Exemple de literatura digital

InformAcció
Laura Borràs, UOC [màster]
Què és la literatura digital?
Ciberliteratura
Hermeneia
Totes les ressenyes de L_OI

[En castellano]

Amants del teclat

Joan Carles Girbés de Bromera em fa saber que per fi ha sortit la ressenya de L_OI a l'Avui (un diari que vaig deixar de llegir ja fa temps). El ressenyista (o ressenyador) Joan Rico (¿?) vol demostrar que és un home llegit: cita Barthes i Derrida! No entraré a comentar el que aquest xitxarel·lo s'empatolla sobre el llibre. Gil de Biedma? Foix? Flipo mandonguilles. Suposo que hauria d'estar content perquè, tres mesos després de la publicació, en fan alguna "crítica". El millor de tot, el peu de foto: Toni Ibàñez ha guanyat un premi literari. L'Emma deu treure foc pels queixals. No, Rico, no n'he guanyat 1, sinó que ja en porto 23!

Amants del teclat [PDF]

Altres ressenyes

Mal rotllo?

L'Eva Piquer parla de L_OI a la pàg. 20 del Suplement de Cultura de l'Avui:

Si aneu a la versió en PDF podreu veure la foto de la coberta i una foto meva de la Presentació al costat d'una foto del nou director del Llull...

No, no et tinc cap mania, Eva. Un error el pot cometre qualsevol. No hi ha cap mal rotllo amb l'Emma. Un mal dia el pot tenir qualsevol.

NB: La Piquer no va aparèixer per la Presentació. Va enviar el fotògraf (Job Vermeulen) i ja va fer el fet.

Tot sobre la Presentació a la Catalònia

Cansat

Arribo a casa cansat. No estic segur d'haver fet el que calia fer. M'he complicat la vida. Gràcies Miquel. Gràcies Joan Carles. Gràcies Mireia. Gràcies Emma. Us agraeixo a tots els que heu vingut a la Catalònia la vostra presència i la vostra paciència (¿Què hi fotia l'Iván Tubau entre el públic?). També agraeixo les visites al blog. Per molt poc que no superem el rècord d'ENTRELLUM. Estic cansat. Em fa mal la gola. Demà ho analitzaré tot. Ara me'n vaig a dormir.

Gràcies Velis!

REFLEXIONS A L’ENTORN DE L_OI AMB MOTIU DE LA SEVA PRESENTACIÓ

Tot plegat és un misteri. Hi ha coses, massa coses que se m’escapen. No sé qui és l’Emma. No sé qui és la Mireia. L'únic que sé és que JO NO SÓC L'EMMA NI LA MIREIA. Encara em pregunto com van aparèixer, d’on van sortir, qui les va enviar… I no tinc respostes clares. No és casualitat que aquesta nit hi hagi lluna plena.

Ara estic aquí, a la Sala dels Arcs de la Llibreria Catalònia, presentant el llibre més estrany que he fet mai (i mira que UCP ja era un artefacte poètic de difícil catalogació). M’acull aquest espai apuntalat, símbol d’una cultura en perill d’extinció que sobreviu de miracle assetjada per la barbàrie de l’especulació immobiliària.

Tot és misteri. Misterio es que haya poema y pasión; y también misterio el que no todo sea pasión y poema (diu Miguel Espinosa a La tríbada falsaria, 1980). El misteri del Logos y el misteri de l’Eros units en una mateixa obra: Literatura Eròtica. Tota bona literatura ha de ser eròtica si vol seduir el lector.

El primer misteri de L_OI apareix en el seu títol. Aquest títol va sorgir per art de màgia el 24 de febrer a les 10:33 en un comentari que vaig deixar al blog de Biel Mesquida (Plagueta de bord)

Sí. Cibertrobem-nos aquí mateix. ¿Quin lloc millor que Can Mesquida? Bielitzem-nos. Clítote, Aràlia, Mahalta... Totes les muses, musetes i musotes furients i amatents, pítimes píties en aquest akelarre. L'Oracle Imminent.

La citació inicial tampoc no és supèrflua. El llibre més conegut de Golding es titula El Senyor de les Mosques (1954), és a dir, la personificació del Mal: el Diable. L’obra de Golding i L_OI profetitzen el mateix: la fragilitat nihilista de la nostra civilització i la seva imminent ensulsiada. Aquest és L’Oracle.

El segon misteri rau en els personatges: dues bèsties voladores (un ocellot i una mosqueta). Vogel és líricament nietzscheà. Mouchette és petita, però letal. Ambdós es lliuren de ple a l’eròtica caòtica que els condueix irremissiblement cap al desastre. Quan Eros irromp ho destarota tot dinamitant les estructures lògiques. Amb prou feines les paraules aconsegueixen copsar el vertigen de la passió viscuda sense traves. Vogelfrei i mouchette no tenen futur, per això són tan lliures, tan oraculars, tan contradictòriament profètics. Perquè saben que només tenen paraules, estreben les paraules fins a l’extrem més concupiscent, assaborint-les fins a l’espasme.

El tercer misteri és l’argument. Tant se val com es va fer L’_OI. El que compta és el resultat final: una història desconcertant que no deixa ningú indiferent. És tan potent que els seus autors van prendre mal mentre l’escrivien, o millor dit: la història els va posseir de tal manera que, per a sobreviure-la, van haver d’exorcitzar-se dels personatges. Les seqüeles encara duren i duraran. La inspiració existeix, sens dubte, però no totes les inspiracions són benèfiques.

El quart misteri és TOT ALLÒ QUE NO ES DIU I QUE NOMÉS S’INSINUA. Rere els mails, sota les paraules, entre línies, corre un riu de sang bullent, una tenebra suïcida, una enigmàtica boira que s’apodera del cervell, que amara cada batec... No tot és dicible. La raó no arriba arreu (disculpeu l'al·literació). Confiem massa en el llenguatge. L_OI fracassa quan intenta explicar allò que és inexplicable, l’experiència humana fonamental: l’èxtasi eròtic.

El cinquè misteri és el Fatum. No escrivim el que volem escriure. L’escriptor no decideix res. Hi ha "forces superiors" (i també inferiors) que ens mouen i remouen al seu gust. Som titelles que teclegem al ritme de músiques desconegudes, instruments ben afinats que sonen i ressonen dòcilment. Res més. Tota supèrbia creativa és ridícula. Jo no sóc l’autor de L_OI, sinó un simple escrivent.

El sisè misteri és el poder de la ficció que ens arrossega enlairant-nos fins a cims insospitats. Els dos personatges tenen ales. Les ales són voladores. La vida des-erotitzada és una trista vida gallinàcia. Ocell lliure és un epítet. No és tan fàcil matar una mosca en ple vol (a flying fly: fixeu-vos que, en anglès, volar, mosca i bragueta es diuen igual).

El setè misteri és la inversemblança de la veritat, la confusió inevitable entre somnis i realitat. Fugim de nosaltres mateixos per atènyer aquella mirada aliena en la qual poder emmirallar-nos. Tot amor és narcisista. Tot amor és il·lusori. El desig ens allunya de nosaltres mateixos i, en aquesta sortida, perdem més del que guanyem. Buda ho sabia, per això somriu.

El vuitè misteri és la saviesa dels silencis. ¿Què podria dir d’un llibre maleït que m’ha capgirat la vida? Escriure és fer d’advocat del Diable. La gent que és feliç no escriu. ¿Per què llegim? ¿Què busquem en els llibres? La gent que és feliç no llegeix. Compte, doncs, perquè la lectura de L_OI pot tenir efectes secundaris dels quals no em faig responsable.

El novè misteri és la transcendència del sexe, aquesta mania, aquest entusiasme que ens divinitza. Si aconseguim eixir de la caverna, si ens desempalleguem de les ombres somàtiques, podrem albirar l’entrellum d’una dimensió distinta en la qual les aparences ja no enganyen.

El desè misteri ets tu: els teus ulls, els teus llavis, els teus dits... ¿Què hi fas, aquí? ¿Per què has vingut?

El 16.7.1934 (un any abans de morir) Pessoa va escriure aquest deliciós poema:

Não digas nada!
Não, nem a verdade!
Há tanta suavidade
Em nada se dizer
E tudo se entender —
Tudo metade
De sentir e de ver…
Não digas nada!
Deixa esquecer.

Talvez que amanhã
Em outra paisagem
Digas que foi vã
Toda esta viagem
Até onde quis
Ser quem me agrada…
Mas ali fui feliz…
Não digas nada.

(No diguis res!
No, ni la veritat!
Hi ha tanta suavitat
En el desdir-s’ho tot
I entendre’s bé—
A mig camí
Del veure i del sentir…
No diguis res!
Deixa oblidar.

Potser demà
En un altre paisatge
Diràs que fou debades
Tot aquest viatge
Fins on vaig voler
Ser qui m’agrada…
Però allí vaig ser feliç…
No diguis res.)

L_OI conté indicis, vestigis, clarícies... La conjunció d’Eros i Logos. ¿Què són les paraules, sinó efímeres ombres que malden per besllumar la llum definitiva?

L’Emma no hi és i la Mireia tampoc. Només la lluna plena, jo i el llibre. I vosaltres. Tota la resta és misteri.....

But the show must go on...

Presentació de L_OI

Una vegada vaig dir que un blog és un aparador. A hores d'ara, els entrellumaires que us deixeu caure sovint per aquí ja deveu estar més que tips de veure que a la capçalera apareix la invitació, a la dreta la coberta i al final de cada post la frase mòbil amb el recordatori de ídem, és a dir, que EL PROPER DILLUNS DIA 4 DE DESEMBRE A LES 19:30 PRESENTEM L'ORACLE IMMINENT A LA LLIBRERIA CATALÒNIA. ¿Encara hi ha algú que no se n'hagi assabentat? Més que tips, sí, d'aquesta publicitat gens subliminal, sinó completament supraliminal, autobombo i autopromoció descarada, sense escrúpols, patètica, egòlatra, etc. I teniu tota la raó del món. El que passa és que no cada dia surt un llibre teu. El que passa és que, si el que fem aquí és un ciberdietari, velis nolis és inevitable parlar del que ens ocupa i ens pre-ocupa...

Estic estressat. Jo tinc més ganes que vosaltres de què ja sigui dia 5 de desembre. Em vaig deixar enredar per l'Emma (i vam parir el llibre) i ara m'he enredat jo sol amb la Presentació... I us juro que no les tinc totes. Té raó l'editor: el resultat és incert i potser no sortim vius de la moguda, sobretot si tenim en compte que hi participarà una impresentable de la qual no me'n refio ni un pèl...

PRESENTACIÓ de L'ORACLE IMMINENT DILLUNS 4 de DESEMBRE 19:30 LLIBRERIA CATALÒNIA

Vota la teva portada

L’Oracle Imminent, Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida 2006, és una novel·la absolutament innovadora, escrita a quatre mans pels blocaires Toni Ibàñez i Emma Piqué, i on el cibersexe és el protagonista. Arribarà a les llibreries al novembre i tu pots elegir-ne la coberta. Deixa’t seduir per les imatges proposades per a servir d’entrada a L’Oracle Imminent. Quina t’agrada més?

Entre els participants, sortejarem un lot de llibres del Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida. Molta sort!

VOTA AQUÍ

Agraïments cap a Salamanca

Ha de ser molt dur...

Ha de ser molt dur que un toro mati el teu marit en una plaça, haver d'anar a visitar-lo al cementiri, convertir-te en la vídua d'Espanya, trobar un altre novio, que el condemnin per mafiós i haver d'anar a visitar-lo a la garjola... Sense cap mena de dubte, La Pantoja és una figura tràgica.

El Tour s'ha posat més que interessant. L'etapa d'avui ens ha reconciliat amb aquest esport titànic.

+ RETALLS DE PREMSA

WEB DE L'ORACLE IMMINENT

WEB DE L'EMMA

Després de quatre mesos d'espera...

Després de quatre mesos d'espera, per fi sortim a l'e-lletres catalanes de l'e-noticies. Han retallat una mica l'entrevista original, han eliminat les dues últimes preguntes que m'havien plantejat i, incomprensiblement, no han posat l'enllaç a l'Emma. Estarem tota una setmana sencera exposats als comentaris, cosa a la qual ja ens havíem desacostumat a ENTRELLUM.

Aclariment: Antiquat, endogàmic, claustrofòbic, lil·liputenc, capelletes, amiguisme, pontífexs i acòlits, picabaralles de galliner...

Avís important: que critiqui les subvencions no vol dir que no n'hi hagi demanat. Subirana (al qual tinc el detall de citar i enllaçar a l'entrevista) ho sap millor que ningú. El problema és que fa dos anys que la demano i fa dos anys que me la deneguen. Subirana sabrà per què...

MOLLET A MÀ...

ENTREVISTA

+ RETALLS DE PREMSA

WEB DE L'ORACLE IMMINENT

Avui divendres, l'Emma i jo participem al programa La vida en singular d'Onda Rambla (89.8 FM). Ens podeu escoltar en directe de 15 h. a 16 h. Parlem del premi, del llibre i de CIBERSEXE...

Deu ser la mandra canicular...

Deu ser la mandra canicular, però entre els blogs que (per obra i gràcia de YouTube) s'han convertit en videoblogs i la plaga dels blogs polítics (soroll mediàtic sense suc ni bruc / per cert, posar les eleccions el dia de tots sants és una última maragallada genial: no es podia escenificar millor la defunció i l'enterrament del Tripartit, president inclòs), la catosfera fa una mica de peneta.

Em llevo aviat i me'n vaig a caminar tres hores per la muntanya. Pujo fins a Coll de Clau, saludo el mar i segueixo pel camí de la carena fins al mirador. Vull atansar-me al lloc on l'altre dia es va produir l'incendi. Arribo al Turó d'en Baldiri i veig el desastre de prop: restes encendrades, cadàvers de pins, sutja embrutidora, senderes despullades, roques pelades... La imatge de les branques renegrides encara palplantades assenyalant el cel s'adiu amb la visió del petit cementiri de Tiana al fons. No duc la càmera, llàstima. Hi estic una estona en silenci, provant de remembrar com era tot aquest paisatge abans del foc. La Gran Ciutat jeu allà baix, distant, aliena, capficada en les seves cabòries... Pujo a l'ermita de Sant Mateu. Bec aigua de la font, que és l'única font que encara raja pels encontorns. Baixo fins a la Creu d'en Boquet i m'acosto fins al dolmen de la Roca d'en Toni. M''assec una estona sota els xiprers que custodien les set tombes medievals que hi ha una mica més amunt del dolmen. El camí de retorn el faig seguint el torrent d'en Cuquet per l'antic camí de Vilassar. Les cigales canten amb ganes. Farà calor. El sol ja és alt.

Arribo a casa i em dutxo. Tinc una pila de llibres per a llegir. Estic acabant Mugrons de titani, el guanyador de La Vall d'Albaida de l'any passat. Us en copio un fragment (p.27):

-Ja deus saber que un cervell necessitat d'orgasmes només funciona al 40% de les seves possibilitats.
Plasma, que segueix l'operació amb interès, li pica l'ullet.
-Conscients d'aquesta necessitat vital a D'Ors hem instaurat dues escorregudes obligatòries: a les nou del matí i a les cinc de la tarda. Gràcies a elles, les nostres neurones rutllen amb l'eficàcia d'una rentadora. Tenim una activitat cerebral tan passada de voltes que ens hem convertit en la gent més llesta del plurivers.

Jo no m'ho prendria gaire a broma.

Demà divendres, l'Emma i jo participarem al programa La vida en singular d'Onda Rambla (89.8 FM). Ens podreu escoltar en directe de 15 h. a 16 h. Parlarem del premi, del llibre i de CIBERSEXE... Els oients poden trucar per telèfon. Serà divertit.

ENTREVISTA PER AL "MOLLET A MÀ"...

1.- En la majoria de convocatòries dels darrers anys els premis literaris de temàtica eròtica se’ls emporten les dones... Què sent un home en rebre un premi com aquest?

Aquesta obra l’hem escrit a quatre mans l’Emma Piqué i jo, o sigui, que en el nostre cas els premiats som un home i una dona, un tàndem literari. Es tracta del premi més important en la nostra llengua dins el gènere de la literatura eròtica. Feia temps que volia escriure alguna cosa així, però vaig haver d’esperar l’ocasió oportuna per a fer-ho. L’Emma em va enviar un mail proposant-m’ho i vaig acceptar el repte.

2.- ‘L’Oracle Imminent’ era una narració concebuda directament per presentar-se a la convocatòria literària o bé va sorgir amb una altra intenció?

Vam començar a intercanviar mails i, sobre la marxa, vam veure que allò funcionava prou bé. En només deu dies vam escriure cent mails i una bona pila de messengers. Els personatges que havíem creat (Vogelfrei i mouchette) tenien molta força i ens arrossegaven... L’obra s’adeia molt bé a les característiques del Premi de la Vall d’Albaida i vam decidir que la presentaríem allí. Després de passar-nos dos mesos retallant i polint el text, la vam enviar a Ontinyent. El jurat la va escollir entre 26 originals. És l’any que se n’han presentat més.

3.- Quin és el fil argumental de l’obra premiada? Barreja tòpics de sempre, el sexe, amb temàtiques actuals, internet?

Vogelfrei és més gran que mouchette. Es coneixen a L’Oracle, un local nocturn. S’envien mails explicant les seves fantasies sexuals i també es troben algunes vegades... Al final, la situació esdevé insostenible i apareix la tragèdia. No penso explicar el final.

La gràcia de L’Oracle està en l’ús que hem fet de les noves tecnologies per a escriure el llibre. És molt actual perquè empra el correu electrònic, el messenger i els SMS. És ciberliteratura ultramoderna, del segle XXI. El contingut també surt del típic relat on s’expliquen quatre claus superficials. L’Oracle conté tota una filosofia vital.

4.- Alguns diuen que la gran prova de la literatura eròtica és aconseguir que el lector se senti sexualment excitat...

També diuen que són llibres que s’han de llegir amb una sola mà... Tinc clar que no podem competir amb les pel·lis porno. El que nosaltres oferim és el poder de la paraula, l’evocació de situacions eròtiques on la fantasia del lector juga un paper molt important. L’Oracle és sobretot literatura, és a dir, tot un seguit de mots que volen inspirar emocions, que suggereixen experiències... Va ser molt excitant crear-la i sens dubte serà molt excitant llegir-la.

5.- Quins plans tens ara...?

Fer vacances. Descansar. Llegir. Viatjar. Seguir escrivint cada dia en el meu blog Entrellum Ciberdietari06. Tinc algunes coses al calaix, altres a ca l’editor i altres presentades a premis. Ja veurem què passa. L’Oracle sortirà publicat a la tardor per Bromera Edicions. Em conformaria amb publicar un llibre a l’any. Ara per ara, no puc deixar d’escriure. La culpa és dels jurats que no paren de premiar-me. Mentre la cosa rutlli, no penso plegar. Hi ha un Bartleby dins meu, però el tinc molt controlat.

MOLLET A MÀ

+ RETALLS DE PREMSA

RETALLS DE PREMSA

Vilaweb Ontinyent (pdf)
Vilaweb Lletres
Levante (+)
e-notícies
Avui
Plagueta de Bord
emmapb
Tirant al cap
Grec.net
Panorama-actual
Terra.es
La Vanguardia
Lasprovincias
El País (+)
AELC
Diario de Mallorca
Yahoo (+)
La Onda ràdio (audio)
naciódigital.com
llunÀtic
Bromera notícies
El9Nou
Premiosliterarios.com
Deconcursos.com
Normalització.net Alcúdia
Blog El Mirador
Mollet a mà
Ràdio Ontinyent
Diari de Terrassa
Bloguejat
Onda Rambla (audio)

La primera foto...

La primera foto que divendres em va fer la meva filla a la finca La Clariana va ser aquesta:

Encara era d'hora, l'Emma i el Xavi no havien arribat, però mouchette ja voletejava entorn de les palmeres esquivant la xafogor capvespral...

Sí, mouchette ens esperava a l'entrada i, presumida com és, va voler sortir a la foto...

Normal. Mouchette és la protagonista principal de L'Oracle Imminent, l'obra que seria declarada guanyadora del XIII Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida en l'acte que estava a punt de començar...

La mosqueta va posar-se sobre el meu llavi jussà just en l'instant que l'obturador de la càmera va obrir-se...

Així va ser com mouchette ens va donar la benvinguda i així va ser com ella mateixa va confirmar la seva existència gens ficcional... Un petó mosquívol no és un petó qualsevol...

I que consti que no es tracta de cap fotomuntatge barat com ara aquest:

Perquè L'Oracle no ha mort, mosqueta; L'Oracle està més viu que mai...


PS: Avui, gràcies a Ràdio ENTRELLUM by Pandora, he descobert un grup acollonant: The Foxymorons. Escolta'ls. M'encanta la música que fan.

Tot va començar...

Tot va començar el 22 de febrer quan, després de llegir el meu Manifest, em vas enviar un mail titulat "per fi":

L'endemà vas escriure un altre mail titulat "proposta":












La foto en qüestió era aquesta:











Vaig acceptar la proposta i vaig posar unes condicions. Tu em vas respondre...

Entre el 24 de febrer i el 4 de març Vogelfrei i mouchette van intercanviar 100 mails i 800 pàgines en word de messenger... L'Oracle Imminent fou perpetrat en 10 dies. La co-inspiració (musa / mus) va provocar una efervescència creativa BRUTAL que es va veure agreujada per la pol·linització primaveral i la música dionisíaca de la Shakira (veritable banda sonora de L'Oracle, en concret Oral Fixation Vol. II i, més en concret, la cançó Illegal)

El títol va sorgir d'uns comentaris a Plagueta de Bord, el blog del nostre idolatrat BM





Creats els personatges protagonistes, l'argument va anar sorgint sobre la marxa (a la xarxa) i, sobre la marxa també, vam decidir que podíem presentar l'obra al Premi de Literatura Eròtica de La Vall d'Albaida perquè s'avenia molt bé a la mena de "cosa" que estàvem escrivint. El termini de presentació era el 19 de maig. Vam estar tot el març i tot l'abril retallant, repassant, espigolant, polint L'Oracle... En vam fer un fotimer de versions. Al final, vam donar per bons una seixantena de mails i uns quants fragments del messenger. Ens ho vam passar molt bé cuinant l'obra. Era un experiment molt agosarat, molt nou per a nosaltres: dos ciberescriptors del segle XXI (escriptors de la mà oberta) escrivint a quatre mans frenèticament, apassionadament... El modus operandi suposava un gran risc en la mesura que no sabíem fins a on podríem arribar. Sovint vam sentir vertigen, però vam poder travessar el riu i reeixir... El jurat ens ha escollit entre 26 obres presentades

Quan aquest divendres van llegir el veredicte en aquell marc incomparable de la finca La Clariana d'Ontinyent, sota palmeres i pins centenaris, amb totes les estrelles fent-nos l'ullet, mentre pujàvem les escales de l'escenari, tu davant i jo al darrere, et vaig dir a cau d'orella: Emma, això és veritat, això es veritat...

De:	Vogel Frei
Enviat el:	Dijous, Març 02, 2006 7:25:26 PM
Per a:	mouchette_mm@hotmail.com
Assumpte:	No paro de treballar

Efímera glòria de les paraules. Noli me tangere. No busco res perdurable. Aspiro a la immortalitat. L’amor podria ser real si no fos una entelèquia. Estimem la idea que ens fem de l’altre: la seva irrealitat. No podem anar més enllà de les paraules. Suposem que més enllà hi podria haver la veritat. ¿Quina veritat? ¿Hi ha res més veritable que el que penso, el que sento, el que dic, el que escric? La veritat no ens fa més lliures, sinó més esclaus. La veritable llibertat rau en els somnis. Bauçà dixit.

Noli me tangere. Si encara et puc somiar, encara puc estimar-te. Les paraules són muralles. Necessitaria tocar-te de veritat, però sé que si ho faig, l’encís del somni s’esvanirà.

Noli me tangere. No em toquis més. No em toquis mai. Tocar és un acte groller. Escriu-me més mails: mil, dos mil… Mouchette, explica’m els teus somnis, confessa’t sense embuts, sense escarafalls, però no em tornis a demanar que vingui a penetrar-te. Això ho pot fer qualsevol tros de quòniam. Vogelfrei fa poemes. ¿Ho has oblidat?

¿Quan torna ton pare de la Xina?

La tarda ja no és tarda. El cel s’ha enfosquit de sobte. Jo també tinc una “sorpresa” per a tu: aquesta nit no puc venir a casa teva. Tinc un altre compromís.

Noli me tangere.

Al faristol de l'escenari, davant del micròfon, em va tocar fer el discurset i el vaig cloure dient:

Eros inspira els somnis. Ningú no perpetra els somnis impúnement. L'Oracle és un somni perpetrat que ha deixat de ser somni (per això som aquí) i, en deixar de ser somni i fer-se realitat, ja no em pertany, sinó que és de tothom: completament vostre.

Com Vogelfrei i mouchette, que no moriran mai.

NB: Això és un resum molt resumit de tot el que es pot explicar. La història real (realment increïble) donaria per a fer una novel·la de les gruixudes en la qual L'Oracle Imminent només seria el primer capítol... Paciència. Tot arribarà.

Afegit de l'Emma (11.7.06):

Vaig ensopegar amb el Toni a través d'un manifest blogpoètic que tenia penjat a la xarxa, i em vaig posar en contacte amb ell perquè estic escrivint un assaig sobre la literatura per Internet. Em va passar uns quants links amb documents seus, i en una entrevista vaig llegir que tenia pendent tractar la literatura eròtica perquè era un tema que no havia tocat gaire.

És conegut el paper que té el sexe per internet: anonimat, llibertat de la fantasia sexual, absència de compromís, etc. Així que vaig pensar que seria interessant crear dos personatges que tinguessin relacions sexuals. La proposta li va interessar i vam convenir que creessim l'obra mitjançant mails. Aleshores tenim una noia joveneta i un home madur que quan no es troben a l'Oracle (bar d'encontre) o a casa d'ella, s'escriuen mails per mantenir encesa la brasa eròtica que és el que conforma el llibre.

La novel.la, a més d'eròtica té un fons de filosofia de l'amor i de tradició literària. Els dos personatges es descobreixen la necessitat, no tan sols física sinó de complementació existencial, així com Dant necessita Beatriu, Vogelfrei i mouchette es necessiten l'un a l'altre per a existir. La clau de l'Oracle Imminent és, entre altres coses, que la veu de la dona, de la musa, apareix en el mateix nivell que la veu de l'home, el poeta, i així es converteix també en creadora.

Un altre premi...

Un altre premi, ara de literatura eròtica.

Gràcies Emma, perquè sense tu no hagués estat possible. Ets un àngel. Va per la Nona, que arriba amb un llibre sota el braç!

Gràcies lectors, entrellumaires que passeu cada dia per aquesta barraca virtual plena de llums i d'ombres. Us agraeixo els vostres mails i la vostra silenciosa fidelitat.

Gràcies a la mare que em va parir perquè aquell dia estava molt inspirada.

Gràcies a mon pare (que també s'ho va currar) el qual m'ha ensenyat la lliçó més important de totes: Treballar, treballar, treballar i treballar.

Gràcies a la família més propera que em suporta malgrat les meves excentricitats d'escriptor lletramalalt.

Gràcies al jurat del premi pel seu criteri irreprotxable.

Gràcies a Bromera que ho publicarà.

Etcètera...

Ep, que me n'oblidava! L'obra mestra es titula

L'Oracle Imminent: very hot mails

Novembre a les llibreries.

PS. Encara sóc a València. Quan torni cap aquí dalt ja en parlaré a bastament.

Vilaweb

The girl without rules...