25senseEspriu

Espriu és a Sinera el que Viladot a Riella i servidor a Mas Voranell. Hi ha pàtries utòpiques i màtries anagramàtiques. El territori poètic és més metafísic que físic, encara que el poeta -com qualsevol mortal- hagi de tocar de peus a terra i habitar sota algun sostre. Són els mots els que ens salven i han de ser salvats. Un eco que travessa els anys, els segles. Un riu que no s'hauria d'assecar mai...

Anteriors referències a Espriu

Capvespre 23.11.07

Comencem amb els primers versos de la primera Elegia de Duino de Rilke. Fito & Fitipaldis: Acabo de llegar. Actes a Vallromanes. Llibre Tot recordant amics de Josep M. Mestres Quadreny. L'obra d'art no descriu ni explica res, únicament s'expressa a si mateixa. La forma és el fons. Recordem Fernando Fernán Gómez y Paco Candel. Nou disc de Luz Casal: Espérame. Llegim el relat Vida de poeta d'Enric Vila-Matas, inclòs en el seu últim llibre Exploradores del abismo. Las obras de arte, escasas, dan contenido intelectual al vacío. Parlem de Rilke i Ronda. Luz Casal: Regalé. Anunciem CATOSFERA (jornades de reflexió sobre blogs i web 2.0) que se celebraran a Granollers el 25, 26 i 27 de gener de 2008. Comentem un article de Marc Vidal sobre Granollers. Informe de la Fundació Bofill sobre l'educació a Catalunya. Espriu: fragment de Primera història d'Ester.