Quatre mesos

Quatre mesos són cent vint dies si fa no fa. El teu primer missatge em va arribar quan em trobava enllitat a l'habitació 467 de l'hospital barceloní on m'acabaven de practicar l'ablació d'una via accessòria del cor (síndrome de Wolff-Parkinson-White). A la Blackberry vaig llegir: "Veig que vius molt lluny, te n'has adonat?" Aleshores vivia a 300 km, al Pallars Jussà, en una casa de fusta davant el llac de Terradets, fent vida eremítica de llop estepari, blanc com la síndrome que el Dr. Berruezo em va guarir amb les seves mans prodigioses i l'ajuda inestimable de la tecnologia. Que déu el beneeixi. Et vaig respondre: "Lluny? El nostre país és petit (com cantava en Llach). L'Eix Transversal està en obres, però fa el servei... El problema no són les distàncies físiques, sinó les altres... Alguna pega més? ;)" Lo de la pega et va fer gràcia i vas voler saber més coses... L'endemà de sortir de l'hospital, amb el cor renovat, vaig travessar el país i em vaig plantar davant ca teva. La resta va ser molt fàcil: prunes, cireres, pomes... Sempre m'ha agradat la fruita. Fins i tot vam sortir a la tele explicant la nostra història. Quatre mesos són cent vint dies si fa no fa. No em canso de mirar el mar i els teus ulls. Gràcies per ser com ets i per ajudar-me a ser una mica millor cada dia. 

Mudança

Dietari de Terradets

 GRÀCIES!

T-94

Hi ha dues frases que solen repetir aquells que el visiten: "Jo no podria viure aquí" i "¿No et sents massa sol?". Ell acostuma a respondre: "He viscut a diverses ciutats i he conviscut amb altres persones... Cada situació té els seus avantatges i inconvenients, depèn del moment vital en el qual et trobis, però ara mateix no canviaria això per res".  Tot i així, és conscient que Terradets té data de caducitat.  

Ha caigut neu a tot arreu menys aquí. El sud del Pallars és un oasi enmig de Catalunya, un terroritori amb un microclima singular. La serralada del Montsec fa de barrera natural. 

Avui el vent bufa amb força. Llueix el sol. La visibilitat és perfecta. Diuen que febrer és el mes més dur. Sembla que ell s'ha aclimatat. On podria viure després de fer-ho aquí? Incògnita. Potser no es tracta de canviar de lloc, sinó d'aprofundir en la no-permanència (Anitya), en la vacuïtat de les aparences, en la fugacitat de l'existència. Són les darreres paraules de Buda: "Totes les coses condicionades són transitòries". No aferrar-se per a deixar de patir. Aquest és el camí de l'alliberament i de la pau. Saber acomiadar-se amb elegància.  

Llegeix tota la sèrie T

T-45

Han travessat els dos Pallars i han accedit a la Val d'Aran a través del port de la Bonaigua. Han pujat fins al pla de Beret, on neix la Noguera Pallaresa, el riu que nodreix el llac de Terradets. La neu cobria els cims més alts, cavalls i vaques pasturaven als prats. Han passejat per Vielha. Després de passar el llarg túnel, han baixat seguint el curs de la Noguera Ribagorçana. Els colors de la tardor els han acompanyat sota un sol esplèndid. Han acordat que tornaran a fer aquest periple quan hi hagi més neu. Ella no parava de fer fotos. Ell estava encantat de poder ensenyar-li paisatges nous per als seus ulls. Time flies, so do I. El temps corre massa de pressa quan ets feliç. I això que anit els van regalar una hora de rellotge.

Llegeix tota la sèrie T

T-29

Matí assolellat. Nova ruta amb la moto: Toló, Bonrepòs, Comiols, Covet, Gramenet, Merea. Toló no existeix com a poble. Els dos únics habitants censats actualment són el Pete i la Lou, propietaris de l'aïllada casa rural "Tros de la font" en la qual ofereixen apartaments i Bed & Breakfast. Després de visitar Bonrepòs (que pertany a la Diputació de Lleida), s'ha atansat fins al poble vell de Comiols el qual està situat a tocar d'un parc d'energia solar. Enrunat i abandonat, ara serveix de pleta. Allí ha fotografiat les restes d'un carro, símbol d'un passat que no tornarà.

L'església romànica de Santa Maria de Covet ha estat la gran descoberta d'avui. L'ornamentació de la portalada principal és una cosa extraordinària. Val la pena desplaçar-s'hi per tal d'admirar el que pot donar de si la pedra ben treballada: àngels, evangelistes, músics, acròbates, ocells, lleons andròfags... Veritable apoteosi de la iconografia cristiana. Malauradament no ha pogut veure-la per dins perquè estava tancada i barrada. Una pista sense asfaltar l'ha portat fins a Gramenet i Merea. Una mica abans d'arribar a aquest llogarret hi ha un barranc on el rierol amaga tot un seguit de gorgs i un bonic salt d'aigua. Racons idíl·lics del Pallars, la comarca amb menys habitants per metre quadrat de tota Catalunya.

Llegeix tota la sèrie T

Cada cos

A Lleida en diuen catxar, a Mallorca boixar, al Pallars tringolar... I sempre ve a ser el mateix: afogar-se i desfogar-se mitjançant un cos aliè. Els cossos foren dissenyats per a l'acoblament. No hi ha res més trist que un cos isolat. Abraçar, besar, acaronar, fornicar... Infinitius que regalimen infinites tendreses. Cada cos és un enigma que cal desxifrar...