Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura 2.0. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura 2.0. Mostrar tots els missatges

4.2.11

Gnosi blogològica

"Pienso también en un blog y en un blogger egocéntrico y narcisista en extremo, expresión de un estado de conciencia alterada que desarrolla para ser él mismo y, por ende, más feliz. Escribe y se contesta; no permite que nadie se incorpore, erradica incluso sus nombres, y en una suerte de heteronomía suprema, cree ser quien no es y es a la vez en quien cree. Ha creado la trampa del blog en que nadie penetra porque no le permiten quedarse atrapado. Demiurgia doméstica. Recurso útil. Más allá de la soledad y de la locura. Desatino controlado.

El bloguero es ave migratoria, de talante caprichoso en sus viajes y poco escrupulosa a la hora de comer -lo mismo se alimenta de carroña y detritus que de sabrosos y adecuados nutrientes: no distingue entre el “bien” y el “mal”. Supongo que entre los blogueros ha de abundar el que expresa sólo a él, y le siente magnífico, creativo, muy literario… genial, confundiendo las tormentas desatadas en el interior del organismo con la real inspiración. Así somos.

Y el blog puede convertirse en una obra del arte literario, y no tan pequeña: se extiende a lo largo de un tiempo indefinido, su tamaño podría llegar a ser mayor que el de El Quijote, tiene además entrantes y salientes, promontorios, abismos, depresiones… es como la misma naturaleza, la de la propia persona y sus altibajos emocionales, lo que le debe a lo endógeno y a lo exógeno; además, se cuece deprisa, no hay tiempo a corregir, va directo del productor al consumidor y refleja una actualidad concreta, rabiosa, aquella de la interpretación que da el individuo a los hechos que suceden en la vida, la suya, la de los otros, la gnosis y prognosis del colectivo próximo y lejano… lo que quiera, ¿por qué no?"

Ricardo Lanza

26.11.09

El paper de la literatura

En el vídeo que promociona Factual, llegeixo la següent frase:
Se acabó el periodismo de papel, pero no el papel del periodismo.
Després de llegir el llarg i recomanable article de Montserrat Serra a Vilaweb: El llibre digital a la recerca de mercat, em pregunto si podríem escriure que
S'ha acabat la literatura de paper, però no el paper de la literatura.

28.10.09

Taula rodona Blogs & Literatura

Com vaig prometre, us anticipo el text de la meva intervenció a la taula rodona dels Premis Octubre de València:

TAULA RODONA BLOGS & LITERATURA

NB: Em podeu seguir al Twitter i al Facebook. Espero els vostres comentaris per tal d'animar el debat...

Per cert, l'organització excel·lent i l'hotel chapeau!

27.12.08

LITERATURA 2.0

Va ser un encàrrec. Fa 10 mesos em van dir que preparés un capítol per a un llibre... M'ho vaig currar, em vaig documentar a fons, vaig parlar amb molta gent... El resultat va ser un assaig de 16 pàgines amb 69 notes a peu de pàgina on parlo de la nova literatura del segle XXI; de l'escriptor, el lector, l'editor i el llibre 2.0; poso exemples de fora i d'aquí; repasso la Catosfera Literària i aventuro perspectives de futur... Es tracta d'un estudi de rabiosa actualitat que aviat perdrà la seva vigència. Per això he decidit fer-lo públic. Aquí el teniu, és el meu regal de Nadal:

21.4.08

El Camí de la Tau

Issuu és un gran invent. La novel·la que vaig penjar l'altre dia ja ha rebut 2.674 visionats i el relat 3.308!! És increïble.


Avui us presento la meva segona novel·la, El Camí de la Tau, guanyadora del X Premi Comarcal de Narrativa Òmnium Cultural del Vallès Oriental (1999). Així com l'opera prima va ser publicada (Edit. Granollers, 2000), aquesta segona obra encara restava inèdita. Ara, gràcies a Issuu, podeu gaudir de l'edició digital.

No em sap greu fer la competència a les editorials. A les envistes d'aquest Sant Jordi tan mercantilitzat, jo us proposo un Sant Jordi Alternatiu i Digital. Us regalo els meus llibres. Els podeu llegir en pantalla o imprimir-los. Ad líbitum.

El Camí de la Tau és una novel·la iniciàtica. Formalment molt arriscada (escrita sense signes de puntuació), és el relat d'una fugida. El protagonista (Lluís Cotonat) segueix un camí molt concret, ple de peripècies, que el menarà fins a Finisterre... Però la veritable protagonista és la Tau el simbolisme esotèric de la qual vaig descobrir l'estiu de 1994 tot fent el Camí de Sant Jaume. D'alguna manera, El Camí de la Tau és el meu camí... i el camí de tots plegats.



20.4.08

Cartosfera?

Via Salms em trobo aquest vídeo...



Surt Josep Porcar parlant del seu poemaria digital Els estius i de Blogs de Lletres... Al final, els de TV1 se hacen la picha un lío i diuen que el llibre de LCL és "una antologia de este blog de blogs" (¿?!), l'anomenen Cartosfera (sic) (de cartró?) i reblen: "se anuncia como una de las estrellas del próximo día de Sant Jordi" (però si sortirà al maig!!). El vídeo acaba amb imatges d'ENTRELLUM, concretament d'aquest post. O sigui, un embolic de muy padre señor mío. Jo és que flipo mandonguilles. Com se sol dir, la qüestió és que parlin de nosaltres encara que sigui confusament.

Però el més fort és que la notícia d'aquest Sant Jordi Digital (de la ciberliteratura o Literatura 2.0 que fem en català) vingui de Madrid mentre els mitjans de casa nostra bada que badaràs...


17.4.08

Novetats LCL

Amigues i amics catosfèrics, això ja arriba al final…


LCL entra a màquines aquesta mateixa setmana, la qual cosa vol dir que tindrem el llibre la primera quinzena de maig. 232 pàgines (de paper) a un preu de venda al públic de 15,80 €.

Els autors gaudiran d’un descompte del 40%. El preu per als autors serà de 9 €. (Vid. actualització 18.4.08)

Com que destinem el 10% dels drets d'autors a fins benèfics, una vegada descomptat el 4% d'IVA, queden 1,52 euros per cada llibre venut. Hem decidit que els donarem a la "La Bressola".

Per aconseguir els llibres cal fer la reserva a l’adreça cossetania@cossetania.com i Cossetània us enviarà els llibres al domicili. Els ports aniran a càrrec de l’editorial. Si la comanda supera els 30 euros ho rebreu per missatger en 48 hores; si és menys d’aquesta quantitat ho enviaran per correu (triga més). Si voleu ja podeu fer les reserves.

I La Presentació? Estem preparant una presentació original i multitudinària en la qual els autors (i totes les persones que vulgueu acompanyar-los) podran “desvirtualitzar-se” tot compartint una vetllada agradable… Aviat direm el dia i el lloc.... L'endemà de Sant Jordi estigueu atents a ENTRELLUM....

14.4.08

Darrer poema

Fa 10 anys vaig guanyar el Premi Comarcal de Narrativa Òmnium Cultural amb la meva primera novel·la, que després va ser publicada per l'Editorial Granollers (abril de 2000). En aquesta obra narrava la "relació amorosa" entre Fernando Pessoa i Ofèlia [Vid. crítiques]. Com que, a hores d'ara, resulta introbable, he dicidit fer-ne un edició digital mitjançant Issuu. És el meu regal per Sant Jordi...


"Ofèlia, heura d'angoixes, flaire de glicines, musa enyoradissa...
Sóc esclau dels teus somnis.
"

Un relat amb Issuu


Issuu is the place for online publications. It's the place where YOU become the publisher: Upload a document, it's fast, easy, and totally FREE. Find and comment on thousands of great publications. Join a living library, where anyone finds publications about anything and share them with friends.

12.4.08

Ridiculesa

Sr. Boix, amb tot el respecte (i ara em posaré seriós), RIDICULESA és fer un programa de llibres que es veu d'una hora lluny que respon a les exigències dels grans lobbies editorials que li envien els seus productes perquè els publiciti descaradament, és a dir, un programa que incideix en el patumatge més tòpic tot reiterant l'endogàmia oficialista de la nostra cultureta de fireta; sense parlar de la promoció de llibres i autors en llengua castellana (com si ells no tinguessin programes a les seves teles) quan ens trobem en un canal català...

Sr. Boix, ara sense respecte (i encara més seriosament): No sé l'audiència que té vostè. La meva la conec perfectament. EL SEU PROBLEMA és que ha topat amb un blogaire LLIURE que escriu i opina el que li passa pels dallonses, sense obeir interessos comercials ni polítics de cap mena. EL SEU PROBLEMA, Sr. Boix, LA SEVA RIDICULESA, és que prentén fer un programeta pretensiós quan tots sabem què hi ha al darrere: el negoci del llibre de paper, el producte comercial i santjordinesc, la gallina dels ous podrits que se'n va en orris... Sí, en orris.

Ara citaré Philip Roth (no pas Unamuno, quin mal gust!): “les pantalles han guanyat la batalla sobre les pàgines” (Entrevista a La Vanguardia 23.2.08)

El nou ciberlector... Lector 2.0

El futur de la lectura és inseparable d’internet. A la xarxa es concentren les eines i materials més llegits de la societat de la informació. Internet ha canviat la manera de llegir. El potencial actual de lectura desborda els límits del text imprès. El canon tradicional esdevé inoperant. La globalizació dels nostres processos socials, polítics, econòmics, i la mobilitat que caracteritza la nostra societat, requereixen que hom disposi del text sense limitacions d’espai o temps. Canvien igualment les raons que motiven la lectura, alhora que sorgeix un lector actiu que demanda que el text s’escrigui en funció del lector. El ciberlector tria com vol llegir l’obra i com vol comunicar-se amb l'autor, i ho pot fer directament, sense intermediaris, per exemple deixant comentaris al blog. Que és el que he fet jo, li agradi o no.

El seu PROBLEMA, Sr. Boix, és que encara viu al segle XIX. Això sí, que resulta certament RIDÍCUL. Però el temps (i no el C33) posarà cadascú al seu lloc.

Passi-ho bé.

NB: Al blog del Sr. Boix m'han censurat almenys 4 comentaris... Ara sí, que han quedat ben retratats!

11.4.08

L'home que estimava els cementiris

Un blog perifèric al servei de l'establishment literari, fent de comparsa, publicitant un llibre per Sant Jordi. Un blog simpàtic, apassionat, creatiu...

¿Per què Manzano no parla de la literatura que s'està fent als blogs? ¿Per què no dedica un programa especial a la ciberliteratura, Literatura 2.0, a La Catosfera Literària?

Manzano llegeix el fragment sobre el pou que vaig posar al meu post. El bloguista perifèric bolanyeja (cap novetat) i esmenta El Llibreter...

Escriptors de paper, editors de paper, llibreters de paper... Tots dins el mateix vaixell que s'enfonsa.

Manzano: convida'm al teu programa quan surti EL LLIBRE MÉS IMPORTANT DE L'ANY 2008. No te'n penediràs.

NB: "Abans de Sòcrates, Plotino, molt maco; els sofistes, simpatiquíssims". Sisplau, que algú orienti cronològicament el pallasso ofegagossets del final. Un colofó patètic.

Aquí hi ha marro

caricatures
1 + 2

9.4.08

La Casa Inhòspita

PAS 1. Identificar l’enèsim clàssic de la literatura universal no traduït encara al català.

PAS 2. Traduir-lo.

PAS 3. Topar amb l’estratègia comercial de les editorials del país. ¿Qui llegeix Dickens avui en dia?

PAS 4. No resignar-se.

PAS 5. Obrir un blog per compartir comentaris i suggeriments sobre la traducció, i per parlar de Dickens i de Bleak House amb tots aquells que ho vulguin.

PAS 6. Penjar al web la traducció, en trameses mensuals com ho va fer Dickens en els fulletons que va publicar Bradbury & Evans.

PAS 7. Veure si una traducció de Dickens al català interessa algú o no...

T’interessa?


La primera traducció de Bleak House al català.

Per Manel-Pegagrega, un altre que ha entès per on van els trets del futur.

8.4.08

Esborralls del futur

Gràcies a l'autoedició que em permet Issuu, us regalo la versió digital d'un relat que vaig escriure l'any 2002 i que va guanyar alhora tres premis literaris. Parla d'una noia que...


[Et recomano que el punxis i el posis a pantalla completa]

Més informació sobre Issuu

1.4.08

Ja tenim la coberta del llibre!

Tot va començar fa 4 mesos. Una idea, un projecte, una il·lusió i més de 100 persones implicades. Una nova manera d'escriure llibres (blooks). Els tres últims que he fet són obres col·laboratives. Creació compartida. Literatura 2.0.

Els amics de Cossetània m'envien un PDF amb la futura coberta del llibre La catosfera literària. Està molt ben trobada, aquesta imatge de la màquina d'escriure amb el ratolí... Potser encara faran algun retoc, però mireu, mireu quina patxoca que fa:





19:00 Marc Volpini, el dissenyador de Cossetània, m'acaba d'enviar aquesta genial simulació tridimensional de com quedarà el llibre (punxeu-la, punxeu-la):