Adorar-nos

I sentir que no estem morts, que encara hi ha vida entre els dits, a la pell, a la punta de la llengua. I seguir l'impuls més primari, arriscar-se, perpetrar-lo, com si demà fos la fi del món. Jugar sense vergonya, mimar el nen o la nena que som, esbrinar el secret de la felicitat, que no és cap concepte grandiloqüent, sinó aquell petit detall tan especial, aquella infinita tendresa que s'escola dins els batecs i ens fa plorar de joia. I acomiadar-se amb un somriure, sense dir res, perquè la mirada és l'idioma de les ànimes que s'entenen. I ser llum entre les ombres. I somiar la caseta davant del mar amb l'hortet al darrere. I com sempre, des de sempre, fins sempre, adorar-nos. 

Separacions

É sempre de nós que nos separamos quando deixamos alguém, deia Pessoa en boca d'Álvaro de Campos. Per això, cada separació és una bestreta de la mort, un retall nostre que deixem a la vora del camí com les serps deixen la pell. Un suïcidi parcial. Com era jo quan estava amb ella? Com seré a partir d'ara, que ja no estem junts? Allunyant-me renuncio a ser qui era, liquido una possibilitat vital per tal de crear una nova condició de ser. No és només un canvi de circumstàncies, sinó quelcom més profund i essencial. El cor ha d'estar disposat a acomiadar-se i recomençar. Aquí rau l'encís. La crida de la vida no s'atura mai. Viure estripant-se, automutilant-se, petites morts que anticipen la mort final. L'aprenentatge de les pèrdues. Retalls. Talment un àlbum de fotografies.

L'amor i les dones

Obra? Autor?

Manel va encertar l'anterior

Confiança (Enric Vila)

Capvespre 1.2.08

Parlem de les Jornades de la Catosfera celebrades a Granollers els dies 25, 26 i 27 de gener. Lectura del text de Biel Mesquida per a la taula de blogs i literatura. Cançons de Fito & Fitipaldis. Què és Literatura? Què és la Catosfera? Aniversaris: 90 anys de Montserrat Abelló i 800 anys de Jaume I el Conqueridor. Poema final de Montserrat Abelló: Memòria de tu i de mi...

Capvespre 23.11.07

Comencem amb els primers versos de la primera Elegia de Duino de Rilke. Fito & Fitipaldis: Acabo de llegar. Actes a Vallromanes. Llibre Tot recordant amics de Josep M. Mestres Quadreny. L'obra d'art no descriu ni explica res, únicament s'expressa a si mateixa. La forma és el fons. Recordem Fernando Fernán Gómez y Paco Candel. Nou disc de Luz Casal: Espérame. Llegim el relat Vida de poeta d'Enric Vila-Matas, inclòs en el seu últim llibre Exploradores del abismo. Las obras de arte, escasas, dan contenido intelectual al vacío. Parlem de Rilke i Ronda. Luz Casal: Regalé. Anunciem CATOSFERA (jornades de reflexió sobre blogs i web 2.0) que se celebraran a Granollers el 25, 26 i 27 de gener de 2008. Comentem un article de Marc Vidal sobre Granollers. Informe de la Fundació Bofill sobre l'educació a Catalunya. Espriu: fragment de Primera història d'Ester.

El mar pot esperar

Volia caminar i he tornat a casa amb un bon sarpat d'espàrrecs. Volia caminar i m'he emboscat. Un sol esplèndid. Hauria de ploure perquè tot està molt sec. Volia caminar, però avui no he vist el mar. Un bon sarpat d'espàrrecs acabats de collir i un ou ferrat. Demà caminaré. O demà passat. El mar pot esperar.

Segueixo escoltant Fito & Fitipaldis: Que la tristeza y la alegría viajan en el mismo tren. Todo lo malo y lo bueno caben dentro de un papel. ¿Quieres ver el mundo? Mira, está debajo de tus pies

Primer diumenge de març

De bon matí corregint exàmens de 1r. de BTX. La resta del dia endreçant el jardí. Un jardí abandonat és una cosa tristíssima. Les violetes florides. Els crocus. La gespa. Els bambús. Els rosers llucant. El pit-roig a l'aguait...

Dissabte vinent, dia del meu aniversari, seré a Mallorca. Vaig a recollir el Premi Nadal Batle. He començat a preparar el discurs per a la cerimònia de lliurament que serà el dilluns dia 12 de març a les 20 hores a l'espai A (tercer pis) de la Fundació La Caixa, Gran Hotel. En aquest acte també hi serà present Vicent Partal, que va guanyar aquest premi fa dos anys. La seva obra, editada per la UIB, es titula Periodisme quàntic. Fent periodisme a Internet. L'experiència dels primers deu anys de Vilaweb. Curiós (i llarg) títol que podria adaptar a la meva obra la qual, en comptes de dir-se Catosfera. Ciberdietaris 04_05_06, es podria haver titulat Ciberliteratura. Escrivint a Internet. Els primers tres anys de la meva experiència blogogràfica.

Escoltant Fito & Fitipaldis: Que estoy bien aquí, en mi nube azul, todo es como yo lo he inventado, y la realidad trozos de cristal que al final hay que pasar descalzo...

Groc

He caminat tres hores per la muntanya. Ho trobava a faltar. Un matí radiant. El sol de l'hivern senyorejant tots els àmbits. Ni una ànima. Sol i vern, trescant. D'antuvi he visitat la Roca Foradada. Després, carena amunt, fins a Sant Mateu. Han eixamplat els camins. Han netejat la franja perimetral de les urbanitzacions. Hi ha llenya per a parar un tren. La molsa preciosa. El groc de les fulles del roure m'ha robat el cor. He vist papallones! Mai no hagués pensat que veuria papallones el 2 de gener. El mar quiet allà baix, brillant com un espill. Si corre la sang corren les idees. El meu cervell funciona més nítidament i bull en ocurrències. Intento no pensar, però no puc. Voldria gaudir del paisatge, oblidar les cabòries, però no puc. Per exemple, se m'ha acudit un possible post titulat Salvador Sostres + Lo Cartanyà = Toni Ibàñez. Encara el tinc voltant pel cap... No, no i no. ¿Per què he d'obeir SEMPRE el meu maleït cervell? M'hi nego. Vull ser lliure, no dependre tant d'ell. Aquest matí obeïa sobretot les meves cames. Al cervell li he dit: calla. Mirant el mar, assegut sota la figuera centenària, he meditat sobre la vida i sobre la mort... El groc de les fulles del roure m'ha robat el cor.

Quan he baixat, la meva dona m'estava esperant. Va, dutxa't i vesteix-te, que et convido a dinar. Hem anat al Mont-Bell. Carpaccio de gambes, foie, morro de bacallà amb rossinyols, vi blanc verdejo de Rueda. Sobretaula dialògica. Les parelles han de tenir temps per a parlar amb calma. La parella és una flor delicada que cal cuidar. Contra tot pronòstic, aquesta meva orquídia ja fa 21 anys que dura. Me'n faig creus. Res a la vida no m'ha durat tant...

Fito & Fitipaldis, Por la boca vive el pez

Tot comença prop del final

Amb aquest post acaba ENTRELLUM 06 (510 posts & 70.000 visites) i comença ENTRELLUM 07. Com diu la cançó de Fito & Fitipaldis:

Puedes encontrarme cerca del final
Porque todo empieza cerca del final

Aquí ens seguirem trobant, entrellumaires.
Us desitjo un 2007 inoblidable.