14-D: Unitat

Comentari deixat al blog de Saül Gordillo:

Les preguntes que planteges estan molt bé, igual que el fet de reconèixer que si hem arribat fins al dia d'avui és perquè abans hi ha hagut unes baules (polítiques o no, al capdavall tot el que fa l'humà ho és, de polític), però el que més interessa ara és LA RESPOSTA, el 14-D i els dies següents...

Considero que tu ja l'apuntes en el teu text, aquesta resposta, i no pot ser una altra si el que volem és assolir la fita de l'alliberament nacional. La resposta només por ser LA UNITAT, l'eix nacional com a prioritat. Unitat de tots: societat civil i partits polítics. Unitat que és transversalitat.

Si no som capaços d'articular aquesta UNITAT NACIONAL, no farem res, foc d'encenalls, més frustració i desànim. Cal estar a l'altura del moment històric que vivim. En som protagonistes tots plegats, també el 70% que s'ha quedat avui a casa. 200.000 vots poden semblar poca cosa. Els que parlen de fracàs es precipiten. Això només ha fet que començar...

Llegeix un altre comentari deixat al blog de JPQ

Potser, en comptes de fer referèndums, més ens valdria fer l'índio i declarar-nos en vaga de fam. ¿Us imagineu 200.000 catalans fent el Gandhi per aconseguir la independència?

"El pollo de Iznájar" (Sostres genial)

The New York Times
Le Monde
Guardian
Die Zeit
+++

BlogDay_08

Avui celebrem el BlogDay i, segons les normes, em toca recomanar 5 blogs. L'ordre dels factors no altera el producte:

1. Salvador Sostres
2. El Café de Ocata
   
3. Una temporada en el infierno
4. La Segona Perifèria
5. El Cafè d'en Litus
6. L'home que mira

La idea de España (que le den morcilla)

Para comprender España, intelectualmente, es IMPRESCINDIBLE comprender Cataluña y Euskadi. Sin ese background cultural es imposible entender literalmente nada. Nada de nada, quiero decir.

Para gobernar España, políticamente, es IMPRESCINDIBLE alguna forma de diálogo con vascos y catalanes.

CINISME

Està claríssim

Después de la Conferencia de Mas, ahora vendrá la Manifestación… Sólo hay un camino: El Front Nacional.

L’efervescència és tal que la marxa s’està convertint en la primera gran manifestació conjunta del catalanisme després de molts anys. Ara fonamentat en el denominador del dret a decidir

Todas las fuerzas catalanistas deben unirse para salir de este callejón donde nos ha metido la mentira de la cacareada Transición. 30 años de falsas esperanzas, expolio y catalanofobia para acabar llenos de socavones… Se acabó. Los catalanes nos hemos hartado. Sólo queda que el TC nos tumbe l’Estatut. ¿No lo ves claro, Quiño? Nada de incertidumbres. Está clarísimo.

[Comentari deixat al blog de JPQ]

Ho vaig escriure ara fa un any:

Potser ha arribat l'hora d'escollir què volem de veritat: una Catalunya Catalana o una Cataluña descafeïnada, colonitzada, aigualida des de fora i des de dins pels enemics de sempre que, ara més que mai, tenen a l'abast la possibilitat real d'anorrear-nos definitivament. La cosa no és per a fer broma. Em doldria de veure que no som capaços d'unir-nos en un front comú quan més falta ens fa. Em doldria d'assistir a la claudicació dels més catalanistes lliurant en safata la nostra sobirania a les mans dels anticatalans. No sé si m'explico.

Patriotisme cultural

Yo abomino del concepto patria, catalana o española. Mi patria son los paisajes de mi Barcelona de la infancia, mis lecturas en ambas lenguas, mi descubrimiento de la literatura y del ensayo, mi ensanchamiento con la lectura en francés. Mi patria es mi cultura y vivo lo bastante retirado de cualquier ruido nacional, de cualquier algarada patriótica o de cualquier afección política. Cuando me preguntan, tú ¿qué eres, catalán o español? contesto sin dudar: Luis Rivera. (Comentari extret del blog de JPQ)

Sobre sentirse catalán, español, marciano, galáctico o infrahumano, yo creo que los terrícolas tenemos hondas diferencias debidas a lo cultural, y eso nos hace ser exóticos y atractivos para unos, o indiferentes y repelentes para otros. Yo siempre soy de los primeros, póngase ahí la cultura que se quiera, porque soy curioso, me siento mediterráneo, abierto a otras culturas, al diálogo entre ellas. No obstante defiendo siempre mi cultura, la catalana. ¿Por qué? Pues muy fácil, porque me ha condicionado en mi manera de ser y de pensar (dentro de mi genética, que es única y va por libre), porque creo que puede aportar cosas únicas al mundo, así como otras culturas (entre ellas la española) aportan también su grano de arena y, por último (aquí Quiñonero diría and last but not least) lo que yo creo que es más importante: es una cultura en peligro de extinción. (Mr. Bostezo, sempre excepcional)

Ignorància absoluta

Sin duda, todo eso necesitaría infinitas matizaciones, hasta llegar a esta conclusión un poco abrupta: ¿cómo olvidar que la cultura española oficial ha ignorando durante siglos la existencia misma de una gran literatura catalana? Todavía hoy, de hoy mismo, la ignorancia hacia la cultura escrita catalana es sencillamente absoluta. Si yo fuese escritor catalán en catalán (soy algo peor; pero esa es otra historia) me sentiría humillado y condenado al ostracismo por un Estado que siempre me ha ignorado. (JPQ, excepcional)

Sea como sea, la literatura catalana no se conoce en el mundo y esto es así porque el gobierno español nunca ha hecho nada para promocionarla (y en general nada por la cultura catalana). (Mr. Bostezo, doblement excepcional)

I quan nosaltres tenim l'oportunitat de fer alguna cosa, ells s'encarreguen de boicotejar-ho...

La ambigüedad rige el destino de nuestras fútiles ilusiones

La corda es tiba

La data m'agrada: 25 d'octubre de 2008. La cosa crema [Et de faire oublier que la monarchie a été imposée aux Espagnols par le dictateur Franco, peu avant sa mort, en 1975]. Ens tombaran l'Estatut. La corda es tiba cada cop més... Somio el Dia de l'Alliberament.

Igual que no tienen narices de publicar las balanzas fiscales tampoco permitirán los referendos. Como sugiere maty, lo mejor es meter a todos los nazionalistas en la cárcel o ejecutarlos directamente. Cuando entren los tanques por la Diagonal con la cabra de la legión al frente marcando paso marcial, los birmanos vendrán a ayudarnos, como antaño Eric Arthur Blair, que dios lo tenga en su gloria orwelliana. (Una temporada en el infierno)

Blogs de lletres ha guanyat el Premi Lletra_07. Enhorabona, Josep!

Al meu poble és Festa Major. Fa un solet que enamora.

Birmània serà democràtica.

Cosas veredes...

Como me echaste el capote en forma de cita-enlace, lo cojo, aunque la tauromaquia nos sea mi fuerte y abomine de carnicerías atávicas disfrazadas de "fiesta nacional".

Tú sabes mejor que nadie que eso que se denomina "España" es una entelequia poco sostenible, por no decir inviable. Se gestó a fuer de violencias extremas y se mantiene por la fuerza cerril del dogmatismo constitucionalista, absurdo de todas todas en un siglo XXI que alardea de democracia.

Yo hablaré (en mi defectuoso castellano) por lo que me toca más de cerca; y te digo que no habrá que esperar al lejano 2014 para ver cosas que ahora algunos suponen inconcebibles. Catalunya camina firme hacia su libertad definitiva. España se lo ha ganado a pulso en las últimas décadas. No se puede ordeñar la vaca día y noche sin darle de comer de tanto en tanto. La vaca, al final, anoréxica perdida, se rebela. Hay que ser cazurro para llevar las cosas hasta ese extremo. En Catalunya ya hace tiempo que sabemos que PP y PSOE son lo mismo, que da lo mismo quien gobierne en Madrid porque lo más parecido a un español(ista) de derechas es un español(ista) de izquierdas. Se nos acabó la paciencia. Para más INRI tenemos que aguantar el iletrado de Montilla, alabardero zapateril, que da vergüenza ajena como President. Eso colma el vaso.

Cosas veredes, Quinyo... Estáte alerta. La marejada catalana hace días que se mueve en la red...

Cfr. JPQ

Arriben bones notícies del nord

” Pour les partisans d’une Belgique unitaire, la situation est inquiétante. Du côté des séparatistes flamands, ultranationalistes d’extrême droite ou membres de Nouvelle alliance flamande, alliés aux chrétiens démocrates d’Yves Leterme, on se réjouit : de plus en plus de Flamands évoquent la nécessité d’une plus grande autonomie, voire d’une indépendance pour leur région.

Au bout de quarante années de compromis, faute de cohésion et de confiance, c’est tout l’édifice belge qui va s’effondrer. Il n’est pas sain qu’une région bénéficie de transferts financiers et n’assume pas ses responsabilités, mais je serais partisan d’un maintien d’une solidarité temporaire avec la Wallonie après la scission “, affirme M. Vermeiren.

Si les partis flamands jugent que la décision est démocratiquement légitime, ils peuvent, à la Chambre - des députés - , ou au sein des groupes linguistiques de la Chambre et du Sénat, voter, à la majorité simple, la séparation “

Via JPQ: La UE no garantiza la integridad del Estado

Plus encore

Telenotícies vespre

M'han telefonat i m'han deixat comentaris: Toni, has sortit al Telenotícies vespre! Potser els de TV3 han llegit la meva crònica crítica i ho han volgut esmenar...

Sí, sóc jo. Surto durant 5 segons al principi del video (quan la veu en off diu “així com el seu compromís amb la llibertat”). Aquí el podeu veure: TN. És la cinquena notícia (no feu cas dels titulars).

Tot comestible

Reflexions després del funeral

La victòria de Xirinacs
El risc de la llibertat

ZITZÀNIA

Resultats V

Posicionamientos como el de Toni Ibáñez sólo sirven para alimentar la EXCLUSION. Por eso tal discurso ha de ser denunciado públicamente, sin ambages, al atentar contra la convivencia pacífica.

Llegeixo aquesta parida escrita per un tal Maty al blog de JPQ. El tal Maty és un acòlit de Ciutadans (l'escamot anticatalanista d'Arcadi Espada, el bufó Boadella i tota la patuleia d'intel·lectuals orgànics de la COPE i El Mundo).

Mira, Maty, els únics que alimenteu l'exclusió sou els que viviu i treballeu a Catalunya (alguns fins i tot hi heu nascut) i no us sentiu catalans, sinó tot el contrari. Teniu una actitud anticatalana que fa feredat, esteu des-integrats, des-arrelats, i sou vosaltres els que atempteu veritablement contra la convivència pacífica de Catalunya en la mesura que refuseu la realitat catalana que us acull, us tolera i us dóna de menjar. El teu cinisme, Maty, és insuperable perquè intentes culpabilitzar els catalans pel simple fet d'exercir com a catalans tot defensant el que és nostre: la nostra catalanitat. Ets tu mateix i els que són com tu (okupes d'aquesta terra que no sentiu vostra) els que us autoexcloeu i genereu el mal rotllo dins la nostra societat. N'estic més que tip, d'aquest discurs victimista que només amaga un colonialisme espanyolista d'allò més descarat. Està bé que doneu la cara i tingueu un partit propi, almenys ja sabem qui sou i què voleu: anorrear el poc que resta de la Catalunya Catalana... Però ja us aviso que ho teniu pelut; fa segles que ho intenten i encara no se n'han sortit. Maty, Maty, Maty... quin nick més ridícul!

Ejemplo de nacionalismo catalán excluyente (by Maty)

Resultats I
Resultats II
Resultats III
Resultats IV

La lectura d'un post de JPQ...

La lectura d'un post de JPQ a Una temporada en el infierno m'inspira el següent comentari:

Més que de malaltia, jo parlaria de descomposició. El fet evident és que cada dia que passa Catalunya és menys catalana. La descatalanització de Catalunya té múltiples causes entre les quals destaca la nefasta influència del fenomen immigratori juntament amb la pressió per part dels sectors espanyolitzants els quals (oh curiosa paradoxa!) a hores d’ara són més potents i efectius que durant el franquisme. La qüestió és tan seriosa que estic pensant de dedicar-li un assaig. La Catalunya no-catalana avança sense aturador. Montilla podria convertir-se en l’enterramorts de l’últim reducte de catalanitat que queda encara…

M'havien dit moltes coses...

M'havien dit moltes coses, però mai sacsejador poètic. I, mira tu, no em desagrada la denominació, sobretot per la seva inevitable connotació eròtica... Merci encore, Quinyo!

Fugint de l'infern...

Fugint de l'infern de Montmeló, Festa Major de Lleida. Anit concert de Coti als Camps Elisis. Lluna plena. Avui castellers a la Plaça Paeria. Dinar familiar: caragols, corder a la brasa, cireres... ¿Ha passat res al món? ¿Algun altre desgavell polític? ¿Què diuen, que tornaran a reeditar el Trist-partit? Hòstia, no em feu riure que l'allioli se'm remou a les tripes! ¿Es poden fotre les coses pitjor i, a sobre, amenaçar amb una repetició? El símbol de Catalunya és el caganer, ja ho sé, i un burro també, però tampoc és qüestió de currar-s'ho tant. Sempre podem empitjorar-ho, no dic que no. És una llei molt humana, aquesta de superar-se en l'abisme del fracàs i, a sobre, sentir-se enorgullit de prosperar obstinadament cap al desastre encara més desastrós. Jo ja m'ho espero tot, d'aquests polítics, fins i tot el suïcidi col·lectiu. El que han de fer és menys "declaracions" (menys vedetisme) i més feina, que per això els paguem un sou. ¿Qui ho havia de dir? Els caragols són unes bestioles molt afrodisíaques...

Gràcies, Quiño!

En un ataque de inmodestia me pregunto...

EBTG, Mirrorball

En un ataque de inmodestia me pregunto: ¿hay algún escritor español castellano que haya escrito tanto como yo sobre literatura catalana, en el último medio siglo, con tan magros resultados..?

JPQ, Una temporada en el Infierno (3.3.06 2:22 PM)

COMENTARI (4.4.06 11:37 AM):

Joan Pere Quinyoner,

Amb tots els respectes:

Se li agraeix la seva fal·lera catalanofílica, el seu esguard benevolent envers la nostra dissortada màtria lletraferida, aquest urc planià que l'honora i la maresmitat substancial del seu "savoir faire"...

Però deixi'm afegir un consell d'amic que vol ser un avís d'urgència abans que tot plegat esdevingui irreparable:

Si vostè segueix així, aviat li donaran la Creu de Sant Jordi, la qual cosa (sincerament) no fa per vostè.

Rumiï-s'ho amb calma, sisplau.

L'admira amb devota contenció,

Toni Ibàñez

RESPOSTA AL COMENTARI (4.4.06 12:48 PM):

Mein lieber Toni,

Mare de Déu.. a la altura de esta entrada, OK, todo es concordia catalanista. Sospecho que las dos entradas siguientes lo son mucho menos: y no le cuento, mon cher, que camino del calvario mesetario comportan tales cruces catalanas..

Q.-

PS. Cada vez que paseo por tu Entrellum, me asaltan millares de anuncios que contrastan con el tono líricomelancólicojupiterino de tus soliloquios.

Avanti!!

--------------------------------------------------------------------

Rebo l'agraïment de Lord of Erewhon, l'autor del poema portuguès que vaig gosar de traduir abans d'ahir:

Tradução para catalão de Antoni Ibañez Ros.

Meu caro senhor, a honra que me deu, ao traduzir o meu poema num acto de pura dádiva, pela porta dos fundos, encheu o meu coração de alegria, porque eu acredito na alma das terras e que as terras falam aos homens pelos seus poetas e filósofos e místicos. A nobre e alta Catalunha falou para mim, não esqueceu – porque as terras sentem e nunca esquecem – as minhas deambulações sonhadoras, os meus olhos e o meu coração cheios de tão funda voz de sol e infinito!

O senhor muito me honrou ao traduzir o meu poema – fê-lo como só um catalão o poderia fazer, em silêncio nobre!

O meu muito obrigado, meu amigo.

P. S. De tudo o que precisar, aqui de Portugal, disponha.

I'm a secular human being...

I'm a secular human being... No us perdeu per res del món aquest document excepcional: les declaracions d'una dona amb un parell d'ovaris ben posats. Cinc minuts de veritat. Feu-lo córrer.

Via Una temporada en el infierno