Àrtemis (videopoema)

La poesia ha de ser recitada. L'oralitat ho és tot. Les lletres sobre el paper són taques sense vida. El lector les ha de cantar per dins o en veu alta per tal de ressuscitar-les. La música, el ritme, més que la rima, fan lliscar els versos que penetren suaus fins al fons de l'esperit.

En aquest blog he postejat molt poemes. La majoria (65!) els podeu trobar en el blog CIBERPOESIA, alguns traduïts a altres llengües i molts recitats per mi mateix.

Vivim sota la tirania de la imatge. Cal adaptar-s'hi, treballar el disseny, buscar un bon embolcall per a "vendre" el nostre "producte".

Avui engego un nou projecte: VIDEOPOESIA. L'audiopoesia evoluciona cap a la videopoesia: una combinació de vídeo, imatges, música, lletra, veu... Tot fet per mi mateix, en un intent d'aprofitar les possibiltats que m'ofereix la tecnologia per a difondre la meva obra a la xarxa. No sóc pas el primer. M'emmirallo en Josep Porcar, blogmestre videopoemàtic.

Estic experimentant. Disculpeu, per tant, els meus nyaps iniciàtics. Em vaig estrenar l'altre dia amb "La Síndrome de Gauguin". A continuació us presento el meu primer videopoema...

ÀRTEMIS from Toni Ibañez on Vimeo.

VERSIÓ YOUTUBE

Blogs versus editorials?

Internet ha regalat als creadors visibilitat i canals propis per a adreçar-se als lectors: són el que jo vinc anomenant menestrals de la literatura, entre els quals hi ha els blocaires o bloguistes. No han vingut a combratre els amos del paper imprès, a trencar amb els vells canals de l’edició, però sí a mostrar que existeixen alternatives que, tinc la sensació (i no la voldria tindre), no acaben d’agradar als comerciants del llibre, siguen editors, llibreries o professionals de l’escriptura. (Salms)

El post de Josep Porcar Editorials sempre i només? ha generat un debat molt interessant. Fa deu dies vaig abordar el mateix tema a la taula rodona en la qual vaig participar a València. La meva posició es resumeix en el fragment final de la meva intervenció:

Amb la revolució digital apareix el ciberescriptor connectat a la xarxa que perpetra una nova escriptura dissident amb la qual subverteix el fet literari. M'interessa subratllar aquest factor de la dissidència amb el qual jo, personalment, m'hi sento molt a gust. Els bloggers (no tots, per desgràcia) estem fora dels canals “oficials”, anem per lliure, ens escapolim del control polític o mediàtic (tot i que de vegades ens intentin utilitzar). En aquest sentit, som “sospitosos”, poc de fiar, i el que fem té poc valor, no és seriós. M'he trobat sovint aquesta opinió: Ah, escrius un blog? puaf, quina manera de perdre el temps, dedica't a escriure novel·les, llibres que valguin la pena... És aquest menyspreu, aquesta reticència, aquesta incomprensió, la que demostra que potser ho estem fent bé, que la tasca dels blogs és important i rellevant enmig del soroll mediàtic de teles, ràdios i premsa al servei del pensament únic i la consigna partidista. El blog com a plataforma individual, creadora de sinèrgies, de comunitats virtuals, com a font de crítica social, en la construcció col·lectiva del coneixement compartit, descentralitzat, desjerarquitzat...

“En la Catosfera es fa una part essencial de la literatura del present” (Biel Mesquida)

Portem 6 anys de blogs catosfèrics i sembla que alguns encara no se n'han assabentat. Viuen en la inèrcia, enquistats, fossilitzats en les estructures periclitades del passat. Les editorials malden per mantenir el seu “poder”, aquest robatori dels “drets d'autor” (90%), les mafietes dels premis i les capelletes dels “autors de la casa”, sense oblidar tota la indecència de les subvencions, el maneig del diner públic en benefici dels quatre noms de sempre, patums consagrades per una crítica submisa amb la connivència d'uns mitjans servils i polititzats... Tot plegat molt vomitiu. Davant d'aquest espectacle tan poc edificant, ¿què ens queda? Apartar-nos-en. Primer perquè no ens volen, i segon perquè no en volem ser còmplices, perquè no hem nascut per a llepar culs, perquè escriure és, per damunt de tot, un exercici radical de llibertat. Ser escriptor (no pas escrivent) suposa assumir una sèrie de riscos que són incompatibles amb certes pràctiques gremials, més o menys institucionalitzades. Es tracta de no tenir por. Es tracta de lluitar per millorar les coses. Es tracta de comprometre's amb el temps que t'ha tocat viure i ser capaç de fer sentir la teva pròpia veu, inalienable, genuïna, autèntica. Amb els blogs ho tenim més fàcil que mai. Es tracta de crear, d'emprar les paraules amb tota la consciència i amb tota la força, per tal d'assolir la bellesa i la bondat d'una obra que pugui servir per als altres, que els faci més lúcids, més lliures, més humans.

El meu discurs (que algú del públic va titllar de decimonònic i romàntic) va més enllà de l'estricte fet editorial i engloba tota la trama social en la qual els blogs irrompen com un element revolucionari. On rau la revolució? Al meu entendre, la clau és que el blog queda fora del "mercantilisme" capitalista i, en aquest sentit, suposa una amenaça per a l'statu quo. El llibre digital perpetua l'estructura dels drets i dels guanys del llibre de paper. L'e-book canvia el suport, però no l'essència perversa on el creador és desposseït de la seva obra perquè aquesta esdevingui mercaderia i benefici per als intermediaris. En el blog se suprimeixen els intermediaris (editors, crítics, mitjans, llibreters) i el negoci desapareix. Resta només l'autor amb el seu text i el lector amb el seu parer. Això per alguns resulta intolerable. Un dels companys de la taula (que, a banda de tenir blog, és crític literari i publica llibres de paper) va dir que el criteri de l'autor no és suficient i que calia que els blogs estiguessin en plataformes de qualitat, és a dir, que hi hagués un sedàs, algú que dictaminés què és bo i què no ho és... Jo no hi estic d'acord. En tot cas, ha de ser el lector el que faci la selecció, no pas altres instàncies, més interessades a guanyar diners que en la qualitat literària de l'obra. La discussió es pot allargar tot el que vulguem. Encara és massa aviat i ens manca perspectiva. Fixeu-vos en el titular de la notícia que va sortir l'endemà a la premsa: "Los blogs serán pronto clásicos de la literatura" ¿En què quedem?

"Al pas que anem, els que acabaran fent d’estàtues a La Rambla són els editors d’aquest país"

El debat segueix a...
Josep Porcar
JC Girbés
Emili Morant

Niemandsrose

Avui cedeixo el meu espai a Josep Porcar i a la seva admirable creativitat videopoètica. El seu post és avui el meu post. Simplement impressionant...

Ein Nichts
waren wir, sind wir, werden
wir bleiben, blühend:
die Nichts-, die
Niemandsrose.

Un blook estiuenc

Me'l vaig trobar ahir a la bústia: un regal de Josep Porcar, poeta i activista ciberliterari (el seu premiat Blogs de Lletres ja és una referència internacional). El llibre és una joia analògica que conté 40 poemes que primer havien aparegut en edició digital, és a dir, ens trobem davant d'un altre blook. N'ha regalat 100, tots numerats i dedicats. La màgia del número 100: 100 blogaires que hem participat en LCL i 100 exemplars del poemari Els estius. Volums de paper que van néixer a la Xarxa... Llibres que fan història. Gràcies, Josep!

Cartosfera?

Via Salms em trobo aquest vídeo...

Surt Josep Porcar parlant del seu poemaria digital Els estius i de Blogs de Lletres... Al final, els de TV1 se hacen la picha un lío i diuen que el llibre de LCL és "una antologia de este blog de blogs" (¿?!), l'anomenen Cartosfera (sic) (de cartró?) i reblen: "se anuncia como una de las estrellas del próximo día de Sant Jordi" (però si sortirà al maig!!). El vídeo acaba amb imatges d'ENTRELLUM, concretament d'aquest post. O sigui, un embolic de muy padre señor mío. Jo és que flipo mandonguilles. Com se sol dir, la qüestió és que parlin de nosaltres encara que sigui confusament.

Però el més fort és que la notícia d'aquest Sant Jordi Digital (de la ciberliteratura o Literatura 2.0 que fem en català) vingui de Madrid mentre els mitjans de casa nostra bada que badaràs...

Presentació taula rodona Blogs & Literatura

Recordo com si fos ara aquell 6 de juny de 2005 a la Sala Capitular del monestir de Sant Cugat... Alguns dels presents vam compartir dos dies apassionants en els quals vam debatre sobre el dietarisme clàssic i el nou dietarisme dels blogs. Escriptors de la mà tancada versus escriptors de la mà oberta, lletraferits versus blogferits...

Han passat dos anys i mig d'aquella trobada iniciàtica i avui ens retrobem aquí, a Granollers, en aquesta taula rodona catosfèrica per a parlar de la literatura que es fa a la xarxa -la ciberliteratura-, les lletres a la pantalla, la nova escriptura i la nova lectura del segle XXI: dietarisme digital, e-poesia, blognovel·la, hipertext, literatura ergòdica, blogografies, autoedició, del paper al blog i del blog al paper, internet i els llibres, què significa ser escriptor a l'era digital, edició 2.0, el futur de les lletres virtuals... etcètera.

Com que em toca fer de moderador, hauré de reprimir la meva verborrea. El que voldria dir ja ho he deixat postejat en el meu Manifest Catosfèric de Granollers.

En primer lloc, vull agrair als ponents la seva presència aquí i la disponibilitat que han tingut a l'hora d'acceptar la nostra invitació. Us els presento:

Haureu vist que hi ha un canvi d'última hora. Malauradament, Biel Mesquida no ha pogut venir per motius de salut. En el seu lloc tenim Jesús M. Tibau.

Jesús M. Tibau: És escriptor i coordinador del Club de Lectura de la Biblioteca de Tortosa. La seva especialitat literària és el conte curt. Ha guanyat diversos premis i té publicats dos llibres: Postres de músic i Tens un racó dalt del món, que també és el nom del seu blog, un dels blogs literaris més actius de les terres de l'Ebre. Properament sortirà publicat el seu últim llibre titulat El vertigen del trapezista, que també és el nom d'un altre blog...

Laura Borràs: Doctora europea en Filologia i professora de la UOC. Directora del grup de recerca Hermeneia i autora de llibres com Textualidades electrónicas i La Literatura Digital. Ha fet ponències i conferències a nivell internacional. És una autoritat en la matèria. Dirigeix un màster sobre la literatura digital.

Jordi Ferré: Editor de Cossetània i també blogaire. L'editorial Cossetània ja ha publicat uns quants llibres basats en blogs i aquesta primavera publicarà la primera antologia de la catosfera literària, Blogs & Literatura, una obra col·lectiva feta a partir de les aportacions de més de 100 blogaires catosfèrics.

Miquel Bonfill: Editor de Relats en Català, web que va rebre el Premi Lletra 2004 i que aplega un fum d'escriptors que han trobat a internet la manera de donar a conèixer els seus textos.

Ens hagués agradat poder comptar amb més ponents. La llista dels absents seria interminable. Deixeu-me destacar-ne un parell...

• L'anònim Llibreter [Premi Lletra 2005]
• Josep Porcar, autor del blog Salms (un dels blogs més veterans, since 2002) i editor de l'hiperblog Blog de Lletres [Premi Lletra 2007]
  

Ambdós són un exemple de l'excel·lència que pot assolir la catosfera literària.

Bé, anem per feina...

El 15 de desembre passat, en Biel va escriure al seu blog que

En la Catosfera es fa una part essencial de la literatura del present

Partint d'aquesta afirmació, m'agradaria saber quin és el vostre parer...

Nosaltres sí, que som imparables

Primer de tot, vull agrair la col·laboració de Sani Girona i Jesús M. Tibau, dos blogaires fora de sèrie que m'estan ajudant a muntar aquesta moguda blogliterària.

Un agraïment especial per a Jordi Ferré, de l'editorial Cossetània, que publicarà el llibre. De seguida ho va veure clar i es va llençar a la piscina amb tots nosaltres.

Més agraïments: Josep Porcar ha afegit al seu premiat Blogs de Lletres un espai per al seguiment de Catosfera_08 (mireu quin logo més xulo):

RSS: http://www.rssmixer.com/catosfera2008

Encara no fa 24 hores de la convocatòria i ja hem rebut un grapat de textos de blogferits que volen formar part la primera antologia de la literatura catosfèrica.

És molt fàcil. Només cal que seleccioneu el vostre millor post i ens l'envieu. També en podeu fer un de nou aprofitant l'avinentesa. De la pantalla al paper... Literatura 2.0. Teniu un mes per a trobar la inspiració. [bases]

CIBERLITERATURA

La corda es tiba

La data m'agrada: 25 d'octubre de 2008. La cosa crema [Et de faire oublier que la monarchie a été imposée aux Espagnols par le dictateur Franco, peu avant sa mort, en 1975]. Ens tombaran l'Estatut. La corda es tiba cada cop més... Somio el Dia de l'Alliberament.

Igual que no tienen narices de publicar las balanzas fiscales tampoco permitirán los referendos. Como sugiere maty, lo mejor es meter a todos los nazionalistas en la cárcel o ejecutarlos directamente. Cuando entren los tanques por la Diagonal con la cabra de la legión al frente marcando paso marcial, los birmanos vendrán a ayudarnos, como antaño Eric Arthur Blair, que dios lo tenga en su gloria orwelliana. (Una temporada en el infierno)

Blogs de lletres ha guanyat el Premi Lletra_07. Enhorabona, Josep!

Al meu poble és Festa Major. Fa un solet que enamora.

Birmània serà democràtica.