De l'Espiral al Pentacle

Ouspensky comprendió que el carácter circular del tiempo y de la cuarta dimensión tenía bastante que ver con los símbolos de espirales y círculos trazados por los antiguos magos, psicólogos y alquimistas de diferentes épocas y tradiciones espirituales: la serpiente mordiéndose la cola (el enigmático uróboros que tanto fascinara a egipcios, griegos y chinos), el eterno retorno, el Tao, las espirales descritas y trazadas por sabios antiguos de todo el mundo, etc. Probablemente los pensadores, filósofos y médicos más antiguos lograron intuir que lo que había más allá de nuestros sentidos era circular y con forma de espiral, no pudiendo ser encontrado en lugar alguno más que al interior de nosotros mismos.

Si la primera època de Cap Ras (gener-juny 2015) va estar presidida pel símbol de l'Espiral (Connexió Espiral), em fa l'efecte que aquesta segona època serà la del Pentacle...

Phi - The Golden Key
The Golden Key - a video by Jonathan Quintin Art
Posted by Jamie Janover on Domingo, 25 de octubre de 2015

Mehr Licht

ALMA

L'Espiral del Cros

L'Espiral del Cros és una obra de Land Art de gran format (una filera de 130 m amb una amplada màxima de 20 m) realitzada amb pedres recollides a la platja del Cros, al terme municipal de Llançà, on s'inicia el camí de ronda que mena al Cap Ras. L'autor va trigar 5 dies a enllestir-la, començant el 15-2-15 i acabant el 20-2-15. 

L'Espiral és la figura central d'un conjunt delimitat per 4 apatxetes (la més gran és de pedra i està situada a la punta del Cros; l'altra es troba dins la barca; la tercera és de fusta i està sobre el banc del revolt del camí de ronda; i la quarta està a la porta de casa). La dues apatxetes de pedra estan alineades mitjançant l'inici de l'Espiral. La millor manera d'apreciar la magnitud de l'obra i la seva integració en el paisatge és a vista d'ocell, des de la carretera de dalt, al capdamunt de les escales del camí de ronda.

 

Aquest conjunt artístic conforma un "espai sagrat" dedicat al Sol i a la connexió amb la Natura. L'arquetip de l'espiral conté una simbologia esotèrica que no explicarem aquí. Millor que cadascú es deixi portar per allò que li dicta el seu inconscient, espontàniament, lliure de qualsevol pauta prèvia.    

Suggerim el següent "ritual": agafa una pedra, porta-la a la mà i comença el recorregut des de l'apatxeta gran tot seguint el Camí de l'Espiral en la direcció de les agulles del rellotge. Es recomana fer-ho descalç, amb parsimònia, escoltant el mar, deixant la ment en blanc, respirant profundament... La pedra que portes l'has de deixar on sentis que ella vol estar. Així afegiràs una pedra més a l'Espiral, contribuint a la seva conservació, fent el gest de construir, participant en l'Obra, respectant-la i sent conscient de la Bellesa de l'entorn, sentint com l'Energia flueix a través teu. Quan arribis al Centre de l'Espiral, pots posar el braç dins el forat i extreure una mica de sorra. Hauràs connectat lo Superior (Cel) amb lo Inferior (Terra), obrint i equilibrant els teus txakres (simbolitzats per la figura de l'apatxeta). 

Conscients que l'art és efímer, com els mandales i com tot a l'univers, preguem que els visitants tinguin cura de l'obra per tal que els altres la puguin gaudir després. Gràcies.

 CaP RaS aRT

Tantra

ABRAZOS TANTRICOS - SENSUALIDAD PIEL Y ALMA from Ajam Brahmasmi on Vimeo.

El temple de Venus

El temple de Venus. Així s’havia de titular la novel·la. No sé exactament per quin motiu. Potser perquè molt abans de ser el Cap de Creus va ser el Cap de Venus, paratge de mítiques ressonàncies paganes on els antics pobladors neolítics alçaren dòlmens i els grecollatins fundaren Emporion i Portus Veneris. El temple? Sant Pere de Rodes abans que esdevingués monestir benedictí. Seria prou engrescador endinsar-se pels viaranys de la història i grimpar fins al Castell de Sant Salvador per albirar la sortida del sol o l’hora màgica de la posta. Entre la badia de Roses i el Canigó, la plana empordanesa és una taula parada plena de vinyes i oliveres. L’endemà de la tramuntana tot és nitidesa i calma. Hi ha res més pur que l’horitzó del mar? 

Així volia enfocar l’obra: localisme esotèric, prosa poètica, un dietari sense ambicions, un cant a la vida, perquè no n’hi ha prou amb ser feliç, sinó que cal consignar-ho.

Iniciació

Si la naturalesa física, moral, intel·lectual i espiritual d'un ésser humà està ben desenvolupada, o, per emplear la terminologia esotèrica, si els seus cossos subtils s'estan organitzant degudament, llavors pot ser escollit pels Germans Grans (Pessoa els anomenava els Superiors Desconeguts) i li pot ser donada una preparació especial. D'antuvi les intruccions se li envien telepàticament mitjançant la ment subconscient i, quan ha progressat prou en aquesta forma, se'l posa en contacte amb altres deixebles dels Germans Grans que es troben en el món físic els quals li ensenyaran i el prepararan conscientment d'acord amb els mitjans adequats corresponents a aquest nivell: la paraula parlada o escrita, etcètera. 

Més tard, quan hagi fet el progrés suficient, els Germans Grans i Menors conjuntament, mitjançant el procediment conegut com a iniciació, correlacionen la subconsciència amb la consciència. 

En arribar a aquest punt, el lector es preguntarà com es pot posar en contacte amb els Mestres. Poc podem dir al respecte, perquè es tracta d'una qüestió d'experiència interna. El desig, si és prou fort i prou persistent, acabarà esquinçant el vel i assolirà el contacte buscat. D'aquí en endavant la sendera s'obre i el deixeble comença a avançar. 

Dion Fortune, Occultist Theory of Love and Sex

El Camí de la Tau

Issuu és un gran invent. La novel·la que vaig penjar l'altre dia ja ha rebut 2.674 visionats i el relat 3.308!! És increïble.

Avui us presento la meva segona novel·la, El Camí de la Tau, guanyadora del X Premi Comarcal de Narrativa Òmnium Cultural del Vallès Oriental (1999). Així com l'opera prima va ser publicada (Edit. Granollers, 2000), aquesta segona obra encara restava inèdita. Ara, gràcies a Issuu, podeu gaudir de l'edició digital.

No em sap greu fer la competència a les editorials. A les envistes d'aquest Sant Jordi tan mercantilitzat, jo us proposo un Sant Jordi Alternatiu i Digital. Us regalo els meus llibres. Els podeu llegir en pantalla o imprimir-los. Ad líbitum.

El Camí de la Tau és una novel·la iniciàtica. Formalment molt arriscada (escrita sense signes de puntuació), és el relat d'una fugida. El protagonista (Lluís Cotonat) segueix un camí molt concret, ple de peripècies, que el menarà fins a Finisterre... Però la veritable protagonista és la Tau el simbolisme esotèric de la qual vaig descobrir l'estiu de 1994 tot fent el Camí de Sant Jaume. D'alguna manera, El Camí de la Tau és el meu camí... i el camí de tots plegats.

Agraït

Eros e Psique

El maig de 1934 Pessoa va publicar a la revista Presença un dels seus poemes més esotèrics, basat en el mite de l'Amor i l'Ànima...

EROS E PSICHE

Conta a lenda que dormia
Uma Princesa encantada
A quem só despertaria
Um Infante, que viria
De além do muro da estrada.

Ele tinha que, tentado,
Vencer o mal e o bem,
Antes que, já libertado,
Deixasse o caminho errado
Por o que à Princesa vem.

A Princesa Adormecida,
Se espera, dormindo espera,
Sonha em morte a sua vida,
E orna-lhe a fronte esquecida,
Verde, uma grinalda de hera.

Longe o Infante, esforçado,
Sem saber que intuito tem,
Rompe o caminho fadado,
Ele dela é ignorado,
Ela para ele é ninguém.

Mas cada um cumpre o Destino
Ela dormindo encantada,
Ele buscando-a sem tino
Pelo processo divino
Que faz existir a estrada.

E, se bem que seja obscuro
Tudo pela estrada fora,
E falso, ele vem seguro,
E vencendo estrada e muro,
Chega onde em sono ela mora,

E, inda tonto do que houvera,
À cabeça, em maresia,
Ergue a mão, e encontra hera,
E vê que ele mesmo era
A Princesa que dormia.

No el penso fer malbé traduint-lo. Fa anys que estudio aquest poema i cada cop que el rellegeixo trobo una nova pista, un nou matís que m'acosta al seu sentit últim. Necessitaria 100 posts per a poder explicar TOT el que conté. Us deixo només uns enllaços. Ja us ho fareu.....

http://segueixlallum.blogia.com/2005/042402-eros-i-psique.php
http://library.thinkquest.org/J002356F/erospsyche.htm
http://www.plotinus.com/eros_pictures_copy2.htm

Nit agradable d'estiu...

Nit agradable d'estiu. Trona. Escolto The Trouble With Sweeney. Estaria bé que plogués. Aquest vespre he vist la pel·lícula What the bleep do we know, un documental ben curiós amb pretensions de fondre ciència + filosofia + teologia mitjançant el paradigma de la física quàntica... Tot plegat un galimaties conceptual de cal déu, pura mistificació. Entre tota la gent que apareix (déu n'hi do quin personal!), em fixo sobretot en una senyora rebotida i mantegosa, rossa de pot, que fa fila de Mme. Blavatsky i que respon al nom de Ramtha (Master Teacher Channeled by JZ Night). La tia va de guru i, sota una pàtina d'espiritualisme tronat, sembla que se'n fot del mort i del qui el vetlla. Sospito. Jo sempre sospito, mira, és una mania que tinc. Investigo amb el Google... I vet aquí que, de seguida, ensopego amb això:

El problema de What the bleep Do We Know es que en realidad es un método de manipulación y “evangelización” disfrazado de película/documetal para atraer personas a un culto llamado “Ramtha’s School of Enlightment”. Cuenta la historia que una mujer llamada JZ Knight fue “poseida” por un espíritu llamado Ramtha que, supuéstamente, tiene 35,000 años, que fue un guerrero que conquistó Atlantis y fue iluminado. Durante el filme, no se presenta a JZ Knight (originaria de Estados Unidos) sino que se presenta directamente a Ramtha (sin explicar quién es o qué es). La mujer habla con un acento extraño, similar a un ruso hablando inglés debido a que está “canalizando” al espíritu.

Bingo! Les sectes se les empesquen totes per tal de semblar cada cop més "serioses"...

What's reality? Em ratifico: The rabbit hole is a yoni...

Agraït