La pitjor addicció

Fuig del tabac, de l'alcohol, de la carn i de les persones manipuladores. Estimar algú és acceptar-lo com és, respectar-lo, comprendre'l, però no fer que s'adapti als teus interessos. Ningú t'ha de dir com has d'actuar. Si quedes atrapat en una relació tòxica t'anul·laran i patiràs. La dependència sempre és negativa. Has de tenir el teu propi criteri i no témer el canvi. La pitjor addicció és creure que necessites algú per a ser feliç. Mentida. Per a ser feliç el que necessites és ser tu mateix, seguir la teva intuïció i poder crear lliurement el teu destí.

Gaudeix Terradets

Fa 9 mesos que visc al Pallars Jussà, al vessant nord del Montsec de Rúbies, on el Barcedana s'aiguabarreja amb la Noguera Pallaresa nodrint el pantà de Terradets. Aquest ha sigut el context en el qual he anat escrivint els meus darrers textos. Un entorn privilegiat, gairebé verge, gens turístic, ple d'energies tel·lúriques. 

Amb l'arribada de la primavera, la natura mostra tota la seva exuberància: muricecs, serps, sangartilles, granotes, papallones, ocells, flors, brots tendres... El paisatge reverdeix. L'hort comença a esquerar-se. És el moment de gaudir a l'aire lliure, respirar puresa, deixar que el sol et colri la pell, perdre's dins el bosc resseguint els corriols dels senglars, remuntar el rierol, banyar-se a la cascada, endinsar-se a les coves, enfilar-se al capdamunt del massís, visitar pobles abandonats, contemplar les estrelles...

M'agradaria compartir tot això amb vosaltres més enllà de les paraules. Us puc fer de guia, ensenyar-vos els secrets que he descobert, acompanyar-vos en la recerca del vostre camí de creixement personal. Individualment o en grups petits, podeu venir a passar el dia o un cap de setmana. M'adapto als vostres interessos i necessitats. Si voleu conèixer un territori intacte i una forma de vida alternativa, lluny de la ciutat i de la crisi, ja sabeu on sóc. Hi esteu convidats.

Per a més informació, envieu-me un mail a tonibanez@hotmail.com

Mostra Vall de Barcedana en un mapa més gran

TAO TERRADETS
Dietari de Terradets

T-27

L'anoguer ha fet només una anou. L'ha collida quan l'embolcall verd s'ha esberlat. Ha trencat la closca amb una pedra i ha menjat el fruit, tendre i pur, una mica amargant. Sempre li ha fet gràcia la similitud que tenen els lòbuls de la llavor de l'anou amb el nostre cervell. Les anous formen part de la seva dieta diària, com els dàtils, les pomes, el pol·len, la lecitina, el te verd i la mel. Ha de tenir molta cura del que menja si vol controlar la seva hipertrigliceridèmia idiopàtica. L'anoguer encara és jove. Anys tindrà per a produir anous a cabassos. Amb anous verdes fan a prop d'aquí la ratafia dels raiers, l'aigua de nodes de la Val d'Aran. El dos rius que travessen la serralada del Montsec s'anomenen Noguera, pallaresa i ribagorçana.

L'estiu no vol acomiadar-se. Avui és Sant Miquel, patró de Lleida. Ara que ja no hi viu sembla que la ciutat de les cigonyes sigui encara més bella, sobretot de nit. Ahir la va revisitar. Riu avall i riu amunt, del Pallars al Segrià passant per la Noguera, que també és el nom d'una comarca. Fruits, rius, territoris físics que nodreixen i fecunden la gleva de l'ànima.

Llegeix tota la sèrie T

T-6

A les sis del matí ja clarejava. Bufava un vent frescal que desvetllava les branques ensopides dels roures. Si ahir parlàvem d'ocells, avui parlarem de peixos. Les dues truites de la fotografia han estat pescades a Barruera pel veí, que és un militar jubilat amb tots els ets i uts dels militars, però de bon cor i campechano. Si no has fet la mili costa molt entendre el tarannà i l'univers d'aquesta gent uniformada. L'home té la casa plena d'armes, les col·lecciona, i se sent orgullós mostrant-les. El veí, ple d'il·lusió, li ha portat les dues truites del país acabades de pescar, netes, amb la pell brillant plena de puntets foscos i taronges, i la memòria ha reculat fins a la infantesa, quan son pare, també pescador, el portava amunt i avall pels rius del Pirineu. No ha gosat dir-li que era vegetarià i ha agraït el regal amb un somriure sincer. De vegades cal fer excepcions. Una cosa és ser vegetarià i una altra practicar el fonamentalisme talibà i dogmàtic. Ha sopat truita de riu a la planxa acompanyada de mongetes verdes collides a l'hort que son pare conrea a Alpicat. Cantaven els àngels.

Llegeix tota la sèrie T

Dieta (1)

Poques coses hi ha tan importants a la vida com l'alimentació. Som el que mengem. Una cosa és menjar i una altra alimentar-se. Ja fa anys que em preocupo d'aquesta qüestió, experimentant amb el meu propi cos, arribant a conclusions que ara voldria compartir amb vosaltres.

D'antuvi us diré que sóc vegetarià, però el meu veganisme no és fanàtic ni absolutista, vull dir que puc fer excepcions de tant en tant, com ara davant un bon pernil, uns cargols a la llauna o un peix fresc. No menjo carn, i els ous els tasto molt esporàdicament, sovint en forma de truita. Llet de vaca no n'he begut mai, ni quan era petit. M'estimo més un suc de taronja natural o una beguda de soja. Els formatges, en canvi, m'encanten.

La clau està en reduir la quantitat i augmentar la qualitat d'allò que mengem. Aquesta seria una premissa bàsica. Entraré en detalls més endavant. Avui us deixo els tres últims descobriments dietètics que he fet...

Especialitat a base de soia biològica, bífidus i mirtils. (El de cireres és una passada). Estan fets amb aigua d'una deu de la Bretanya francesa que brolla a 100 metres de profunditat. Simplement espectaculars. De la casa Sojade (Triballat)

Suc de raïm negre d'agricultura ecològica. El millor que he provat. De la casa Höllinger.


Beguda de soia amb canyella i llimona. Agricultura ecològica. Per sortir del típic gust de la soia. De la casa NaturGreen.

NB: Punxa les imatges per ampliar la informació sobre cada producte. Els trobaràs a la botiga Marsan de Lleida (Avinguda Blondel, 76). No cobro per fer publicitat dels productes o establiments que esmento.

Dieta (2)