Entremig del munt de fullets de propaganda amb què m'omplen la bústia aquests dies prenadalencs, n'he trobat un a l'última pàgina del qual hi apareix això que us escanejo. És la primera vegada que veig la publicitat d'un e-reader barrejat amb les càmeres o els marcs digitals. Encara surten un pèl cars. Potser el Nadal vinent seran un boom...
Hi ha l'èpica silenciosa del dia a dia i l'èpica estrident de les dates assenyalades. Ambdues són necessàries, encara que alguns toixos prediquin la no-èpica com a norma de vida. Que se'ls endugui el diable!
Vicent Partal ens ha convidat a L'internauta. El proper dissabte 10 de maig (23 h.) Jordi Ferré (via telefònica) i servidor (a l'estudi) parlarem de LCL. Serà un preludi de La Presentació del dissabte 17...E agren acort can foren en Cathalunya quins nodriria: e acordaren se tots quens nodris lo Maestre del Temple en Montso: e son nom daquel Maestre era en •G• de Montredon, qui era natural Dosona, e Maestre del Temple en Arago, e en Cathalunya.Jacme Primer lo Conqueridor, Libre dels feyts (1343)
He aprofitat el pont de la Immaculada Constitució per a fer vàries coses: llegir, endreçar el jardí, veure pel·lícules, gaudir de la xemeneia... Però el que més temps m'ha ocupat ha estat l'operació quirúrgica que he hagut de practicar a la versió original de Catosfera Ciberdietaris 04-05-06, l'obra guanyadora del Premi Nadal Batle. Avui fa un any del veredicte. Enguany ha quedat desert. El volum que vaig presentar tenia 500 pàgines que aplegaven els textos bloguejats a Tros de Quòniam (04-05) i els textos del primer any d'ENTRELLUM (06). El servei de publicacions de la UIB m'ha dit que calia "aprimar-lo"... No us podeu ni imaginar què suposa rellegir-ho tot i haver d'aplicar el bisturí sacrificant textos que saps que es quedaran al calaix... L'he de reduir a la meitat. Quina liposucció blogològica! Cal eliminar el "greix" sobrant, la morralla. Al final, el llibre ha de tenir com a molt 300 pàgines. El criteri de selecció és clar: deixar sobretot els posts més blogològics. I la resta? Vaig esborrar gairebé tots els arxius de TdQ. L'any 2006 d'ENTRELLUM, en canvi, està tot a la vostra disponibilitat. Tres anys d'escriptura digital esdevindran unes quantes pàgines de cel·lulosa... Què dura és la vida!En l’edició de 2006, Toni Ibánez rebé aquesta distinció per l’obra Catosfera 04 05 06 Ciberdietaris. El seu treball feia referència al sorgiment dels blogs com una eina de contribució a la consolidació d’un nou espai de creació i de comunicació (la blogosfera), en el qual la llengua catalana també té un lloc.
Fet: Montilla i Puigcercós ara estan callats i han oblidat el que van prometre.
Fet: després de més de vint anys Alacant no veu TV3 (...)
Paraules: em vaig apuntar al nacionalisme quan encara vivia Franco i jo era menor d'edat.
Paraules: recorde pocs dies més tristos que avui, quan tinc la sensació que m'han clavat un punyal en l'esquena els meus, els de més amunt de l'Ebre. Meus? I ara què president Montilla? I ara què conseller Puigcercòs? I ara què conseller Tresserras? (VP)
Ple de l'Ajuntament. Cinc hores de duració. En un moment determinat, fruit de la inexperiència política i de l'abrandament hiperbòlic, un regidor de l'oposició acusa el Govern de viure al segle XVIII i d'actuar com el despotisme il·lustrat. L'acusació, gravíssima, no és pertinent i resulta absolutament inadmissible en el si d'un consistori democràtic del qual el regidor acusador forma part. A l'hora de les preguntes del públic, m'adreço al regidor i li recordo que estem al segle XXI i que, sortosament, vivim en un règim democràtic. Li prego al regidor que retiri públicament l'acusació. Ell s'hi nega. S'acaba el ple. Consta en acta.
¿On està escrit que hem vingut aquí per a ser feliços? Deixeu-me dubtar d'aquest imperatiu que ens obliga a atènyer la fictícia felicitat. La felicitat la va inventar un flonjo que somiava floretes. Quina quimera més vulgar. Ja ho deia Nietzsche: la felicitat és una cosa burgesa que només està a l'abast de les vaques i de les dones.No hi ha hagut mai a la història de la humanitat un mitjà de comunicació més lliure que els blogs la qual cosa no significa que tot s'hi val. Un blog anònim o sensacionalista té els dies comptats. La credibilitat del bloguer i la fidelitat dels ciberlectors només es guanya dia a dia donant la cara i amb una feina honesta. (RdY)
Cada cop que sento parlar d'Al-Qaida em ve al cap immediatament la Brotherhood de 1984, la mítica, distòpica i premonitòria novel·la de George Orwell. Traduït a l'actualitat, Goldstein seria Bin Laden i la Germandat seria la Base islamista, aquesta (pseudo)organització underground i fantasmagòrica que, amb el seu terrorisme, amenaça l'statu quo occidental. A la novel·la no queda clar si la seva existència és real o es tracta d'una estratègia del Partit (= Poder establert) per tal aconseguir els seus objectius mitjançant la promoció de la por continuada i globalitzada. Partal pontifica com si realment ho sabés. Jo prefereixo ser més prudent.
L'altre dia, mentre sopàvem, li ho comentava a Vicent Partal: "Vols dir que no hi haurà algun dia una càtedra de blogologia a la universitat?" Al pas que anem, no m'estranyaria. Per una part, hi ha els que fem blogs (bloggers, bloguers, blogaires) i, per una altra, els estudiosos del fenomen dels blogs (blogòlegs). A casa nostra, l'obra pionera sobre el tema data de l'any 2004 (publicada el 2005): Blogosfera: les bitàcoles i l'audiència, un treball de doctorat que l'Enric Gil (no confondre amb aquest altre) va presentar a la UOC. L'última cosa que he llegit és l'opuscle d'Enric Bruguera. En castellà, per exemple, una de les autoritats en la matèria és José Luis Orihuela. La blogobibliografia no para de créixer. A la columna de la dreta podeu consultar la llista de treballs i articles posats sota el rètol Blogologia catosfèrica. Hem d'agrair a aquests blogòlegs el seu esforç per comprendre aquesta nova realitat en la qual estem immergits. El cas de l'Enric Gil és modèlic. Ell ha estat un dels primers professors que ha utilitzat el blog com a eina de treball d'una assignatura: Blog de filosofia. Alguns hem seguit les seves passes blogacadèmiques: [Ciber]sociologia Gallecs 07. L'emblogamenta s'embolica encara més quan són els mateixos alumnes els que creen el seu propi blog: Punt de trobada. L'Enric manté alhora el seu blog personal: Meditacions des de l'esfera. En el post d'avui ens fa un regal en forma de Powerpoint: Blogs: el nou mitjà de comunicació en línia. Us el recomano. És una bona introducció, clara i didàctica, al món dels blogs. Necessitem gent com l'Enric. La seva feina és fonamental. Des d'aquí l'encoratgem a seguir amb les seves meditacions (si les de Descartes foren metafísiques, les seves són blogològiques)...
De bon matí corregint exàmens de 1r. de BTX. La resta del dia endreçant el jardí. Un jardí abandonat és una cosa tristíssima. Les violetes florides. Els crocus. La gespa. Els bambús. Els rosers llucant. El pit-roig a l'aguait...Carod va pactar amb Pasqual Maragall comptant que era un vellet al qual podria suplantar amb l'ímpetu de la joventut. Ara pacta amb José Montilla confiant que gràcies al verb vencerà en tots els auditoris i tribunes a qui s'ha presentat amb el lema de Fets, no paraules. Carod i ERC no pretenen usurpar l'electorat de CiU, que no els votarà mai. Pretenen imposar-se sobre el PSC i acabar fundant un bipartidisme nacionalista, amb CiU representant la dreta i ERC l'esquerra. Diuen que el tripartit d'ara, l'Entesa, sabrà evitar les baralles passades. Seran baralles diferents: paraules i fets en duel per les escales i patis del Parlament. Ja veurem de totes maneres qui s'imposa a qui, en aquesta segona oportunitat. Manuel Cuyàs
Volem desplaçar el centre de gravetat del catalanisme, des del passat advers cap als objectius col·lectius de futur, més enllà de l'enyorança d'episodis mítics i el plany per derrotes reals (...) Volem, doncs, un catalanisme renovat en els seus discursos i en les seves polítiques. Més obert, més inclusiu, més engrescador per a aquells que encara no en formen part. Josep-Lluís Carod-Rovira
Detalls de l'entrevista Mas - Partal a Vilaweb:- Els llibres estan massa ben endreçats, o sigui, no es toquen, són decoratius.
- Hi ha una tele, però no veig cap ordinador al despatx d'en Mas.
- Partal passa dels braços creuats (distància, tancament) a les mans a la butxaca (distensió o mala educació), però, es posi com es posi, el ventrell no el pot dissimular.
- Partal descorbatat (abargallonat) i amb una camisa rosa! (no les suporto)
- M'ha agradat el concepte de "coalició de perdedors" (és una bona definició del difunt Trist-partit)
- Mas domina el Logos (La Paraula), que és l'arma fonamental del polític democràtic. Per això resulta un milió de vegades més seductor que Montilla, un home gris i sense paraula.
- Mas ha de ser el proper President de la Generalitat.
