Signa per protegir Cala Montjoi

Em vaig alegrar el dia que van tancar El Bulli. Em vaig esfereir el dia que vaig veure al Palau Robert la maqueta del projecte d'elBulli1846. Conec la zona pam a pam. Es tracta d'un dels racons més espectaculars de Catalunya.

Al meu entendre, en el Parc Natural del Cap de Creus (entre Roses i Cadaqués) sobren almenys 3 coses: l'hotel de la Jóncols, el restaurant de la Pelosa i la Ciutat de vacances de Montjoi. Jo ho tancaria i arranaria tot. 3 negocis particulars no poden passar per damunt del benefici general. Hem de defensar els pocs espais privilegiats que ens queden. L'enderrocament del Club Med al Pla de Tudela va ser exemplar, però malauradament (per ara) és l'excepció que confirma la regla. Si volen construir una nova infraestructura a la cala Montjoi, s'hauran de passar pel folre la legislació i crearan manta problemes. Cap de Creus és Reserva Natural Integral (RNI), no? Aleshores a què estem jugant?

En primer lloc, la carretera d'accés és molt estreta. Ja suporta prou trànsit per, a sobre, carregar-la encara més. En segon lloc, per molt que es vulgui mitigar l'impacte ambiental, les obres es faran a primera línia de mar i suposaran una afectació poc sostenible en l'entorn.

Proposo una alternativa: que enderroquin El Bulli antic i que construeixin el nou edifici a Roses, concretament als terrenys de La Ciutadella, on hi ha espai de sobra i aparcaments. És una possible ubicació. Segur que se'n podrien trobar altres. Qualsevol cosa abans que malmetre la Cala Montjoi tot convertint-la en un espai privatitzat i massificat. O repetirem els errors del segle passat?   

SIGNA PER PROTEGIR CALA MONTJOI      

T-92

 A partir del proper dilluns dia 6 de febrer, el tren només passarà dues vegades al dia per l'estació de Cellers-Llimiana: a les 10:27 en direcció a Pobla i a les 13:27 en direcció a Lleida. Així és com queda el servei després de la "nova organització" que han perpetrat els responsables dels FGC. A partir del proper dilluns deixarà de sentir l'entranyable xiulet que sentia a les 07:11, 15:07, 18:36 i 21:47. En certa manera, és com si la campana del l'església deixés de tocar o els ocells emmudissin... A partir del proper dilluns serem una mica més orfes. És el que passa amb totes les pèrdues.

Ahir va visitar Abella de la Conca i els seus encontorns. La descoberta més interessant va ser el centre Eco Dharma, una comunitat que viu el budisme i l'ecologisme amb radicalitat. La masia on habiten (Casa Toà) es troba dins la vall del barranc de Caborriu, al repeu de la serra de Carreu. És un escenari magnífic per a practicar una forma de vida alternativa basada en la simplicitat i en el contacte directe amb la natura. Li va recordar allò que escriu Unabomber al paràgraf 183 del seu Manifesto:  

The positive ideal that we propose is Nature. That is, WILD nature

La majoria d'eco-dhàrmics són d'origen anglès, així que va aprofitar per a millorar el seu speaking. Organitzen cursets i recessos molt atractius. Potser hi participarà de cara al bon temps.

Encabat va anar fins a Bóixols transitant per la pista que travessa el bosc d'Abella. Com que gran part del recorregut és obagós, va tenir seriosos problemes per avançar sobre els trams coberts de glaç. Sortosament va reeixir sense haver de posar les cadenes.  

L'home del temps no para d'anunciar l'arribada de fred glacial provinent del nord. Ell té la llenya a punt i la bombona de recanvi preparada.

Llegeix tota la sèrie T

Dieta (1)

Poques coses hi ha tan importants a la vida com l'alimentació. Som el que mengem. Una cosa és menjar i una altra alimentar-se. Ja fa anys que em preocupo d'aquesta qüestió, experimentant amb el meu propi cos, arribant a conclusions que ara voldria compartir amb vosaltres.

D'antuvi us diré que sóc vegetarià, però el meu veganisme no és fanàtic ni absolutista, vull dir que puc fer excepcions de tant en tant, com ara davant un bon pernil, uns cargols a la llauna o un peix fresc. No menjo carn, i els ous els tasto molt esporàdicament, sovint en forma de truita. Llet de vaca no n'he begut mai, ni quan era petit. M'estimo més un suc de taronja natural o una beguda de soja. Els formatges, en canvi, m'encanten.

La clau està en reduir la quantitat i augmentar la qualitat d'allò que mengem. Aquesta seria una premissa bàsica. Entraré en detalls més endavant. Avui us deixo els tres últims descobriments dietètics que he fet...

Especialitat a base de soia biològica, bífidus i mirtils. (El de cireres és una passada). Estan fets amb aigua d'una deu de la Bretanya francesa que brolla a 100 metres de profunditat. Simplement espectaculars. De la casa Sojade (Triballat)

Suc de raïm negre d'agricultura ecològica. El millor que he provat. De la casa Höllinger.


Beguda de soia amb canyella i llimona. Agricultura ecològica. Per sortir del típic gust de la soia. De la casa NaturGreen.

NB: Punxa les imatges per ampliar la informació sobre cada producte. Els trobaràs a la botiga Marsan de Lleida (Avinguda Blondel, 76). No cobro per fer publicitat dels productes o establiments que esmento.

Dieta (2)

La nova religiositat

Al Gore és un vil telepredicador. La posada en escena del seu documental és la d'un messies que posseeix la veritat, una veritat inconvenient que ell ha vingut a predicar-nos perquè, un cop ens hàgim convertit, puguem obtenir la salvació. L'home vell ha de deixar pas a l'home nou.

L'ecologisme és la nova religiositat. La Natura és divina i sagrada (Gaia, Mare Terra), per això cal respectar-la, obeir-la i adorar-la. Els científics no acaben de posar-se d'acord, però tant se val, perquè és una qüestió de fe, una opció sentimental. Sempre la por com a motor, l'horitzó apocalíptic.

El bon ecologista combrega amb la creença algoriana. El bon ecologista compleix els manaments i practica els sagraments: estimaràs la Natura sobre totes les coses, no contaminaràs, reciclaràs, etc. El bon ecologista porta una vida sostenible. El bon ecologista procura no pecar. Deliver us from evil. Si ho negues ets un heretge. Anatema siguis.

Al Gore és el pastor que esperava el ramat esgarriat. Després de "perdre" la presidència dels USA, l'home ha trobat el seu camí, la seva missió a la terra. Ara fa proselitisme arreu del món per escampar la bona nova. A sobre, li concedeixen el premi Nobel.

Que déu et beneeixi, Al Gore. Volem imitar-te, seguir les teves passes, ser dignes de la terra promesa, del cel futur, perquè "un altre món és possible". Comprarem un cotxe híbrid, bombetes de baix consum, aliments ecològics, anirem amb bicicleta, etc. mentre tu segueixes desplaçant-te amb un jet privat i cobres 200.000 € per conferència.

Que déu et beneeixi, Al Gore. Tu sí que en saps.