9:30 Fa mitja hora que hem començat el primer examen, el de castellà. Ha caigut un fragment de
Nada de Carmen Laforet i un de l'informe PISA 2006! (quin
recotxineo, els que han patit el sistema educatiu ara han de jutjar-lo:
"Valore, a partir de su propia experiencia, los aspectos positivos y negativos del sistema educativo actual. Proponga alguna medida para su mejora." --Cágate lorito!!!).
A l'aula tenim 65 alumnes, la majoria de la via 1 (científic-tecnològic), meitat de
La Vall i meitat de
Viaró. La rehòstia, mai millor dit. Un dels vocals del Viaró m'ha reconegut... I és que totes tenim
un passat.
11:10 Prova de català. Torna a ploure i fa una certa xafogor. 65 adolescents respirant alhora dins d'aquesta gàbia resulta un pèl angoixant. Opció A:
Mil cretins del Monzó, concretament el relat
Trenta línies. Opció B: un text de Palau i Fabre que parla de Picasso. Tocava, per defunció, com tocava la Rodoreda, per aniversari. Molt bona la proposta 2b de l'opció B: "Desenvolupeu, en unes 200 paraules, aquest tema: Les meves preferències en matèria d'arts plàstiques". Com hi hagi algun
grafitero...
He vist que alguns alumnes porten mitjanes altíssimes: 9,9 és la màxima, però hi ha 9,8 i 9,7 i 9,6... Collons, aquests de la privada inflen més que el
Michelin. Descarat.
Joves ben alimentats, saludables, ferms, ben pentinats, ben perfumats, amb roba cara... Privada en estat pur.
Opus Dei. Segur que no tenen famílies desestructurades ni històries xungues a casa. Segur que no tenen el pare
missing o la mare canviant de manso cada setmana. Segur que no tenen cap germà a la garjola o al reformatori. Golf, esquí, equitació, vela...
Comme il faut! Només han d'estudiar, no tenen altra feina. No han estat
mai barrejats amb persones de l'altre sexe: elles al seu col·legi amb el seu uniforme i ells al seu, també uniformats. Avui és el primer cop que s'asseuen plegats en una mateixa aula, coincidint sospitosament en el mateix tribunal. ¿Qui no et diu que d'aquí en pugui sortir alguna parelleta? Potser les famílies ja es coneixen i, d'acord amb el costum ancestral, es casaran entre ells. El cercle es tancarà, doncs. Les PAU són el primer contacte que tenen amb
la
realitat real. Han viscut tots aquests anys dins la bombolla familiar-escolar opusiana, envoltats de cotó fluixos. Avui han sortit, han trepitjat l'Autònoma (on segurament no estudiaran ni tornaran mai). Després d'aquests tres dies retornaran a l'úter impol·lut de l'
Obra Divina, al seu món confortable, a la seva
vida interior... Aprovaran sense problema. Tenen una bona dotació genètica, cognoms compostos amb una "de" al mig, potencial neuronal (una bona alimentació a la infantesa fa molt), la sort de cara, perquè van néixer amb l'estrella al cul. Estudiaran la carrera a la privada i es col·locaran a l'empresa del papà. Es casaran amb una com ells, es faran
supernumeraris i tindran família nombrosa, amb fills que repetiran el cicle. Tot lligat i ben lligat.
Jo, que vaig néixer fora d'aquest cercle, hi
vaig entrar de casualitat (1981), vaig viure un temps en
el nucli (1982-1984) i vaig sortit disparat per la tangent més centrifugadora... Des de l'any 1985 sóc un ex-cèntric ex-opusià. Ells encara em vigilen, em llegeixen...
No és el primer any que em toca corregir el Viaró de Sant Cugat, però enguany la cosa és encara
més bèstia. M'agradaria saber quantes
estampetes de San Josemaría hi ha amagades ara mateix dins l'aula. Tufeja a encens.
12:02 He anat un moment a la facultat de Dret per a saludar
els del meu institut. Són al tribunal 307. Les professores acompanyants s'estaven al bar. Enguany només presentem
19 alumnes. No tenen res a veure amb aquests, però res. Ni estèticament ni èticament. Hi ha un abisme immens, insalvable.
13:30 Segueix plovent. Ja han fet la prova auditiva d'anglès. El text (
reading comprehension) parla dels
"toxic friends". Interessant. Al
writing han d'escollir entre la influència dels psicòlegs a la nostra societat o bé escriure una carta a un suposat "amic tòxic" que t'està arruïnant la vida... Posats, també podrien parlar dels
"toxic lovers", atès que no hi ha res més tòxic que l'amor, pura intoxicació sentimental...
Comencen a aixecar-se els alumnes que lliuren l'últim exercici d'avui. Demà més. A les nou en punt ens retrobarem. No se m'ha fet llarg. Potser és perquè no fa la calor d'altres anys. Recordo algunes selectivitats anteriors suant i a punt de deshidratar-me. El primer examen de demà és el de filosofia (o història, depèn del que hagin escollit). A veure què cau. Segur que si surt Nietzsche, d'aquest tribunal no l'agafarà ni déu, mai millor dit. M'agradaria saber com els han explicat Nietzsche els seus profes de filo... M'ho puc imaginar perfectament.
Un mosquit volia picar-me i l'he esclafat. És el que s'ha de fer amb els mosquits i altres éssers indesitjables.
He fet bé de no agafar la moto. Ja em vaig xopar l'altre dia fins als calçotets. Suposo que
demà també plourà. Aquest país ja sembla més Irlanda o Astúries que Cal Tripartit. La magnòlia del jardí està encantada. Mai no l'havia vist tan ufanosa.
.jpg)
