Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Biel Mesquida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Biel Mesquida. Mostrar tots els missatges

7.9.08

Pèls i senyals

Ens el vam trobar a la Plaça de Santa Eulàlia quan estàvem prenent un resfresc en una terrasa després de la presentació de LCL a Can Alcover. En Biel el va en veure passar, el va saludar, i ell va venir fins a la nostra taula. Després me'l van recomanar molt vivament, sobretot el seu últim llibre: Pèls i senyals. Parlo de Sebastià Perelló.

M'ha fet gràcia trobar que a la línia 9 de la pàgina 12 el narrador del llibre esmenta la Plaça de Santa Eulàlia. Més endavant, aquest indret tornarà a sortir a les pàgines 71 i 136. La trobada fou la nit de dijous passat després d'un dia d'allò més emotiu i calorós. No coneixia Perelló. Al juny va presentar el llibre a Can Alcover. Ahir me'l vaig comprar i avui llegit està.

El protagonista es diu Felip, fa de falconer a l'aeroport i és un solitari recalcitrant i desbruixolat que s'esbrava escrivint el seu quadern menjussat, un soliloqui excessiu, una logomàquia plena de descripcions i reflexions, parant esment en els detalls, amb tots els pèls i senyals. L'apoteosi de la subjectivitat que malda per fer-se objectiva. Felip monologa fins al sadollament, fins l'extrem de dissoldre qualsevol argument en benefici del dir més pur pel gust de dir, circumloquial, brou de llengua, vent a la boca, paraules vanes, literatura quintaessenciada. Hi trobem un mallorquí florit, de vegades arcaïzant, molt arrelat a l'oralitat (l'omnipresència de la família travessa tota l'obra). Tot un dipòsit de girs i d'expressions que demostren la immensa riquesa de la nostra llengua, cada cop més empobrida i relinquida. Tot un devessall de verbs: aglapir, aferrussar, encaterinar, enreveixinar, enflocar, pellucar, malavejar, agombolar, amollar, fitorar, aconhortar, esbucar, afuar, enfonyar, flestomar, empegueir-se, bressar, entaferrar, esclovellar, esburbar, capitonar, empassolar, esbrallar... Déu n'hi do.

Sens dubte, Felip és l'alter ego de Perelló. Coincideixen en edat i records d'infantesa.

A mesura que avançava en la lectura, m'ha vingut al cap L'home manuscrit de Baixauli, i també el Pasavento de Vila-Matas. Aquesta dèria per viure la pròpia vida com una cosa externa (je est un hôte), per desaparèixer de la pròpia biografia, fugitiu i transeünt, per deixar que la literatura resplendeixi per ella mateixa fora de l'ombra-nosa de l'escriptor. Exercicis de desaparició. Perelló a voltes mesquideja i a voltes pessoaneja. Mesquida apareix quan la vèrbola s'allargassa, s'autoerotitza i s'emparra fent bucles sobre si mateixa. Pessoa batega en les meditacions més obliqües i desassossegadores: Não sou nada, nunca serei nada, não posso querer ser nada...

Qui és Droveti? Sant Google ens diu ben poca cosa.

L'home queda destil·lat finalment en les seves paraules... Tu ets la paraula i a la paraula retornaràs. Digerit i excretat. Torrentada onanística. Paraulam. Un fracàs? Només som allò que queda: una antologia malgirbada d'empremtes i excrements... Sobretot som aquesta pobresa d'experiència comunicable. Fet i fet, literatura.

El vent és loquaç com tots els solitaris...

NB: A la línia 9 de la pagina 169 he trobat una errata. "hsitòria".

5.9.08

El relat mallorquí



Són les 6 del matí i ja he dormit prou, malgrat que vaig retirar-me tard després de penjar les últimes fotos del dia. Encara no ha sortit el sol. La finestra de l'habitació 205 dóna al pati interior d'aquest hotelet urbà en el que es respira una calma monàstica. Encara em queden unes hores a Palma fins que l'avió JK 5711 d'Spanair s'enlairi a les 11:25 de tornada cap a casa.

Abans de les vacances, Elisenda Farré em va proposar de fer la presentació de LCL a Can Alcover. N'Elisenda és una dona eficient i molt preparada. Ella és la que dirigeix aquesta casa-museu on es venera la memòria d'un dels grans escriptors mallorquins. Gràcies, Elisenda, pel teu tracte exquisit i per la bona feina que has fet! I a veure si t'animes a fer un blog del centre... Aquí la teniu al jardí alcoverià:

Casualitats de la vida han volgut que n'Elisenda sigui filla d'una de les blogaires mallorquines que han participat en el llibre, Mª Victòria Secall, d'El pèndol de les petites oscil·lacions. Ahir, per tant, estàvem en famíla. La Victòria, tisores en mà, es va lluir en la seva intervenció a la taula... És tota una poetessa.

El mestre Biel, plaguetaire prologuista, va arribar puntual a la cita. Ja tenia ganes d'abraçar-lo. M'havia acompanyat en la meva darrera estada en aquesta illa i plegats vam tornar a passejar pels carrerons de la vella Palma. Mallorca i Biel Mesquida són noms inseparablement units en el meu cor de poeta maleït.

Més puntual havia estat en Llorenç, d'eLiteratura, un altre dels blogaires catosfèrics al qual vaig desvirtualitzar ahir; igual que a na Caterina, de No diguis que és un somni, jove i tímida, que al final va llençar-se a llegir un fragment del seu text. L'últim a arribar -i això que venia en moto-, va ser al gran Benjamí, il·lustre bitasser, amb el seu petit portàtil que no va deixar descansar en cap moment de la presentació.


Érem sis blogaires i la sala plena de públic. Vam començar amb el PWP que vaig preparar per a la presentació de Vallromanes. Citacions, mapa de LCL i les captures de pantalla dels 100 blogs participants, tot amanit amb el fons musical de All we have de Brett Dennen. A continuació en Biel va glossar el seu pròleg. Vam parlar tots sis, debatent alguns aspectes del fet blogològic...

Pica-pica al jardí. La xafogor no volia anar-se'n. Ventalls i dedicatòries dibuixades i escrites als llibres. Una vetllada entranyable, agradable, memorable. Jo era el "principatí" (mai abans no m'havien anomenat així). Amigues i amics mallorquins, mil gràcies per la vostra acollida!!!

Comença a llostrejar. Obro els finestrals de bat a bat perquè entri la fresca. Esmorzaré, compraré la premsa local, buscaré en una llibreria Pèls i senyals de Sebastià Perelló (ens el vam trobar anit i me'l van recomanar molt vivament), a la Plaça Espanya agafaré el bus número 1 que em portarà a l'aeroport i volaré...

Deixo aquí el relat d'aquestes 24 hores a Mallorca. La vida és aquesta cosa estranya que, sovint, em fa tan feliç.

PREMSA

28.8.08

Presentació de LCL a Mallorca

El proper dijous 4 de setembre presentarem LCL a Can Alcover de Palma de Mallorca. Aquesta serà la 4a. presentació que fem del llibre després de les presentacions a la Catalònia, Vallromanes i Fnac Triangle. Comptarem amb la presència de Biel Mesquida, autor del pròleg, i dels catosfèrics mallorquins que han participat en el llibre (Llorenç Carreres, Caterina Cortès, Maria Victòria Secall i Benjamí Villoslada)

Quedeu tots convidats...


22.5.08

Maulets digitals

Quina bogeria! "Catosfera" (una paraula que fa tres anys i mig no existia) ara dóna 231.000 resultats al Google, i "Catosfera literària" 43.900. Acabarà sortint al diccionari?

Els catosfèrics som la nova avantguarda del segle XXI. Maulets digitals, lluitem a la xarxa, bon cop de teclat, defensors de la nostra identitat mil·lenària...

Com diu Biel Mesquida al final del pròleg de LCL:

«La Catosfera és una part dels fonaments vius de la reconstrucció nacional de la llengua i la cultura catalanes, d’aquests fragmentats i minoritzats PPCC units per la Xarxa, d’aquest País Català futur d’ara mateix!»

Qui ens podria aturar?

10.5.08

LCL a l'Alguer


Cinzia Paolucci con una delle sue poesie è stata inserita in La Catosfera Literària, prima antologia con cento testi tratti da “blog” letterari in lingua catalana. Il testo è stato pubblicato dalle Edizioni Cossetània con il prologo di Biel Mesquida, poeta maiorchino e fra i maggiori esponenti contemporanei della poesia catalana. Il libro verrà presentato sabato 17 maggio a Casal de Vallromanes – Barcellona con una cerimonia che vedrà presenti molti degli autori protagonisti di questa maratona letteraria in lingua catalana.

Cinzia Paolucci è stata inserita in La Catosfera Literària, questa scommessa editoriale che ha visto coinvolte numerose personalità delle lettere catalane che oggi veicolano le proprie produzioni non solo attraverso i libri ma anche con le innovazioni introdotte dal web come appunto i “blog”.

24.4.08

Dissabte 17 de maig a Vallromanes

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

"LA CATOSFERA LITERÀRIA"
Primera antologia de blogs en català


Dissabte 17 maig 19 h. al Casal de Vallromanes

HISTÒRIA DEL LLIBRE [Cronologia]

Arran de les I Jornades de la Catosfera celebrades a Granollers els dies 25, 26 i 27 de gener de 2008, dins la Taula Rodona Blogs & Literatura, va sorgir la idea d’elaborar un llibre fet a partir de les aportacions de tots els blogaires lletraferits que hi volguessin col·laborar. 140 blogaires catosfèrics van enviar “el seu millor post” i un jurat en va fer la selecció d’acord amb un criteri de qualitat i temàtica (els posts havien de ser de caràcter literari o referents a la literatura), deixant-ne finalment 100, que són els que conformen aquesta primera antologia de la catosfera literària, publicada per Cossetània Edicions. Els autors han cedit els drets sobre el text i els beneficis que s’obtinguin seran destinats a fins solidaris (“La Bressola” de la Catalunya Nord).

Es tracta d’un llibre pioner a casa nostra, el primer blook (blog que esdevé book) col·laboratiu en català. Com diu Biel Mesquida, autor del pròleg, “a la xarxa s’està fent una part essencial de la literatura del present”. Literatura 2.0. Creació compartida. Escriptors de la mà oberta. Ciberescriptors que experimenten les noves possibilitats que dóna el format digital. Escriure en català a internet. La Catosfera literària.

100 blogaires d’arreu dels Països Catalans s’uneixen en un sol volum que demostra que la nostra llengua és més viva i més lliure que mai.


PRESENTACIÓ

El llibre serà a les llibreries la primera quinzena de maig. Volem fer una presentació multitudinària i original, una gran festa en la qual els autors que hi han participat puguin “desvirtualitzar-se” i compartir una vetllada agradable. Recorda:

Dissabte 17 de maig a les 19 h. al Casal de Vallromanes

A banda dels autors i tota la gent que vulgueu acompanyar-los, comptarem amb la presència de:
Saül Gordillo, director de l’ACN i autor del llibre Nació.cat
Marc Vidal, organitzador de les I Jornades de la Catosfera
Toni Ibañez, promotor i coordinador del llibre
Jordi Ferré, editor de Cossetània
Jaume Comas, actor
Marina Martori serà la directora artística de l’acte. Hi haurà piscolabis i moltes sorpreses...

L’editorial Cossetània, juntament amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vallromanes, us conviden a participar en la presentació del primer llibre català de Literatura 2.0.

No us la podeu perdre. Us hi esperem.

COM ARRIBAR-HI

Vallromanes (Vallès Oriental) és un petit poble de 2.200 habitants situat 25 km. al nord de la ciutat de Barcelona. La seva ubicació estratègica i un entorn idíl·lic (el 70% del municipi és bosc), el fan l’indret ideal per aquest esdeveniment. El seu nou Casal, estrenat fa un any, ens servirà per a poder gaudir de l’acte amb condicions òptimes.

imatge extreta del web Trinxacadenes
Amb cotxe:

AP-7 (sortida 13 de Granollers). Agafar direcció El Masnou. Vallromanes queda a 2 km. de la sortida de l'autopista.

BP-5002 Carretera que va d’El Masnou en direcció a Granollers

Amb tren i bus:

A) Anar fins a Granollers amb tren i, a la mateixa estació de FFCC, agafar un bus cap a Vallromanes. Horaris: 17:28 i 18:33 (triga 20’ fins a Vallromanes)

B) Agafar el bus a Barna (Ronda de Sant Pere o Marina / Gran Via) que et porta fins a Vallromanes passant per El Masnou. Horari: 17:30 (arriba a Vallromanes les 18:10)

15.4.08

Recomanacions santjordinesques

Gran part de la meva obra la podeu llegir a internet. La trobareu a OPERA OMNIA i a ENTRELLUM POESIA, on he penjat un bon grapat de poemes (recitats i traduïts a altres llengües). L'última meravella en aquest sentit és Issuu. Per ara hi he pujat 3 documents: la meva primera novel·la, un relat i una guia de lectura de 1984 d'Orwell. Aviat n'hi haurà més.


Com que aquest Sant Jordi no he tret cap llibre nou (l'últim fou L_OI), i EL LLIBRE DE L'ANY no serà a les llibreries fins a la primera quinzena de maig, em prenc la llibertat de recomanar-vos tres obres. Són de tres amics catosfèrics: Jesús Tibau, Vicenç Llorca i Biel Mesquida. Aquí teniu les portades (si voleu més informació punxeu-les):



Jesús Tibau presentarà EVDT el 16 de maig a Vallromanes
Vicenç Llorca vindrà aquest divendres al programa CAPVESPRE
Biel Mesquida presenta ACROLLAM avui a La Central del Raval

ESCRIPTORS TV

3.2.08

Capvespre 1.2.08

Parlem de les Jornades de la Catosfera celebrades a Granollers els dies 25, 26 i 27 de gener. Lectura del text de Biel Mesquida per a la taula de blogs i literatura. Cançons de Fito & Fitipaldis. Què és Literatura? Què és la Catosfera? Aniversaris: 90 anys de Montserrat Abelló i 800 anys de Jaume I el Conqueridor. Poema final de Montserrat Abelló: Memòria de tu i de mi...



28.1.08

Els 100 blogs seleccionats


    Durant la segona jornada catosfèrica, Jesús Tibau, Sani Girona, Jordi Ferré i Toni Ibañez ens vam reunir per tal de fer la tria de textos que conformaran el llibre Blogs & Literatura, primera antologia de la catosfera literària. S'havien presentat un total de 138 blogaires i n'havíem de deixar 100. Cada membre del jurat portava fetes les seves valoracions i no va costar gaire que ens poséssim d'acord en la selecció final. El criteri principal va ser la qualitat literària dels textos. El jurat, per unaniminat, va escollir els següents blogs:
    1. [Bauen_blog]
    2. Cal Seixanta
    3. Tinta Xinesa
    4. Antaviana
    5. Els dies i les dones
    6. RdY
    7. LlunÀtic
    8. Filant prim
    9. Bloguejat
    10. El que mai et vaig dir
    11. La Panxa del Bou
    12. El basar de les espècies
    13. Salms
    14. El vertigen del trapezista
    15. Remove Viewers
    16. Emigdi Subirats
    17. Més llibres, més lliures
    18. B&N
    19. Josep Pujol
    20. Itching like grass
    21. Meditacions des de l'esfera
    22. Melicotons al sementer
    23. Versos que em fan absent
    24. Velocitat limitada
    25. La veïna del pis de sota
    26. David Gálvez Casellas
    27. L'Escriptori
    28. Castells de cartes
    29. Marina Martori
    30. Propense
    31. Segons literaris
    32. Poeta per un dia
    33. No em diguis que és un somni
    34. Escrits
    35. Combray - Balbec
    36. Ilercavònia
    37. És l'hora d'hissar els somnis
    38. Bitassa a lloure
    39. ReGisTRes parTiCulaRS
    40. Gazophylacium
    41. Tens un racó dalt del món
    42. L'habitació grisa
    43. Ara plou
    44. eLiteratura
    45. Llum de dona
    46. BLOG:RNiA
    47. Pedra Lletraferida
    48. Amu Daria
    49. Vilafestuc
    50. Malerudeveure't
    51. El cuirassat Potemkin
    52. Aristòcrata i obrer
    53. El Llibreter
    54. Dipofilopersiflex II
    55. L'home dibuixat
    56. Entrellum
    57. Anotacions rizomàtiques
    58. La Cuca al Cau
    59. Tot és possible
    60. De tard en tard
    61. De Roquetes vinc, a Tortosa baixo
    62. El llegidor pecador
    63. La vida diferida
    64. Va de bo, cavallers!
    65. Frannia
    66. Reflexions De Mitjanit
    67. Nau Argos
    68. Centpeus
    69. Meo Quidem Animo
    70. La nit de la iguana
    71. Assumpta Montellà
    72. Entre somnis i realitats
    73. Vent d Cabylia
    74. Depasseig
    75. Verba volant, scripta manent
    76. Platxèria
    77. Núria Aupí
    78. Creació filosòfica II
    79. Tirant al cap
    80. L'efecte Jauss
    81. Nausica
    82. El Quadern d'Albert Calls
    83. Letters, words and poetry
    84. Més content que un gínjol
    85. Poemes des de l'Alguer
    86. Gumets
    87. Diari d'Albert Balada
    88. Papers reciclats
    89. Diari de la meva escola
    90. Poca mandra
    91. L'esperança de la utopia
    92. Ultralocàlia
    93. L'altra cara de la lluna
    94. Violette Moulin
    95. Diari d'un captaire moral
    96. Sega de mots
    97. Apunts des de dalt del baobab
    98. Flaneuse
    99. Espais tacats
    100. El pèndol de petites oscil·lacions
    El llibre el publicarà aquesta primavera Cossetània Edicions. Ja podem avançar algunes coses... També sabem que Biel Mesquida hi col·laborarà...
    I encara hi haurà més sorpreses...


      25.1.08

      Presentació taula rodona Blogs & Literatura

      Recordo com si fos ara aquell 6 de juny de 2005 a la Sala Capitular del monestir de Sant Cugat... Alguns dels presents vam compartir dos dies apassionants en els quals vam debatre sobre el dietarisme clàssic i el nou dietarisme dels blogs. Escriptors de la mà tancada versus escriptors de la mà oberta, lletraferits versus blogferits...

      Han passat dos anys i mig d'aquella trobada iniciàtica i avui ens retrobem aquí, a Granollers, en aquesta taula rodona catosfèrica per a parlar de la literatura que es fa a la xarxa -la ciberliteratura-, les lletres a la pantalla, la nova escriptura i la nova lectura del segle XXI: dietarisme digital, e-poesia, blognovel·la, hipertext, literatura ergòdica, blogografies, autoedició, del paper al blog i del blog al paper, internet i els llibres, què significa ser escriptor a l'era digital, edició 2.0, el futur de les lletres virtuals... etcètera.

      Com que em toca fer de moderador, hauré de reprimir la meva verborrea. El que voldria dir ja ho he deixat postejat en el meu Manifest Catosfèric de Granollers.

      En primer lloc, vull agrair als ponents la seva presència aquí i la disponibilitat que han tingut a l'hora d'acceptar la nostra invitació. Us els presento:

      Haureu vist que hi ha un canvi d'última hora. Malauradament, Biel Mesquida no ha pogut venir per motius de salut. En el seu lloc tenim Jesús M. Tibau.

      Jesús M. Tibau: És escriptor i coordinador del Club de Lectura de la Biblioteca de Tortosa. La seva especialitat literària és el conte curt. Ha guanyat diversos premis i té publicats dos llibres: Postres de músic i Tens un racó dalt del món, que també és el nom del seu blog, un dels blogs literaris més actius de les terres de l'Ebre. Properament sortirà publicat el seu últim llibre titulat El vertigen del trapezista, que també és el nom d'un altre blog...

      Laura Borràs: Doctora europea en Filologia i professora de la UOC. Directora del grup de recerca Hermeneia i autora de llibres com Textualidades electrónicas i La Literatura Digital. Ha fet ponències i conferències a nivell internacional. És una autoritat en la matèria. Dirigeix un màster sobre la literatura digital.

      Jordi Ferré: Editor de Cossetània i també blogaire. L'editorial Cossetània ja ha publicat uns quants llibres basats en blogs i aquesta primavera publicarà la primera antologia de la catosfera literària, Blogs & Literatura, una obra col·lectiva feta a partir de les aportacions de més de 100 blogaires catosfèrics.

      Miquel Bonfill: Editor de Relats en Català, web que va rebre el Premi Lletra 2004 i que aplega un fum d'escriptors que han trobat a internet la manera de donar a conèixer els seus textos.

      Ens hagués agradat poder comptar amb més ponents. La llista dels absents seria interminable. Deixeu-me destacar-ne un parell...
      Ambdós són un exemple de l'excel·lència que pot assolir la catosfera literària.

      Bé, anem per feina...

      El 15 de desembre passat, en Biel va escriure al seu blog que
      En la Catosfera es fa una part essencial de la literatura del present
      Partint d'aquesta afirmació, m'agradaria saber quin és el vostre parer...

      7.1.08

      Influències literàries

      Avui faré una cosa que no he fet mai: escriuré una llista amb les meves principals influències literàries. Per influència literària entenc no solament els autors dels llibres que he llegit (perquè aleshores la llista seria quilomètrica), sinó sobretot els autors dels llibres que he viscut. [Algun dia explicaré la diferència entre un "llibre llegit" i un "llibre viscut", i què significa "viure un llibre"]

      He limitat la llista a 16 escriptors (5 catalans, 4 alemanys, 2 francesos, 2 britànics, 2 castellans i 1 portuguès) tres dels quals encara són vius. Els escriptors vius afegeixen a la seva influència literària també una influència humana o biogràfica. Voilà:

      [Avís per a despistats: això NO és un meme!]

      16.12.07

      Literatura del present

      "Vaig subratllar que en la Catosfera es fa una part essencial de la literatura del present"

      Biel Mesquida

      "Curiós invent el dels blogs, que ens fa anar tard a dormir i provoca l’oblit d’altres ocupacions. És el regne de l’escriptor frustrat, autopublicat i sense censura, o de l’escriptor prolífic, que no sap on dipositar el talent que emana de la seva ploma virtual (...) La història jutjarà els creadors de contingut, bloguers, bloguistes i blogòlegs enamorats del sentit literari de l’existència."

      11.12.07

      Taula Blogs & Literatura

      En el marc de les Jornades de la Catosfera, que tindran lloc a Granollers l'últim cap de setmana de gener, hem programat per al dissabte 26 a les 10 del matí una taula rodona sobre els blogs i la literatura. He estat l'encarregat de coordinar-la i en seré el moderador. Us avanço quins seran els components d'aquesta taula:
      1. LAURA BORRÀS: Professora de la UOC, directora grup de recerca Hermeneia. Dirigeix un màster en estudis literaris en l'era digital.
      2. MIQUEL BONFILL: Responsable d'Omatech, empresa que gestiona el web de Relats en català.
      3. JORDI FERRÉ. Editor de Cossetània i blogaire.
      4. JESÚS M. TIBAU. Escriptor i blogaire.
      [BIEL MESQUIDA ha excusat la seva assistència per motius de salut]

      Ciberliteratura, dietarisme digital, e-poesia, blognovel·la, hipertext, literatura ergòdica, blogografies, autoedició, del paper al blog i del blog al paper, internet i els llibres, què significa ser escriptor a l'era digital, edició 2.0, el futur de les lletres virtuals... Parlarem de tot això i més. No te la pots perdre.

      9.10.07

      Acte inaugural de Frankfurt

      Estic mirant el C33. Acte inaugural de la Fira del Llibre. Quin ensopiment. Quina carrinclonada. Quina tristor. Quanta naftalina. Els alemanys que encara no s'hagin adormit deuen pensar que Catalunya és un geriàtric o un cementiri. Tot negre. Tot fosc. Tot lent. He llegit el discurset del Quimet i m'ha caigut l'ànima a terra. Quina cosa més fluixa. Aquest home ha perdut molt des que escriu a La Vanguardia Española. Ara canten Paraules d'amor. Me'n falta una de Llach per acabar-ho d'adobar. Els que aplaudeixen deuen ser tots de casa. Fragment del Quadern gris de Pla. Al fons apareixen les traduccions en l'alemany. Els mateixos de sempre. Les mateixes cares. Estic fart de veure els mateixos endollats, els mateixos subvencionats, els mateixos i les mateixes mediocritats. Ara llegeixen Rosselló-Pòrcel auf Deutsch. Així els hem d'engrescar? Els versets feministes de la Marçal. Bartra. Fuster. Pedrolo. Moncada. Und so weiter.

      Joan Anguera recita EL MILLOR POEMA CATALÀ DE TOTS ELS TEMPS: Corrandes d'exili de Pere Quart. L'han escapçat! Ara l'esguerren llegint un poema en castellà! Espriu, un poeta sobrevalorat. Què ha dit Montilla? I-na-ni-na-ni-tat. PAU CASALS: 1971 a l'ONU. Cosa seriosa... Much before England. Eleven Century. Against against against war. I l'home, emocionat, acaba plorant. El cant dels ocells. Lluís Claret. Silenci............ Toti Soler a la guitarra. Té raó l'amic Marc: tot això és PASSAT. Sona antic, rebregat. Els que som futuristes necessitem nous horitzons, nous oceans, i no la mateixa bassa pudenta de sempre. Ciberliteratura. 2.0. N'hi ha que encara no se n'han assabentat i s'aferren desesperadament als seus privilegis decimonònics per no dir feudals.

      Vinyoli. Cançoneta. ¿Per què no em sento identificat amb tot això? La idea d'una cultura catalana nostàlgica, rància. Estellés. Els grills que no he matat. L'amic Jordi Julià va guanyar el Màrius Torres amb un poemari titulat així. I estic content i calle. Durarà molt, aquest funeral?

      Caga-t'hi: el lobito de Goytisolo!!!! Si tornen a cantar o recitar alguna cosa en castellà tanco la tele. Ara Paco Ibáñez en català. Això està molt millor. Paco Ibáñez versus Pamplina Peri Rossi. Apali.

      Català montillero. Aquest mestissatge lingüístic em posa frenètic. Sota un mur emblanquinat de Blai Bonet. Toti de nou guitarrejant. Era pedra viva. On és Mesquida? No sortirà Mesquida? Vull veure en Biel. Martípol. Una altre poeta sobrevalorat. Piano. Sona altre cop carrincle. Hòstia. No aixequem el vol.

      Wenn ihr ohne Sünde lebt
      einander brav das Händchen gebt
      Wenn ihr nicht zur Sonne schielt
      wird für euch ein Lied gespielt

      Brossa. Vázquez Montalbán en castellano. Apago la tele! No, encara no. Puc suportar una mica més vergonya. Gastronomia catalana. Pa amb tumàquet. Sisa. No el trago. Ensaïmada mallorquina. Totum revolutum. Benvinguts, passeu, passeu... El Quimi Porquet, perdó, Portet, no hi és? Ho dic pèrquè és la revisitació de Sisa al segle XXI. Hola Jaimito y Doña Urraca y Carpanta... Mare meva, quina vergonya aliena. Sisa, sisplau, desapareix. ¿Durarà molt més aquest martiri?

      Ara surt un Mosso d'Esquadra a la pantalla. Increïble. Samarreta del Barça. Cava català. Vinga, foteu-li. Algun lector malpensat dirà que escric tota aquesta merda perquè estic enrabiat perquè no m'han convidat perquè segur que m'encantaria estar ara mateix assegut allí (Y Mortadelo y Filemón y la Caputxeta y el Caganer y Tot Cristo y en Coco Liso: oui, c'est moi) entre els aplaudidors de la sala on se celebra aquesta tortura inaugural... Doncs no, senyors, no pas, van vostès molt equivocats. ¿Com voleu que em convidin uns editors amb els quals competeixo cada dia ferotgement? Jo sóc el seu pitjor enemic. Tots els bloggers ho som. Bloguejo per a poder suportar el que estic veient. Terenci Moix. Ecs.

      Ara surt l'encarnació de la ballarina blava de Barceló i es fot sobre el piano, es contorsiona, s'hi ajeu, ensenya les calces blaves, es gronxa... A terra hi ha un adhesiu CAT amb les quatre barres, d'aquests que no pots enganxar-te al cotxe perquè et foten la multa. La ballarina i la musiqueta són depriments. Una deconstrucció musical dels Segadors. Torna a enfilar-se al piano. Pobre piano. Carles Santos és un tarat, però es veu que fa gràcia, com el Monzó. Puto país de graciosets. Polacs. El Bonafont no hi és, no l'han convidat? Ara la ballarina abraça amb les cames el cap del pianista. Finito. Crèdits. ¿Un passeig per la cultura catalana? Una pallissa. Ein grosse Mühe.

      Die Welt ist uns vielmehr noch einmal "unendlich" geworden: insofern wir die Möglichkeit nicht abweisen können, dass sie
      unendliche Interpretationen in sich schließt. Noch einmal fasst uns der große Schauder — aber wer hätte wohl Lust, dieses Ungeheure von unbekannter Welt nach alter Weise sofort wieder zu vergöttlichen?

      516 visites. Bona nit.

      16.3.07

      Barceló consagrat

      El que ha fet Miquel Barceló a la Seu de Mallorca (= catedral de Palma) no és fàcil d'explicar amb paraules. Biel Mesquida se n'ha sortit prou bé en un text imprescindible i memorable: Central atòmica de metàfores. Si voleu conèixer la gènesi de l'obra aneu aquí.

      Vaig tenir el privilegi de poder visitar la capella de Barceló el matí del dilluns 12 de març. Vam arribar quan encara celebraven missa. Ens vam asseure en un banc a escoltar l'òrgan i els càntics en llatí. Després vam endinsar-nos en la cova-capella del geni de Felanitx. Perquè la primera impressió és cavernícola, catacúmbica, prehistòrica. De lluny estant, sembla un úter argilós, un espai aflamat, reclòs en la seva simbologia de formes i colors inesgotables. Cada detall és un món. Cada món és un detall enmig del tapís matèric que s'enlaira paret amunt. Cràters, escletxes quasi vaginals, ganivets i hams fàl·lics penetrant peixos i pans, bonys intestinals, arbres i fruits, de la terra i del mar, calaveres atònites... Una nova pell de fang sobre la vella pell gòtica. Una hora, o potser dues, contemplant. Absorts. Extasiats. Ditades, esgarrapades, cops, petjades, empremtes, protuberàncies, onades, fulles de palma i margalló. Un univers, un TOT metareligiós, paganíssim, com el millor Gaudí, lloança de natura primigènia. Barceló ha fet la seva Obra Mestra. No, no és fàcil d'explicar. Jo ho he vist i ho he mirat. El batec més tel·lúric, l'esquerda multiplicada quan la vida sublimada esdevé art.

      La rosassa més gran de totes ens enlluerna amb els seus grocs solars. Arriba un riu de gent cercant la capella de Barceló. Sortim de la Seu. Carrerons, patis recol·lectes de cases senyorials. Banys àrabs. El mar, sempre el mar, el rerefons dels somnis...

      23.2.07

      Mutilació d'ales

      Fou abans, molt abans que les ombres coneguessin
      l'alfabet de les llàgrimes.
      Abans que els retalls de cel fossin descoberts a les
      golfes asfixiades.
      Que les baionetes inundassin aquesta nebulosa de
      cossos dibuixats amb pell color de rosa.
      Abans d'una mutilació d'ales.

      A l'inici tot l'aire eren aquells esbarts de nois que
      corrien a vorera de mar
      incendiant feixos de grillons que es transformaven,
      lentíssims, en temps i desig pudents de besos.

      Biel Mesquida, El bell país on els homes desitgen els homes, Laertes, 1985, pàg. 69

      1.1.07

      El primer post de l'any

      Avui fa justament tres anys (1.1.04) que vaig perpetrar el meu primer post. Recordo que fou després del Neujahrskonzert (que intento no perdre'm mai. Començar l'any amb música clàssica -aquesta apoteosi burgesa que és l'espectacle vienès- em renovella l'esperança en la Cultura Occidental, tan periclitada per les noves barbàries del segle XXI).

      ¿Què dir sobre aquests 3 anys de blogueig? Que s'ha convertit en un hàbit necessari (¿saludable o nociu? ¿vici o virtut?). Que cada cop m'agrada més. Que ha suposat tota una nova manera d'entendre el fet d'escriure (ciberliteratura). Que és un laboratori d'experimentació contínua. Que és un immillorable aparador d'autopromoció. Que fins i tot resulta rendible. Que, almenys, em consta que tinc lectors (entrellumaires: un petonet a la galta a totes i a tots). Que he pogut conèixer gent interessant. Que la CATOSFERA ha esdevingut un nou territori comanxe que parla la llengua mil·lenària d'una tribu a la qual em sento molt orgullós de pertànyer. Que el blog ja és indestriable de la nostra essència i de la nostra existència. Que aquest dietarisme digital és un poti-poti de gèneres força arriscat que em permet parlar de TOT i àdhuc de mi mateix. Que em dóna la llibertat creativa que no em donaria cap subvenció ni cap editorial ni cap diari ni cap ràdio ni cap TV ni res del món. Que m'ofereix la possibilitat de rebre les crítiques que necessito per a superar-me. Que és collonut: el millor invent de la història.

      Potser sóc massa optimista. Potser això no és res més que una altra moda passatgera. Potser flipo mandonguilles i pixo fora de text. Tant se me'n fot. Deixeu-me somiar. Somieu amb mi. És gratis.

      Ara me'n vaig a dormir. El sol ja està sortint... Hi ha un ENTRELLUM a l'horitzó que em recorda la teva mirada... Hi ha un cel esquitxat d'estels que em recorda la teva pell esquitxada de pigues ... ¿Vols venir amb mi? ¿Vols que ens fuguem? ¿Vols que et faci un poema?
      Escriure és construir amb la precarietat de la llengua un reservori fràgil per estotjar-hi la inquietud de pensar, les absències de la raó, la natura imprevisible de les hores, les agitacions sexuals, la bellesa de les coses, el desfici, les batalles de l'amor, les ràbies i els plers, la dolcesa dura de viure.

      Benvinguts a ENTRELLUM 07