Catosfera en català

[Resposta al post de José A. Rodríguez Catosfera o Catalonosfera?]

Joselito, valoro molt positivament el teu esforç clarificador del concepte o idea de CATOSFERA, i no em desagrada pas aquesta distinció terminològica que fas entre CATOSFERA (sociològica) i CATALONOSFERA (lingüística), tanmateix, com deia Tomàs d'Aquino: sapientis est non curare de nominibus (no és propi dels savis discutir pels noms).

El que més greu em sap és que la CATOSFERA pugui aparèixer com un lloc d'exclusió, quan precisament va néixer com un lloc d'acollida i identificació entre catalans. Ni autisme ni discriminació per raons de llengua. No accepto que hagi de demanar perdó per escriure en la meva llengua, el català. Tu escriu com et plagui.

Em diràs que el castellà també és la llengua de molts catalans... i (ens agradi o no) és cert. La sociologia de Catalunya (a la qual tu apel·les tota l'estona) és la que és. Això només demostra una tesi que fa temps que sostinc: Catalunya es descatalanitza. Per a mi (sóc escriptor), la importància de la llengua és cabdal. Internet ens permet mantenir-la amb garanties malgrat que la realitat sociològica sovint contradigui el nostre "miratge virtual".

El conflicte el generes tu, no pas jo. Pretens descatalanitzar la CATOSFERA. No ho puc admetre. Si treiem la llengua que uneix els catosfèrics (i que dibuixa molt bé la realitat dels Països Catalans) què ens queda? Sociologia? Territorialitat? Política? No ens queda res. Guanya la idea progre del cosmopolitisme que dilueix qualsevol signe d'identitat.

Has de ser conscient que sense la llengua pròpia els catalans no ens diferenciem gaire res dels espanyols o dels francesos o de la resta... CATOSFERA en català. Així de senzill.

El debat segueix aquí
Un contrapunt interessant
Més polèmica

Contra el cosmopolitisme

Es declara cosmopolita -o ciutadà del món-, que és una manera progre i fina de dir que se sent d'arreu i que està per damunt de qualsevol localisme de barretina. Et mira amb posat de superioritat i t'etziba: "Ets un nazionalista excloent i fastigós". Ja me'ls conec, aquests cosmopolites...

La mateixa paraula és un despropòsit, perquè no es pot ser ciutadà (polités) del cosmos, atès que el cosmos no és cap ciutat (polis). Tots habitem en algun lloc sobre el qual tenim les cames, que són les nostres particulars arrels humanes. Podem viatjar i fer mil vegades la volta al món, però sempre serem fills d'algun indret, sempre tindrem en algun lloc la nostra llar...

El cosmopolita vol creure que podem prescindir de l'arrelament, que podem viure deslligats de qualsevol concreció; però és absurd pensar que la teva pàtria pugui ser una pura abstracció còsmica. El cosmopolita renega de la realitat per abraçar un ens rationis.

Existeix el meu poble, la terra que m'acull, aquest racó de món on habito, visc i convisc.

Cada cop sóc més localista, cada cop vull conèixer millor i estimar millor l'entorn que m'envolta. Això no treu que m'agradi viatjar. M'encanta viatjar, però sóc d'aquí on estic, i aquest estar em fa ser el que sóc.

El cosmopolita (diu que) és d'arreu, i no és d'enlloc; ho vol ser tot, i no és res; o sí: és un esnob, un ridícul esnob, un esnob cínic, forumesc i vomitiu.

Apología del cosmopolitismo