Blue will be blue

Somies que volen ofegar-te i que perds el tren.... (Algun dia parlaré de la bogeria... Hi ha massa llum i el cervell funciona pel seu compte)... Tranquil·la, trobarem la manera de ser nosaltres... No ploris més... El blau serà blau... Vertigen... Quan t'han agradat les coses fàcils?

Sueñas que quieren ahogarte y que pierdes el tren... (Algún dia hablaré de la locura... Hay demasiada luz y el cerebro va a su bola)... Tranquila, encontraremos la manera de ser nosotros... No llores más... El azul será azul... Vértigo... ¿Cuándo te han gustado las cosas fáciles?  

You dream that they want to drown you and you lose the train... (Someday I will speak about madness... There is too much light and the brain works his own thing)... Don't worry, we will find the way to be us... Don't cry anymore... Blue will be blue... Vertigo... When did you like the easy things?

Lyrics

Faig el que puc amb el que tinc

Hi ha dies que tot surt a l'inrevés, dies que no fas allò que havies de fer, dies en els quals l'agenda se'n va en orris sense que puguis evitar-ho. Llavors et queda el consol de lamentar-te com un babau i pensar que el destí s'ho manega com vol per a sorprendre't. A sobre, plovisqueja i fa fred. La primavera juga a l'acuit. 

Voldria anar amb samarreta i prendre el sol com un llangardaix. Voldria suar en comptes de sentir aquest neguit als peus. Voldria. Voldria. Voldria. I què? Les coses són com són i van com van. Faig el que puc amb el que tinc. Encara em sorprenc a mi mateix fent coses noves, coses que mai no m'havia pensat que podia arribar a fer. Segueixo aprenent com un nen malgrat que m'acosto als 50. 

Hi ha dies que no passaran a la història, però els dies no passen debades. Com els trens. 

T-92

 A partir del proper dilluns dia 6 de febrer, el tren només passarà dues vegades al dia per l'estació de Cellers-Llimiana: a les 10:27 en direcció a Pobla i a les 13:27 en direcció a Lleida. Així és com queda el servei després de la "nova organització" que han perpetrat els responsables dels FGC. A partir del proper dilluns deixarà de sentir l'entranyable xiulet que sentia a les 07:11, 15:07, 18:36 i 21:47. En certa manera, és com si la campana del l'església deixés de tocar o els ocells emmudissin... A partir del proper dilluns serem una mica més orfes. És el que passa amb totes les pèrdues.

Ahir va visitar Abella de la Conca i els seus encontorns. La descoberta més interessant va ser el centre Eco Dharma, una comunitat que viu el budisme i l'ecologisme amb radicalitat. La masia on habiten (Casa Toà) es troba dins la vall del barranc de Caborriu, al repeu de la serra de Carreu. És un escenari magnífic per a practicar una forma de vida alternativa basada en la simplicitat i en el contacte directe amb la natura. Li va recordar allò que escriu Unabomber al paràgraf 183 del seu Manifesto:  

The positive ideal that we propose is Nature. That is, WILD nature

La majoria d'eco-dhàrmics són d'origen anglès, així que va aprofitar per a millorar el seu speaking. Organitzen cursets i recessos molt atractius. Potser hi participarà de cara al bon temps.

Encabat va anar fins a Bóixols transitant per la pista que travessa el bosc d'Abella. Com que gran part del recorregut és obagós, va tenir seriosos problemes per avançar sobre els trams coberts de glaç. Sortosament va reeixir sense haver de posar les cadenes.  

L'home del temps no para d'anunciar l'arribada de fred glacial provinent del nord. Ell té la llenya a punt i la bombona de recanvi preparada.

Llegeix tota la sèrie T

T-91

"Volem lo tren", "Salvem lo tren", aquests són els lemes de la manifestació en la qual va participar ahir. El Tren dels Llacs està amenaçat. Una altra víctima de les retallades. La Generalitat vol suprimir dos dels tres viatges diaris Lleida-Pobla. Va pujar a l'estació de Tremp (4,40 euros pel bitllet d'anada i tornada) i, amb el tren a vessar, va fer el recorregut fins a Pobla, on es va reunir amb un miler de persones més. El sol va acompanyar el clam dels manifestants. 

Hi pots col·laborar amb la teva signatura.   

L'home del temps havia anunciat neu. A Terradets no ha nevat, però sí que ho ha fet a cotes més properes. L'horitzó s'ha emblanquinat. Sembla que tornarà a fer fred. Perfecte.

Llegeix tota la sèrie T

Corbs

videopoemes

T-28

Primer dia d'octubre. Preludi de tardor. Encara fa bonança. Ha volgut provar el foc a terra. Hi ha posat uns cartons, unes branques, uns troncs i s'ha encès de seguida. El tiratge és bo. El fum que sortia per la xemeneia contrastava amb la llum del sol ponent que encara escalfava les fulles gairebé grogues dels xops. Olor de poble de muntanya. ¿Fins quan podrà gaudir de la terrassa? El tren de la Pobla baixava a pas de bou. Com sempre, ha xiulat abans d'entrar al túnel. Les mallerengues també xiulaven, bellugant-se inquietes d'un arbre a l'altre. Ella ha arribat. Han atiat el foc. S'han estimat com s'estimen les flames, acoblant-se, enlairant-se, abrandant-se mútuament, cossos-troncs que es fonen per a esdevenir brases. Ella se n'ha anat i, enllà del temps i de l'espai, resta un caliu prodigiós, melós, inextingible. Paraules-cendra en són testimoni fins que torni la primavera dels seus dits i dels seus llavis i dels seus ulls.

Llegeix tota la sèrie T

T-26

Ha sortit caminant de casa i, seguint la carretera vella de Terradets, ha arribat fins a la presa. Després de travessar la C-13 i passar sota el pont de la línia de ferrocarril s'ha endinsat en el barranc del Bosc. La sendera emboscada pujava progressivament. El descens cap al torrent l'ha fet a través d'una petita tartera, sempre seguint les línies de pintura groga. A l'altra banda del torrent el camí s'enfila fent ziga-zagues fins que arriba al trencall en el qual un cartell ens indica que la Roca Regina és cap a la dreta. Des del capdamunt de la Roca, amb una paret vertical de 300 metres de desnivell als seus peus, ha pogut gravar el vol majestuós dels voltors. Sense batre les ales, enduts pels corrents d'aire, s'enlairaven formant cercles. Quina enveja poder sobrevolar-ho tot amb tanta facilitat i elegància. S'ha demorat una bona estona contemplant el paisatge: la Conca de Tremp, el pantà, el Congost... Ha davallat a través d'ombrívols boscos de pins fins a l'estació de Cellers-Llimiana on ha saludat el Manel (alberg) i el Xavi (grimpada). Tres hores de caminada. Sort que duia un litre d'aigua fresca a la motxilla. Com que el Montsec de Rúbies ja el té bastant apamat, ara comença a explorar els paratges del Montsec d'Ares.

Llegeix tota la sèrie T

T-25

Enguany ha costat, però al final la pluja ha fet acte de presència. Els verds són més verds i la flaire del bosc torna a ser humida, intensa, insondable. Els moixons semblen més contents. Caldrà esperar uns dies perquè surtin els bolets. De bon matí la boira plana sobre el llac. Després s'esvaeix. Va baixar a la ciutat i, per unes hores, va oblidar la quietud i l'aïllament. Va beure massa cervesa i va cantar cançons fins a esgargamellar-se. Necessitem el contacte humà. Necessitem compartir els dubtes i les il·lusions. Necessitem estimar i ser estimats. L'estiu també s'esvaeix. L'enyorarà perquè no ha sigut un estiu qualsevol. Ella és més a prop que mai. Ja fa dos anys que es coneixen. Van agafar el mateix tren. Avancen en la mateixa direcció. Necessitem uns altres ulls on poder emmirallar-nos. Necessitem el caliu d'un altre cor perquè la vida bategui amb més força. Necessitem uns altres llavis que justifiquin els nostres. La tardor sempre és entranyable.

Llegeix tota la sèrie T

Recreant secrets tresors

Recreant secrets tresors,
baldat de tant sentir,
et deixes bressolar pel cant dels grills
a l'hora del capvespre.

El vent a penes remou les fulles dels roures.

Ella no sap que et va salvar quan el final era imminent.
Ella sopa embolcada amb una flassada que et vas endur del tren que et va portar a Ginebra.
Ella aparta les panses de l'amanida, pendent de la Blackberry, tan a prop teu que sembla mentida.

El llac encara brilla com si fos metàl·lic.
Els muricecs comencen a sortir.

Ella tornarà amb els ulls ennuegats de blau marí.
Ella es deixarà abraçar i, arraulida com un cadell, mormolarà paraules inoïbles.
Ella és promesa i destí i màgia que irromp enmig del no-res.

El tren de les 21:47 passa a les 21:56.

Recreant secrets tresors,
dibuixes somnis de llum a l'horitzó.
La fragància del gessamí.
La llunyania del món.

Saber que tot és perfecte,
i aprendre a oblidar que les coses,
fins i tot les més belles,
passen avall com l'aigua del riu.

+ poemes +

T-15

Ruta dels castells de frontera amb la moto. Primer el de Sant Gervàs, situat una mica més amunt de Sant Miquel de la Vall. Està molt malmès. Després, passant per Sant Salvador de Toló (han reparat la carretera i és pura grava, quin perill), el motorista ha fet cap al castell de Llordà. El seu habitant més il·lustre, Arnau Mir de Tost, mil anys enrere va lluitar per a reconquerir el Montsec el qual estava en mans sarraïnes. Més avall d'Isona s'ha desviat a la dreta per a veure els estanys de Basturs, d'origen càrstic com els de Montcortès i de Banyoles. Aigua transparent plena de carpes de totes mides. El vent sacseja les branques i els muricecs comencen a volar. La nit no s'apressa. La superfície esmaltada del llac contrasta amb la fosca silueta dels cims pirinencs. Passa el tren de les 21:47 per l'estació de Cellers-Llimiana. ¿Les sensacions són més importants que els sentiments? ¿Què hauria de prevaler perquè la felicitat fos possible?

Llegeix tota la sèrie T

T-13

Si tot va bé, dintre d'una setmana estarà a Ginebra, punt de partida del recorregut que farà amb tren per tota Suïssa gràcies a l'InterRail. A banda de veure els cims més alts d'Europa, ell s'ho pren com una peregrinació molt particular. Visitarà Basilea, on va ambientar la seva darrera novel·la, ciutat en la universitat de la qual va fer classes el mestre Nietzsche. Després anirà a Sils-Maria (Alta Engandina) a veure la casa en la qual Nietzsche va passar llargues temporades plenes de creativitat. El filòsof va definir aquell indret com "el racó més agradable de la Terra". A la vora del llac Silvaplana hi ha la pedra sobre la qual se li va revelar Zarathustra. Ell hi arribarà 130 anys després, amb el mateix esperit del Vogelfrei que ha fugit a les muntanyes (ορειβασια) tot abandonant l'oikos per a ocupar l'espai rural fora de qualsevol control institucional. A continuació, camí d'Itàlia, farà una visita al museu que Hermann Hesse té a la casa Camuzzi de Montagnola, on l'escriptor va viure de 1919 a 1931. Un altre mestre imprescindible. Mentrestant, a Terradets, tot el dia netejant el garatge. Està quasi enllestit. Només queda apilar la llenya.

Llegeix tota la sèrie T

InterRail Global Pass

No vaig néixer amb una flor al cul, sinó amb un ram, o potser amb un jardí sencer. Tinc tanta sort que em fa vergonya dir-ho. Aquest matí m'han telefonat de l'EOI on estudio English per a comunicar-me que he estat el guanyador d'un InterRail que sortejaven entre els alumnes. Això significa que podré viatjar durant 10 dies per Europa sense haver de pagar els bitllets de tren. Ara el problema és decidir l'itinerari. Puc escollir entre 30 països. Porto tot el dia donant-li tombs. Hi ha tants llocs que voldria veure! Admeto suggeriments.

Podria oblidar-ho tot

A les 7 ja estic despert. Agafo la moto i me'n vaig cap a Can Teixidó. Passo sota la via del tren i em trobo la mar al davant, tota per a mi. La platja deserta. Alguna persona fent fúting. El sol comença a elevar-se per l'horitzó, un sol encara inofensiu. Camino una mica fins al meu racó predilecte, entre unes roques plenes d'algues i musclos petits, on hi ha un pany de sorra que simula una minúscula cala. Estic ben sol. M'agrada la platja a l'hivern i, sobretot, quan no hi ha gent. Aquest estiu he descobert que puc venir a primera hora i gaudir-la igualment. Quan, dintre de dues hores, això comenci a omplir-se, jo marxaré. Escric a la Moleskine tot recolzant l'esquena en una roca, amb els peus mig ensorrats, deixant que les onades em llepin els peus... La mar llampurneja diamantada. Veig els pals dels vaixells que s'estan al recer del port d'Ocata. De tant en tant passa un tren. Ara mateix podria oblidar-ho tot: el meu nom, tot el que he fet i tot el que sóc... Podria oblidar que existeixen rutines, normes obligacions; oblidar que hi ha problemes que cal resoldre. Ara mateix només l'escuma, la remor de l'aigua que es bat contra les roques, la meva pell molla, brillant, l'horitzó -aquesta línia rectíssima. Ara només el cel ras, aquest anar i venir de la vida insignificant, aquest surar sense esforç, sense esperar res tret del raig de sol que m'acarona... L'aigua transparent en la qual em submergeixo (primer freda i després amiga) m'ensenya que cal ser transparent. Un altre avió cap al Prat. Un altre tren. Ciclistes. Al fons, la torre de la tèrmica i la muntanya de Montjuïc. Sí, podria oblidar-ho tot ara mateix, oblidar que sé escriure, oblidar la cal·ligrafia dels dies passats que m'han portat fins aquí...

Hi ha gent que se'ls gasta en petards