Són les 6 del matí i ja he dormit prou, malgrat que vaig retirar-me tard després de penjar les últimes fotos del dia. Encara no ha sortit el sol. La finestra de l'habitació 205 dóna al pati interior d'aquest hotelet urbà en el que es respira una calma monàstica. Encara em queden unes hores a Palma fins que l'avió JK 5711 d'Spanair s'enlairi a les 11:25 de tornada cap a casa.
Abans de les vacances, Elisenda Farré em va proposar de fer la presentació de LCL a Can Alcover. N'Elisenda és una dona eficient i molt preparada. Ella és la que dirigeix aquesta casa-museu on es venera la memòria d'un dels grans escriptors mallorquins. Gràcies, Elisenda, pel teu tracte exquisit i per la bona feina que has fet! I a veure si t'animes a fer un blog del centre... Aquí la teniu al jardí alcoverià:
Casualitats de la vida han volgut que n'Elisenda sigui filla d'una de les blogaires mallorquines que han participat en el llibre, Mª Victòria Secall, d'El pèndol de les petites oscil·lacions. Ahir, per tant, estàvem en famíla. La Victòria, tisores en mà, es va lluir en la seva intervenció a la taula... És tota una poetessa.
El mestre Biel, plaguetaire prologuista, va arribar puntual a la cita. Ja tenia ganes d'abraçar-lo. M'havia acompanyat en la meva darrera estada en aquesta illa i plegats vam tornar a passejar pels carrerons de la vella Palma. Mallorca i Biel Mesquida són noms inseparablement units en el meu cor de poeta maleït.
Més puntual havia estat en Llorenç, d'eLiteratura, un altre dels blogaires catosfèrics al qual vaig desvirtualitzar ahir; igual que a na Caterina, de No diguis que és un somni, jove i tímida, que al final va llençar-se a llegir un fragment del seu text. L'últim a arribar -i això que venia en moto-, va ser al gran Benjamí, il·lustre bitasser, amb el seu petit portàtil que no va deixar descansar en cap moment de la presentació.
Érem sis blogaires i la sala plena de públic. Vam començar amb el PWP que vaig preparar per a la presentació de Vallromanes. Citacions, mapa de LCL i les captures de pantalla dels 100 blogs participants, tot amanit amb el fons musical de All we have de Brett Dennen. A continuació en Biel va glossar el seu pròleg. Vam parlar tots sis, debatent alguns aspectes del fet blogològic...
Pica-pica al jardí. La xafogor no volia anar-se'n. Ventalls i dedicatòries dibuixades i escrites als llibres. Una vetllada entranyable, agradable, memorable. Jo era el "principatí" (mai abans no m'havien anomenat així). Amigues i amics mallorquins, mil gràcies per la vostra acollida!!!
Comença a llostrejar. Obro els finestrals de bat a bat perquè entri la fresca. Esmorzaré, compraré la premsa local, buscaré en una llibreria Pèls i senyals de Sebastià Perelló (ens el vam trobar anit i me'l van recomanar molt vivament), a la Plaça Espanya agafaré el bus número 1 que em portarà a l'aeroport i volaré...
Deixo aquí el relat d'aquestes 24 hores a Mallorca. La vida és aquesta cosa estranya que, sovint, em fa tan feliç.
Abans de les vacances, Elisenda Farré em va proposar de fer la presentació de LCL a Can Alcover. N'Elisenda és una dona eficient i molt preparada. Ella és la que dirigeix aquesta casa-museu on es venera la memòria d'un dels grans escriptors mallorquins. Gràcies, Elisenda, pel teu tracte exquisit i per la bona feina que has fet! I a veure si t'animes a fer un blog del centre... Aquí la teniu al jardí alcoverià:
Casualitats de la vida han volgut que n'Elisenda sigui filla d'una de les blogaires mallorquines que han participat en el llibre, Mª Victòria Secall, d'El pèndol de les petites oscil·lacions. Ahir, per tant, estàvem en famíla. La Victòria, tisores en mà, es va lluir en la seva intervenció a la taula... És tota una poetessa.El mestre Biel, plaguetaire prologuista, va arribar puntual a la cita. Ja tenia ganes d'abraçar-lo. M'havia acompanyat en la meva darrera estada en aquesta illa i plegats vam tornar a passejar pels carrerons de la vella Palma. Mallorca i Biel Mesquida són noms inseparablement units en el meu cor de poeta maleït.
Més puntual havia estat en Llorenç, d'eLiteratura, un altre dels blogaires catosfèrics al qual vaig desvirtualitzar ahir; igual que a na Caterina, de No diguis que és un somni, jove i tímida, que al final va llençar-se a llegir un fragment del seu text. L'últim a arribar -i això que venia en moto-, va ser al gran Benjamí, il·lustre bitasser, amb el seu petit portàtil que no va deixar descansar en cap moment de la presentació.
Érem sis blogaires i la sala plena de públic. Vam començar amb el PWP que vaig preparar per a la presentació de Vallromanes. Citacions, mapa de LCL i les captures de pantalla dels 100 blogs participants, tot amanit amb el fons musical de All we have de Brett Dennen. A continuació en Biel va glossar el seu pròleg. Vam parlar tots sis, debatent alguns aspectes del fet blogològic...
Pica-pica al jardí. La xafogor no volia anar-se'n. Ventalls i dedicatòries dibuixades i escrites als llibres. Una vetllada entranyable, agradable, memorable. Jo era el "principatí" (mai abans no m'havien anomenat així). Amigues i amics mallorquins, mil gràcies per la vostra acollida!!!
Comença a llostrejar. Obro els finestrals de bat a bat perquè entri la fresca. Esmorzaré, compraré la premsa local, buscaré en una llibreria Pèls i senyals de Sebastià Perelló (ens el vam trobar anit i me'l van recomanar molt vivament), a la Plaça Espanya agafaré el bus número 1 que em portarà a l'aeroport i volaré...
Deixo aquí el relat d'aquestes 24 hores a Mallorca. La vida és aquesta cosa estranya que, sovint, em fa tan feliç.
PREMSA
