona per al dia 26. També volem fer un Llibre que reculli les aportacions de tots els bloguers lletraferits que hi vulgueu col·laborar.
Compondrem el Llibre a partir de textos escrits als blogs. Escolliu el vostre “millor post” i envieu-nos-el. Els textos rebuts formaran part del volum
BLOGS & LITERATURA Primera antologia de la catosfera literària
Que serà publicat la propera primavera per l’editorial Cossetània [blog]
Els textos els heu d’enviar a catosfera2008@gmail.com
Termini de presentació: 31 de desembre de 2007
Formulari de dades:
- Nom del blogger (o nick) - Breu currículum (edat, localitat, ocupació… màx. 250 caràcters) - Correu electrònic - Nom del blog - Adreça del blog - Enllaç al post - Data del post - Text del post
[Només s'accepta un post per persona. Val a dir que es farà una selecció d’acord amb un criteri de qualitat i temàtica (els posts han de ser de caràcter literari o referents a la literatura). Els autors cediran els drets sobre el text, i els beneficis seran destinats a fins solidaris.]
Avui he impartit quatre classes, he assistit a una reunió de tutors i a un claustre de professors, i ara estic fent temps perquè m'he d'entrevistar amb dues mares d'alumnes de la meva tutoria les quals no poden venir fins que no surtin de la feina. I alguns desaprensius encara diuen que els funcionaris no treballem!
Porto tot el dia donant-li tombs al que va dir ahir Mas a la seva conferència. Hi ha hagut reaccions de tota mena. M'ha cridat l'atenció trobar un article de la Montserrat Tura a LV (p. 16) titulat Catalanismo sí. L'he llegit a l'hora de l'esbarjo. En aquest text, l'exalcaldessa de Mollet (poble en el qual treballo des de fa 10 anys) prova de menystenir la proposta d'Artur Mas qualificant-la de "tacticisme". Quina misèria. Els socialistes no estan en condicions de donar lliçons de catalanisme a ningú.
Mon pare m'ha ensenyat moltes coses. El seu exemple ha estat per a mi una escola. Facis el que facis, ho has de fer bé, i procurar ser el millor. Aquesta és la lliçó bàsica. Ell ha estat el millor en el seu camp: el millor radiadorista de Lleida. L'any que jo vaig néixer va fundar una empresa que ara dóna de menjar a vint famílies.
Ahir, escoltant el discurs de Mas, em va venir al cap mon pare. L'ànima del nostre poble és aquesta aspiració a l'excel·lència, aquest individualisme tan nostre, aquesta lluita insubornable. Ho hem de fer cada dia millor. Els catalans no podem perdre pistonada. Treballar, treballar, treballar. Qualitat, qualitat, qualitat. Més enllà del politiqueig partidista. L'ànima, sí, l'esperit dels avantpassats que, a través nostre, es projecta en les generacions futures. Catalunya és aquesta força, aquesta gent, aquest somni fet realitat. No deixem, sisplau, de somiar.
