Concert per la Llibertat

Jo també vaig ser-hi (brandant una cartolina groga a tocar de la F de FREEDOM)

Orgullós de pertànyer al poble català

Sani Girona

La primera vegada que vam coincidir va ser el juny de 2005 a Sant Cugat, a les jornades sobre el nou dietarisme dels blogs que va organitzar Vilaweb. Fa vuit anys! Aleshores ningú en sabia gran cosa, del fenomen catosfèric. Ell era allí, amb la seva inconfusible còrpora, amb aquell entusiasme encomanadís, excessiu de mena, energèticament inesgotable. Recordo que no parava de fer fotos i que va perpetrar alguna intervenció de les seves. Quan agafava el micròfon era perillós. Garlava i garlava pels descosits. Si en Sani era present, segur que no passava desapercebut. La paraula que el definiria és "entranyable". 

Després vam continuar la nostra relació virtual a través dels blogs i dels mails. Era un brollador d'idees, sempre estava rumiant projectes. Jo li retreia el nom del seu blog: Dipofilopersiflex. Déu n'hi do, li deia, no podies buscar-te'n un de més complicat? Ell reia. En Sani sempre reia. Professor de francès, va saber aprofitar les eines d'internet per a la seva feina i per a fer amics arreu. Un bon dia va pujar des de Vilanova i la Geltrú fins a Vallromanes per a petar la xerrada face à face. Portava una ampolla de cava.

A les beceroles blogològiques, em va ajudar força amb tota la qüestió tècnica que encara no dominava. Recordo que em va fer uns gifts per a posar al blog i em donava consells diversos. Compartíem també les inquietuds per la docència. Us deixo un audio-comentari que em va enviar arran d'un post que vaig escriure. Escolto la seva veu avui i és com si m'estigués parlant a cau d'orella...

Vam coincidir, of course, a les primeres jornades de la catosfera que es van celebrar a Granollers (gener 2008) i en altres edicions també. Vam compartir moltes estones i afanys durant la gestació del volum La Catosfera Literària 08. Ell es va implicar i va treballar de valent en aquest projecte que, gràcies a la col·laboració de moltes persones, va fer-se realitat.

La darrera vegada que el vaig veure va ser l'agost passat. Es va presentar aquí amb la família i uns amics d'El Port de la Selva. Em van dir que a la porta hi havia algú que preguntava per mi. No em podia imaginar que fos ell. Em vaig emocionar. Com sempre, va fer fotos i més fotos. Va reconèixer que estava fotut. Puto càncer. Malgrat tot, no abandonava l'alegria innata, la seva bonhomia marca de la casa. Havia vingut a acomiadar-se. Quan va marxar vaig fer el següent comentari: ja no el tornaré a veure. I així ha estat. 

Hi ha un cel per a tu, Sani. I tant que hi és. El cel que acull els homes i les dones de cor gran i de bona voluntat. Queden els blogs i queden els records. Repasso els mails i miro les fotos. Gràcies pel teu exemple d'optimisme i vitalitat. Quina gran sort haver-te conegut.  

(Llàstima que no hagis desactivat la moderació dels comentaris al teu blog...)

El paper de la literatura

En el vídeo que promociona Factual, llegeixo la següent frase:

Se acabó el periodismo de papel, pero no el papel del periodismo.

Després de llegir el llarg i recomanable article de Montserrat Serra a Vilaweb: El llibre digital a la recerca de mercat, em pregunto si podríem escriure que

S'ha acabat la literatura de paper, però no el paper de la literatura.

Èpiques

Hi ha l'èpica silenciosa del dia a dia i l'èpica estrident de les dates assenyalades. Ambdues són necessàries, encara que alguns toixos prediquin la no-èpica com a norma de vida. Que se'ls endugui el diable!

Felicito Vilaweb per la seva re-novació, i especialment Vicent Partal, pel seu model de periodisme independent, que tan poc abunda a hores d'ara. Si tinguéssim almenys una ràdio i una TV com Vilaweb, aquest país seria plenament normal i avançaria cap al seu futur amb passes decidides. Malgrat tot, crec que estem ben encaminats i que ens en sortirem.

S'acosten moments crucials per a la nostra història com a poble. Cal que TOTS ens hi posem a traüllar, cadascú en el seu àmbit, sense por, amb fermesa, il·lusió i esperança. O ara o mai.

Bon article

Arenys de Munt

Vilaweb
Saül Gordillo

Jo també vull votar

http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3626528

Twit

No us deixeu de llegir els articles que l'Andreu Barnils publica a Vilaweb sobre els USA

El primers llibres digitals en català

El futuro que ya es presente se llama e-book, a la espera de que se imponga un sistema tecnológico sobre el resto. Empiezan a incluirse en los contratos los derechos digitales de las obras y los editores perfilan plataformas, que en algunos casos (Edi.cat) son comunes de varios sellos.

El Singular Digital
Europa Press
ADN
El País
Vilaweb
ACN
Directe.cat
Racó Català
La Malla
Avui
De tard en tard

Edi.cat
blog

LCL a Vallromanes

AVUI AL CASAL DE VALLROMANES 19 h.

Com arribar-hi

Notícia a Vilaweb
Notícia ADN

AMB LA COL·LABORACIÓ DE

Regidoria de Cultura de Vallromanes

Marina Martori

LCL a Vilaweb

Aclariment: La notícia diu "Per això es troben a faltar alguns blocs..." Val a dir que la participació era voluntària. Els blogs absents "que es troben a faltar" van decidir no presentar-se i es van autoexcloure de l'antologia. Ells sabran per què.

«És una criatura eixerida, aquest llibre, encantadora, fresca, és un joc engrescador, és novetat, és la feina ben feta de molts. No és una antologia acadèmica, és el joc de l'atzar. M'agrada molt, fa llegiguera i és estimulant. Gracies als promotors, als inquiets, als engrescadors, als pares de la criatura.» (Victoria)

Cronologia dels fets

Trobada de bloggers amb Artur Mas

Si dimarts passat vam ser convidats a la conferència, avui dijous a les sis de la tarda teníem una trobada amb l'Artur Mas a la seu de CiU del carrer Còrsega. Desconec quants bloggers havien estat convidats. Aquests són els que han vingut: Marc Roca, Xavier Mir, Marc Arza, Núria Masdéu, Marc Vidal, Oriol Ibars, Vicent Partal (Vilaweb), Eduard Batlle (El Punt), Jordi Cabré (El Singular Digital)

Setena planta. Una sala petita amb una gran taula. Ampolles d'aigua Ribes per a tothom. Hem estat fent tertúlia una hora i quart. Mas ha hagut de marxar perquè tenia una entrevista a la ràdio. Hem parlat de la conferència, d'internet, dels blogs, de moltes coses... Bé, han parlat. Jo, més que res, m'he dedicat a escoltar. Tot molt interessant. Ens hi podíem haver estat tota la nit. A mi m'han entrevistat després i m'han gravat amb el vídeo. Prèviament, via mail, ens havien enviat unes preguntes, i jo havia fet els deures... A l'entrevista no he estat capaç de reproduir tot el que portava escrit. Us ho deixo aquí perquè ho llegiu, a veure què us sembla:

Quin paper creieu que pot jugar la catosfera?

Internet és la revolució mediàtica més important de la història de la humanitat. Dins d’aquesta revolució, els blogs representen la manifestació més clara del nou paradigma 2.0: una àgora virtual on les veus s’expressen lliurement, sense filtres ni intermediaris; la utopia del logos democratitzat: intercanvi d’idees, coneixement compartit, intel·ligència col·lectiva… El ciutadà connectat ja no és un simple receptor passiu, sinó que actua i interactua, tria, decideix, participa… La catosfera juga el paper d’avantguarda, és la punta de llança d’aquesta nova era. Catalunya serà catosfèrica o no serà.

Quines oportunitats ofereix la xarxa que el catalanisme no ha de desaprofitar?

Hem d’estar presents a la xarxa per dos motius: primer per a reconèixer-nos entre nosaltres com a membres d’una mateixa comunitat lingüística i cultural; i després per a donar-nos a conèixer al món global. El que ens identifica és la nostra catalanitat. La catosfera gaudeix d’un pluralisme fresc, dinàmic, innovador; bullim en idees i projectes engrescadors. Aquest és el nostre millor patrimoni, i aquí rau el potencial catosfèric.

En què pot ajudar Internet per situar Catalunya al món?

La marca “Made in Catalonia” ha de ser sinònim de prestigi i qualitat en tots els àmbits. El domini .cat ja ens ha convertit en una nació digital. Ara cal omplir aquest domini d’excel·lència. Ens hem de comprometre en la recatalanització del país, seduir amb la nostra energia creativa, sentir-nos orgullosos de la nostra identitat. I que el món sencer s’hi emmiralli i ens admiri, que vinguin i diguin: jo també vull ser català, què he de fer, on m’he d’apuntar?

Quin ha de ser el rol dels polítics catalanistes a la catosfera?

Que apliquin la política 2.0

El ciutadà ha de participar en el procés no només un cop cada 4 anys, sinó contínuament, interaccionant.

Els grans mitjans de masses (TV, premsa, ràdio són impersonals, unidireccionals) poc a poc són suplantats per aquesta comunicació immediata entre els individus els quals seleccionen activament el que volen escoltar, llegir, escriure...

Promoure un sistema d’informació obert en el qual tots siguem tractats de forma més personal.

Cada internauta es converteix en una font d’opinió que cal tenir en compte.

Oferir la possibilitat d’una relació més directa amb els polítics.

Aprofitar la catosfera per a la difusió de missatges, promoció de campanyes, mobilitzacions, etc.

Una nova forma d’activisme.

Cal guanyar internet perquè la ciutadania reclama noves maneres de fer. No podem seguir amb esquemes caducats del segle passat. Els polítics han de respondre a les noves exigències del ciutadà 2.0.

Hem acabat a la cerveseria Lugori de la cantonada: Blogs & Beers. No cal dir que aquesta tertúlia ha estat molt més distesa. Aquí teniu la foto:

Roc Fernández, Oriol Ibars, Xavier Mir, Marc Vidal, Marc Arza, C'est Moi, Marc Roca

En Roc (cap d'informació de CiU i també blogger) m'ha dit que sortirem al proper videopost del videoblog de l'Artur Mas...

Tot això el mateix dia que Marc Vidal ha anunciat la celebració de la primera trobada catosfèrica a Granollers els dies 25,26 i 27 de gener de 2008. Encara no us hi heu apuntat?

Me'n vaig a sopar, que encara no he sopat.

Més versions sobre la trobada: Vicent Partal, Eduard Batlle, Xavier Mir, Roc Fernández, Marc Arza, Web Ciu

[VEURE VÍDEO]

[En castellano]

PROU! MANIFESTACIÓ: DILLUNS 29 D'OCTUBRE, 19:00 H, PLAÇA SANT JAUME DE BARCELONA

Catalunya no es mereix aquest govern
Partal El Llamp Bandera Negra
MANIFEST
BLOG

Despotisme il·lustrat

Ple de l'Ajuntament. Cinc hores de duració. En un moment determinat, fruit de la inexperiència política i de l'abrandament hiperbòlic, un regidor de l'oposició acusa el Govern de viure al segle XVIII i d'actuar com el despotisme il·lustrat. L'acusació, gravíssima, no és pertinent i resulta absolutament inadmissible en el si d'un consistori democràtic del qual el regidor acusador forma part. A l'hora de les preguntes del públic, m'adreço al regidor i li recordo que estem al segle XXI i que, sortosament, vivim en un règim democràtic. Li prego al regidor que retiri públicament l'acusació. Ell s'hi nega. S'acaba el ple. Consta en acta.

Ja n'hi ha prou
(Partal segueix inspirat)

Reflexions després del funeral de Xirinacs

El futur de Catalunya (suposant que Catalunya tingui futur) estava aquest matí a Santa Maria del Mar. Dic el futur com també podria dir el passat, però sobretot el present. M'explico. Bé, necessitaria un llibre sencer per explicar-me. Intentaré fer-ho curt.

La Catedral del Mar plena de gom a gom. Mitja hora abans ja no t'hi podies asseure. Un matí fantàstic: primer una hora i mitja de sauna dins el temple i, després, una bona dutxa freda al Fossar de les Moreres. Perquè havia de ploure. El cel català també ha plorat Xirinacs.

El Senyor donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit

Recordatori

Milers de persones. Jo m'he situat davant de tot. El primer que m'ha sobtat és veure polítics. Pensava que no hi serien. Al Felip feia una estona que l'havia avançat mentre travessàvem Alella; jo amb la moto i ell amb el 4 x 4 fosc. No esperava trobar-me'l a primera fila.

Rere seu, Carod, president en funcions (mentre l'altre sigui al pueblo)

A tercera fila Portabella (molt suat) i la Camats

Ni rastre dels sociates. El Telenotícies migdia de la nostra ha considerat més important el terratrèmol del Perú i la pantomima del Nadal i el Carod fent veure que pinten alguna cosa en no sé quina comissió per a solucionar el tema de rodalies. TV3 ha parlat del funeral en tercer lloc i rapidet rapidet, molt de puntetes. Vilaweb, en canvi, chapeau!

M'he passat la cerimònia mirant Carod a la cara (la té duríssima). Ell només m'ha mirat un moment...

També he vist per allí l'Oriol Junqueras
suant la cansalada

Després de la comèdia religiosa ha arribat el moment de la veritat: els parlaments i els aplaudiments. Més de cinc minuts aplaudint! Molt emocionant la sortida de fèretre cap al Fossar. Aquí teniu més fotos...

Ja fora, mentre cantàvem Els Segadors, s'ha posat a ploure de valent. Han traslladat les despulles d'en Xiri al Memorial 1714 (video) perquè la gent li pogués retre el darrer homenatge tot signant al llibre de condol.

A la porta m'he trobat l'amic Enric Borràs amb el seu inseparable gaiato i la gravadora...

En aquesta foto de Jordi Salvia surto jo amb la càmera a la mà...

Ara vénen les reflexions...

1. Resulta si més no paradoxal que 18 preveres catòlics, apostòlics i romans oficiïn el funeral d'un suïcida.
   
2. Si Xirinacs és un model a seguir ("Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi"), aleshores el destí del poble català és el suïcidi col·lectiu?
3. La barreja de religió i política ha estat nefasta al llarg de la nostra història. I encara dura la cosa. Aquest matí, durant la cerimònia, he sentit nàusees davant el tuf montserratí. Potser en el segle passat no hi havia una altra forma de lluitar, però ara cal desempallegar-se'n el més aviat possible. Religió = passat. Cal fer política, i política de la bona, si volem tenir algun futur.
4. No m'agraden els místics. Xirinacs, talment Llull, era un místic amb entusiasme infinit. Necessitem tècnics, economistes, enginyers, advocats, etc., no pas místics ni màrtirs. Necessitem gent assenyada que treballi seriosament per l'alliberament de la nostra nació. D'arrauxats ja n'hem tingut prous.
   
5. No sóc gaire optimista. El Fossar de les Moreres és un espai massa petit. Caldria omplir, almenys, el Nou Camp, el Palau Sant Jordi o Passeig de Gràcia. A internet vivim en una bombolla irreal. Malauradament, el catalanisme virtual no té res a veure amb el del carrer.
6. Felip Puig i Carod. CiU + ERC. No hi ha una altra sortida. Montilla no és Catalunya, sinó la vergonya de Catalunya.

L'última foto que he fet, xop del tot, ha estat a aquest nen que cantava Els Segadors...

Malgrat tot, encara hi ha esperança. Gràcies pel teu testimoni, Lluís Maria. No et decebrem.

Víctor Alexandre
La victòria de Xirinacs
El risc de la llibertat

Al-Qaida is fucking us

Cada cop que sento parlar d'Al-Qaida em ve al cap immediatament la Brotherhood de 1984, la mítica, distòpica i premonitòria novel·la de George Orwell. Traduït a l'actualitat, Goldstein seria Bin Laden i la Germandat seria la Base islamista, aquesta (pseudo)organització underground i fantasmagòrica que, amb el seu terrorisme, amenaça l'statu quo occidental. A la novel·la no queda clar si la seva existència és real o es tracta d'una estratègia del Partit (= Poder establert) per tal aconseguir els seus objectius mitjançant la promoció de la por continuada i globalitzada. Partal pontifica com si realment ho sabés. Jo prefereixo ser més prudent.

Big Brother is watching you
Islamofòbia?

أسامة بن لادن

Pell de pruna

Com vaig insinuar ahir, el guanyador del XIV Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida és Joan Olivares amb l'obra Pell de pruna. En parlen: Vilaweb Ontinyent i Las Provincias.

També s'hi podia haver presentat el Sub

Ací estem

Ací estem (campanya)
Ací estem (Vicent Partal)
Ja n'hi ha prou!

Fons musical: Ruthland Square (Agnès Monferrer & Carles Pérez)

L'Oracle Imminent per Sant Jordi

Diumenge al matí (12 h.) estaré signant llibres a la Plaça de l'Església de Vallromanes.

Dilluns a Barcelona:

18 h. Associació d'Editors del País Valencià (Plaça Nicolàs Salmerón)

19 h. Llibreria Catalònia (Parada Passeig de Gràcia 2-6)

Levante ha publicat una ressenya de L_OI al suplement Posdata (p.4)

Vilaweb també cita L_OI al seu Especial Sant Jordi dins l'apartat "Blocs de paper".

Més ressenyes de L_OI

WEB DEL LLIBRE

Notícies

Vilaweb
UIB

Em segueixen agradant els dilluns

Primer diumenge de març

De bon matí corregint exàmens de 1r. de BTX. La resta del dia endreçant el jardí. Un jardí abandonat és una cosa tristíssima. Les violetes florides. Els crocus. La gespa. Els bambús. Els rosers llucant. El pit-roig a l'aguait...

Dissabte vinent, dia del meu aniversari, seré a Mallorca. Vaig a recollir el Premi Nadal Batle. He començat a preparar el discurs per a la cerimònia de lliurament que serà el dilluns dia 12 de març a les 20 hores a l'espai A (tercer pis) de la Fundació La Caixa, Gran Hotel. En aquest acte també hi serà present Vicent Partal, que va guanyar aquest premi fa dos anys. La seva obra, editada per la UIB, es titula Periodisme quàntic. Fent periodisme a Internet. L'experiència dels primers deu anys de Vilaweb. Curiós (i llarg) títol que podria adaptar a la meva obra la qual, en comptes de dir-se Catosfera. Ciberdietaris 04_05_06, es podria haver titulat Ciberliteratura. Escrivint a Internet. Els primers tres anys de la meva experiència blogogràfica.

Escoltant Fito & Fitipaldis: Que estoy bien aquí, en mi nube azul, todo es como yo lo he inventado, y la realidad trozos de cristal que al final hay que pasar descalzo...