Avui he impartit quatre classes, he assistit a una reunió de tutors i a un claustre de professors, i ara estic fent temps perquè m'he d'entrevistar amb dues mares d'alumnes de la meva tutoria les quals no poden venir fins que no surtin de la feina. I alguns desaprensius encara diuen que els funcionaris no treballem!
Porto tot el dia donant-li tombs al que va dir ahir Mas a la seva conferència. Hi ha hagut reaccions de tota mena. M'ha cridat l'atenció trobar un article de la Montserrat Tura a LV (p. 16) titulat Catalanismo sí. L'he llegit a l'hora de l'esbarjo. En aquest text, l'exalcaldessa de Mollet (poble en el qual treballo des de fa 10 anys) prova de menystenir la proposta d'Artur Mas qualificant-la de "tacticisme". Quina misèria. Els socialistes no estan en condicions de donar lliçons de catalanisme a ningú.
Mon pare m'ha ensenyat moltes coses. El seu exemple ha estat per a mi una escola. Facis el que facis, ho has de fer bé, i procurar ser el millor. Aquesta és la lliçó bàsica. Ell ha estat el millor en el seu camp: el millor radiadorista de Lleida. L'any que jo vaig néixer va fundar una empresa que ara dóna de menjar a vint famílies.
Ahir, escoltant el discurs de Mas, em va venir al cap mon pare. L'ànima del nostre poble és aquesta aspiració a l'excel·lència, aquest individualisme tan nostre, aquesta lluita insubornable. Ho hem de fer cada dia millor. Els catalans no podem perdre pistonada. Treballar, treballar, treballar. Qualitat, qualitat, qualitat. Més enllà del politiqueig partidista. L'ànima, sí, l'esperit dels avantpassats que, a través nostre, es projecta en les generacions futures. Catalunya és aquesta força, aquesta gent, aquest somni fet realitat. No deixem, sisplau, de somiar.
[En castellano]
