Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Països Catalans. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Països Catalans. Mostrar tots els missatges

15.7.08

El que s'ha de canviar

Benvolgut Conseller Huguet,

Escolto atentament les seves declaracions i me'n faig creus. Vostè parla en nom del Govern de Catalunya dient que el sistema fiscal és "injust i insuficient"... I en el seu blog llegeixo que "els ciutadans catalans han de reclamar que s'acabi amb la injustícia"... ¿Qui ho ha de reclamar, els ciutadans de Catalunya o el Govern de Catalunya? ¿I el Govern què pensa fer, per a què serveix? D'antuvi el que s'ha de canviar és l'actual President de la Generalitat el qual pertany al partit que promou i perpetua aquest espoli... ¿O potser Montilla plantarà cara a ZP? Abans plouran bitllets de 500 €. Deixi de fer el paperina, Sr. Conseller!

NB: Cosa curiosa i gens casual és que les tres comunitats més espoliades siguin les de parla catalana (PPCC), incorporadas o asimiladas por derecho de conquista suma y sigue robando los cuartos... Més clar l'aigua de la Mediterrània.

22.5.08

Maulets digitals

Quina bogeria! "Catosfera" (una paraula que fa tres anys i mig no existia) ara dóna 231.000 resultats al Google, i "Catosfera literària" 43.900. Acabarà sortint al diccionari?

Els catosfèrics som la nova avantguarda del segle XXI. Maulets digitals, lluitem a la xarxa, bon cop de teclat, defensors de la nostra identitat mil·lenària...

Com diu Biel Mesquida al final del pròleg de LCL:

«La Catosfera és una part dels fonaments vius de la reconstrucció nacional de la llengua i la cultura catalanes, d’aquests fragmentats i minoritzats PPCC units per la Xarxa, d’aquest País Català futur d’ara mateix!»

Qui ens podria aturar?

12.2.08

Catosfera en català

[Resposta al post de José A. Rodríguez Catosfera o Catalonosfera?]

Joselito, valoro molt positivament el teu esforç clarificador del concepte o idea de CATOSFERA, i no em desagrada pas aquesta distinció terminològica que fas entre CATOSFERA (sociològica) i CATALONOSFERA (lingüística), tanmateix, com deia Tomàs d'Aquino: sapientis est non curare de nominibus (no és propi dels savis discutir pels noms).

El que més greu em sap és que la CATOSFERA pugui aparèixer com un lloc d'exclusió, quan precisament va néixer com un lloc d'acollida i identificació entre catalans. Ni autisme ni discriminació per raons de llengua. No accepto que hagi de demanar perdó per escriure en la meva llengua, el català. Tu escriu com et plagui.

Em diràs que el castellà també és la llengua de molts catalans... i (ens agradi o no) és cert. La sociologia de Catalunya (a la qual tu apel·les tota l'estona) és la que és. Això només demostra una tesi que fa temps que sostinc: Catalunya es descatalanitza. Per a mi (sóc escriptor), la importància de la llengua és cabdal. Internet ens permet mantenir-la amb garanties malgrat que la realitat sociològica sovint contradigui el nostre "miratge virtual".

El conflicte el generes tu, no pas jo. Pretens descatalanitzar la CATOSFERA. No ho puc admetre. Si treiem la llengua que uneix els catosfèrics (i que dibuixa molt bé la realitat dels Països Catalans) què ens queda? Sociologia? Territorialitat? Política? No ens queda res. Guanya la idea progre del cosmopolitisme que dilueix qualsevol signe d'identitat.

Has de ser conscient que sense la llengua pròpia els catalans no ens diferenciem gaire res dels espanyols o dels francesos o de la resta... CATOSFERA en català. Així de senzill.

6.2.08

Aniversari catosfèric


Avui fa 3 anys i un mes que em vaig empescar la paraula Catosfera. Va ser en un post de TdQ que es titulava Qualitat. Hauríem d'inventar una paraula nova... I la vam inventar!

Després de 3 anys i un mes, té 230.000 entrades al Google, un article a la Viquipèdia i acabem de celebrar unes Jornades sota aquest rètol. Però el més important és que la paraula ha esdevingut vox populi, la fa anar tothom. No cal dir que em sento orgullós d'aquesta paternitat, però encara em sento més orgullós de la seva popularitat.

Alguns discuteixen el concepte i la naturalesa de la Catosfera. No hi ha res a discutir: el CAT ho diu tot. La nostra llengua vehicular és el català. Això no és cap visió etnolingüista ni cap afany de discriminar ningú. Ens ho fem en català i escrivim per al món global, sense complexes. I a qui no li agradi que s'hi posi fulles (o punxi les banderetes traductores que hi ha aquí a la dreta).

Gràcies a la Catosfera, la presència i la vitalitat de la nostra llengua a internet és un fet indiscutible i certament engrescador. Ho he repetit vàries vegades: Catalunya serà catosfèrica o no serà.

Feliç aniversari!

Catosfèrics.cat

2.2.08

800 anys

Potser vas ser el primer bloguista abans que la lletra esdevingués internètica... Potser les teves conquestes a hores d'ara serien catosfèriques... Felicitats, Jaume, que 800 anys no se celebren cada dia!
E agren acort can foren en Cathalunya quins nodriria: e acordaren se tots quens nodris lo Maestre del Temple en Montso: e son nom daquel Maestre era en •G• de Montredon, qui era natural Dosona, e Maestre del Temple en Arago, e en Cathalunya.

Jacme Primer lo Conqueridor, Libre dels feyts (1343)

17.12.07

Mapa de la catosfera literària


Mostra un mapa més gran

Ja hem rebut 74 col·laboracions per al llibre Blogs & Literatura, primera antologia de la catosfera literària. Hem confeccionat un mapa amb les localitzacions dels participants. Hi ha blogaires d'arreu dels Països Catalans. El més allunyat geogràficament és Salvador Macip, que viu i treballa a NYC. Això demostra que la catosfera no té fronteres. El que ens uneix és la llengua i la blogferidura... i ens unirà també, gràcies a Cossetània, aquest llibre imprès.

Encara hi faltes tu. Hem d'arribar a 100!

Aquí tens les bases: B&L

6.10.07

Wir sind nicht Spanien

La Clara, d'arsvirtualis, molt indignada, em dóna la pista sobre un article perpetrat per l'ínclit corresponsal a Espanya del diari amb més tirada de Colònia (Kölner Stadt- Anzeiger), Ralph Schulze, titulat Wir sind nicht Spanien.

Us copio algunes de les perles que conté l'article (les negretes són meves):

Després d'un tendenciós preludi on explica la crema de fotografies monàrquiques, Herr Schulze escriu:

Mit ähnlicher Lust zur Provokation präsentiert sich die katalanischsprachige Welt als Ehrengast auf der Frankfurter Buchmesse (El món catalanoparlant es presenta com a convidat d'honor a la Fira de Frankfurt amb similars ganes de provocar)

um diese kleine Kultur auf der weltgrößten Literaturmesse zu präsentieren. Diese sprachliche Abgrenzung dessen, was seitens der Regionalregierung als „einzigartige und universelle“ Literatur Kataloniens präsentiert wird (per a presentar aquesta petita cultura a la Fira del Llibre més gran del món. Aquesta delimitació lingüística, que per part del Govern Regional és presentada com “l'única i universal literatura de Catalunya”)

Dieser eigenartige Sprach-Separatismus der Gastregion wirkt umso verwunderlicher (Aquest separatisme lingüístic de la regió convidada resulta sorprenent)

Ergebnis: Man kann heute in Katalonien ohne Katalanischkenntnisse weder arbeiten noch studieren; (Resultat: a hores d'ara no es pot treballar ni estudiar a Catalunya sense el coneixement del català)

Spanisch wird immer mehr verdrängt - und fast zur Fremdsprache. (Cada cop més s'està expulsant l'espanyol gairebé com una llengua estrangera)

So tief, dass die Anhänger einer lückenlosen Katalanisierung zuweilen übers Ziel hinausschießen und kleingeistiger Abschottung statt kultureller Öffnung den Weg bereiten. (Tan profund que els partidaris d'una completa catalanització es passen i, en comptes de procurar el camí de l'obertura cultural, sovint cauen en l'aïllament nanomental)

diese politische „Entführung“ der Buchmesse (aquest "segrestament" polític de la Fira del Llibre)

Javier Cercas...
hat keine Lust auf nationalistisch motivierte Kulturdebatten: Der katalanische wie der spanische Nationalismus seien so „heuchlerisch, so engstirnig und potenziell gefährlich wie alle Nationalismen“. (Javier Cercas no té cap ganes d'entrar en debats culturals; segons ell, el nacionalisme català i l'espanyol són tan "hipòcrites, tan curts de mires i potencialment perillosos com tots els nacionalismes")

El dia que els corresponsals, en comptes de viure a Madrid, visquin a Barcelona, tot canviarà.

Bé, per a compensar, aquí teniu un altre article que ens deixa una mica millor: Einmalig zweisprachig