Segon diumenge de setembre

Pel matí he assistit a la inauguració del nou camp de futbol de Sant Fost. He pogut saludar l'Enric Gil i la seva dona (que és l'alcaldessa).

Per la tarda remenant els nous llibres de text que faré anar enguany. Ciutadania. 3r. i 4t. d'ESO i 1r. de BTX. La sensació és molt decebedora. En l'Espanya democràtica les principals "virtuts cíviques" han de ser tres: tolerància, responsabilitat i pacifisme. Consagració de la Constitución i de la Monarquía. Durant el franquisme ho anomenaven "Urbanidad", ara en diuen "Ciutadania"...

Les fulles dels plataners de la riera groguegen i comencen a caure. M'embadaleixo amb la claredat diàfana de l'atmosfera. He tallat la gespa del jardí. Tinc ganes de començar les classes...

LCL demà a Fnac Triangle

Aquest dimarts 8 de juliol a les 19:30 h. fem la presentació de LCL al FNAC Triangle. Ens acompanyaran alguns dels autors (Sani Girona, Judit Ortiz, David Figueres, El veí de dalt, Enric Gil...) i tots els que vulgueu afegir-vos. Si no vas estar a la Catalònia ni a Vallromanes, aquesta no te la pots perdre!

Presentació LCL a Fnac Triangle aquest dimarts 8 juliol a les 19:30 h.

Cultura21.cat
Agenda LCL

Literatura del present

"Vaig subratllar que en la Catosfera es fa una part essencial de la literatura del present"

Biel Mesquida

"Curiós invent el dels blogs, que ens fa anar tard a dormir i provoca l’oblit d’altres ocupacions. És el regne de l’escriptor frustrat, autopublicat i sense censura, o de l’escriptor prolífic, que no sap on dipositar el talent que emana de la seva ploma virtual (...) La història jutjarà els creadors de contingut, bloguers, bloguistes i blogòlegs enamorats del sentit literari de l’existència."

Enric Gil

Gràcies

Color taronja

Dues nits anant a dormir tard. Somio de color taronja. La política (sobretot la municipal) pot ser apassionant. Ja em direu què fot un intel·lectual d'alta volada com jo penjant cartells electorals, jugant-me la vida enfilant-me als plataners per enganxar les pancartes... És al·lucinant. Ni el mateix Plató va arribar tan lluny embrutant-se les mans amb la cosa pública. No sóc l'únic: l'Enric Gil també pringa. La casualitat ha volgut que les nostres respectives dones vagin de número 3 a les llistes. Professors de filosofia, bloggers i partenaires d'aspirants a regidores... Massa casualitats. Cansats i contents, demà farem una passejada relaxant. I, passi el que passi, la nit del 27 ens emborratxarem.

Blogaires que m'estimo

Blogòlegs

L'altre dia, mentre sopàvem, li ho comentava a Vicent Partal: "Vols dir que no hi haurà algun dia una càtedra de blogologia a la universitat?" Al pas que anem, no m'estranyaria. Per una part, hi ha els que fem blogs (bloggers, bloguers, blogaires) i, per una altra, els estudiosos del fenomen dels blogs (blogòlegs). A casa nostra, l'obra pionera sobre el tema data de l'any 2004 (publicada el 2005): Blogosfera: les bitàcoles i l'audiència, un treball de doctorat que l'Enric Gil (no confondre amb aquest altre) va presentar a la UOC. L'última cosa que he llegit és l'opuscle d'Enric Bruguera. En castellà, per exemple, una de les autoritats en la matèria és José Luis Orihuela. La blogobibliografia no para de créixer. A la columna de la dreta podeu consultar la llista de treballs i articles posats sota el rètol Blogologia catosfèrica. Hem d'agrair a aquests blogòlegs el seu esforç per comprendre aquesta nova realitat en la qual estem immergits. El cas de l'Enric Gil és modèlic. Ell ha estat un dels primers professors que ha utilitzat el blog com a eina de treball d'una assignatura: Blog de filosofia. Alguns hem seguit les seves passes blogacadèmiques: [Ciber]sociologia Gallecs 07. L'emblogamenta s'embolica encara més quan són els mateixos alumnes els que creen el seu propi blog: Punt de trobada. L'Enric manté alhora el seu blog personal: Meditacions des de l'esfera. En el post d'avui ens fa un regal en forma de Powerpoint: Blogs: el nou mitjà de comunicació en línia. Us el recomano. És una bona introducció, clara i didàctica, al món dels blogs. Necessitem gent com l'Enric. La seva feina és fonamental. Des d'aquí l'encoratgem a seguir amb les seves meditacions (si les de Descartes foren metafísiques, les seves són blogològiques)...

Utopia

Senyor Ibáñez,

Em dic Natalia Rodríguez i estic realitzant un treball sobre la utopia, centrant-me en les utopies socials i polítiques. He fet un qüestionari per a afegir-lo a la part pràctica del treball, aquestes preguntes estan dirigides a persones que mantenen un blog actiu i que tenen cert domini sobre el tema. Estic segura que vostè compleix els dos requisits, ja que té molta experiència en la catosfera i, a més a més, és professor de filosofia. Li agraïria molt que participés en aquesta "enquesta" i respongués a les preguntes. Bé, copio aquí les preguntes; si té cap dubte pot posar-se en contacte amb mi via mail; espero que decideixi participar-hi perquè les seves respostes serien d'un gran interès. Mercès.

Reprodueixo les respostes de les dues últimes preguntes...

- Com a conclusió del treball vull parlar d’internet i els blocs com a exemples actuals d’utopies fetes realitat. Estaria d’acord amb el fet que crear-se un espai i publicar-ne continguts propis a la xarxa pot ésser una manera de fer realitat una utopia, és a dir, fer un espai que considerem perfecte?

Aquesta, disculpa, és la pregunta MÉS INTERESSANT que has formulat. Necessitaria escriure un assaig sencer de Blogologia per respondre-la. Fa tres anys que bloguejo i he escrit desenes de posts sobre això. Internet és l'invent més important de la història de la humanitat, més que la roda o la impremta. El ciberespai és un espai de comunicació real, obert, que permet la interconnexió entre els internautes fins a crear una intel·ligència col·lectiva (Vid. Pierre Lévy). La llibertat és inèdita, insòlita. Es produeix un mega-diàleg socràtic on cada link és una sinapsi en el Global Brain. La utopia d'una nova espècie: L'HOMO DIGITALIS. Autoedició sense jerarquies ni intermediaris. Veritable democratització de la informació. Ciberliteratura. L'autoria es difumina. La xarxa esdevé una perllongació del nostre sistema nerviós. Internet és una pròtesi bestial que eixampla el meu món i em fa ser digitalment. Bloguejo, ergo sum. La revolució que això suposa és impensable. Estem encara a les beceroles. El segle XXI és el segle de la definitiva digitalització de l'homo sapiens sapiens... Els pessimistes tenen por i proclamen una futura distopia o kakotopia. Personalment, fa tres anys que ho visc des de dins i només puc ser optimista. A mi internet m'ha canviat la vida.

- Si entenem internet com una utopia feta realitat, els seus aspectes negatius són conseqüències d’una utopia negativa o que són el preu a pagar per la llibertat d’informació?

L'únic "preu" que cal pagar és la factura mensual de la connexió a internet. La veritable utopia és que algun dia (com ja succeeix en alguns llocs) aquesta connexió sigui de franc i universal.

Potser l'únic inconvenient que podríem retreure-li a internet és que ens fa oblidar la realitat real, exterior, perquè la pantalla ens xucla i acabem vivint més en la virtualitat que en la realitat extrainternètica. Crea una addicció molt forta. Els blogs sobretot. I el Messenger en la generació dels nostres fills i alumnes. Algú ja parla de la Generació Blog. La informació a la xarxa corre transversalment, i això és bo. Les veus dels individus, la teva i la meva, s'emeten amb plena igualtat, la qual cosa no vol dir que totes siguin igualment escoltades. Els ciberlectors escullen allò que els mereix més credibilitat. El ciberlector ja no és un subjecte passiu (com el que mira la tele), sinó que cerca la informació (googleja) i crea continguts (blogueja). Aquest és el canvi de paradigma. Evolucionem cap a una nova era...

(Lamento haver estat tan taquigràfic. Et recomanaria la lectura dels arxius d'ENTRELLUM a partir de la cerca de paraules clau que t'interessin al cercador de la capçalera...)

Li envio les respostes i rebo el següent mail...

Moltes gràcies per respondre al qüestionari. Certament, m'agradaria enllaçar el treball amb el tema dels blogs i la catosfera, ja que són un tema actual i que cada cop pren més importància. Per cert, sí que sóc alumna de l'Enric Gil, ell és el meu tutor del treball i qui em va donar la idea d'enllaçar-ho amb els blocs, tots dos ja sabem perquè jeje, la veritat és que si no hagués estat per ell suposo que el treball estaria més coix d'informació i no hauria fet tanta recerca, però és que ell ja exigeix bastant! Bé, si li interessa ja sap que pot seguir el procés del treball a través del meu blog Utopia (una altra iniciativa de l'Enric), quan acabi, si està bé i val la pena, m'agradaria penjar-lo a internet, bé, només és una cosa que se'm passa pel cap.

En fi, moltes gràcies per col·laborar, ja sé que està força ocupat, així que no es preocupi per la llargada de les respostes, amb els seus posts ja em faig una idea de quin és el seu pensament.

Gràcies per tot!

Natalia