Al carnisser li va esclatar la bombona de butà mentre la seva dona es dutxava al
pis de dalt. Ella va pensar que era un atemptat terrorista. El terra va tremolar i, tot d'un seguit, els esgarips del seu home van ressonar pel poble com els udols d'un
llop malferit. Ella va baixar amb el barnús mig cordat, esfereïda pels
crits de dolor del seu home. Almenys és viu, pensava. Què coi ha passat? El que
havia passat és que la goma estava caducada i la fuita de gas havia estat prou
important perquè, quan el carnisser va encendre el misto, la deflagració fos brutal,
tan brutal que li cremar les cames, deixant-li l'entrecuix en un estat lamentable. Per poc no es dessagna. Les ferides eren serioses, sort que l'hospital era a prop. Va
trigar tres mesos a recuperar-se. Ara camina mig coix i el seu penis no ha tornat a
tenir mai més una erecció.
Va tancar la carnisseria i va trobar feina a la capital. Es passava tot el dia fora de
casa. Ella tenia 40 anys, un fill i moltes ganes de viure. L'accident ho havia capgirat
completament tot. El matrimoni es va convertir en una gàbia massa estreta cada
cop més plena d'amargor i de retrets. Ell es refugiava en la feina, fumava i bevia
sense mesura. Ella somiava.
Vivíem al mateix carrer. Casa meva era davant la seva, de forma que acostumava
a escoltar la fressa dels veïns, les discussions, el renecs. Fins que un dia vaig
sentir una altra cosa. Devia ser mig matí, quan els nens són a l'escola i els gats
encara somiquen sobre les teulades. Els gemecs provenien de la finestra del
dormitori. Vaig suposar que es masturbava. Una dona d'aquesta edat no pot
renunciar als plaers carnals sense desenvolupar alguna mena de transtorn
psicosomàtic. Era lògic, doncs, que la pobra es consolés amb el coixí o amb
qualsevol andròmina que devia guardar amagada al fons d'algun calaix; o
simplement amb els dits, que és la tècnica més antiga i barata de donar-se gustet.
La suposició se'n va anar en orris tan bon punt vaig escoltar uns sons estranys, uns
esbufecs que només podien ser masculins. Vet aquí que la veïna no s'ho feia sola,
sinó que compartia el delit amb algú el qual solia ser força escandalós en el
moment del clímax orgàsmic. Ella no es quedava pas curta. Com que era estiu,
amb els porticons esbatanats, era inevitable sentir-los. Mig poble ja n'estava al cas,
o de primera mà o de segona. De vegades els amants cridaven dos o tres cops al
dia, multiplicant les sospites i refermant allò que tothom ja sabia. El carnisser va ser
l'últim que se'n va assabentar.
El mascle cridaner era un pagès de mans i peus enormes, un home tosc i endurit
per la feina a l'aire lliure entre vinyes i oliveres. La dona l'havia deixat per un altre
de més fi, un corredor d'assegurances que duia tot el dia corbata. Sempre m'he
preguntat per què les dones ens deixem impressionar pels uniformes, com si les
aparences fossin tant importants; i si és així, per què diem llavors que les
aparences enganyen? En aquest cas, l'enganyat era el carnisser, que ho va saber
pel seu millor amic: Mira, em sap greu, però t'he de dir una cosa... La teva dona et
fa el salt amb en Ton de Can Trempat...
El carnisser va beure tant que, l'endemà, el van trobar mig mort en un barranc dels
afores del poble. La dona, en veure que no tornava a casa aquella nit, es va
espantar i va donar veus. Els Mossos, amb l'ajuda dels veïns, van rastrejar la zona
fins que van localitzar-lo. Que t'has tornat boig, va dir ella, què hi feies de nit per
aquests verals? Era la vigília de Sant Joan.
Hi va haver divorci. La nova parella va poder seguir cridant sense clandestinitats. El
carnisser se'n va anar a viure a un altre poble. Es deixa veure poc i els que l'han
vist afirmen que està molt desmillorat.
L'any passat les bales del paller d'en Ton van cremar. Les tenia apilades a la vora
del magatzem on guarda el tractor i les eines. Els bombers van estar tota la nit
vigilant el foc fins que, hores després, es va extingir sol. Sortosament no va
enxampar cap olivera. Les flames van començar pels volts de la mitjanit, quan les
fogueres de Sant Joan dels pobles veïns ja havien esdevingut cendra. La policia
encara no ha esbrinat la causa d'aquest incendi. Tot apunta que va ser provocat,
però no disposen de cap prova acusatòria. La vox populi ho té clar.
Anit tornaven a cremar fogueres arreu. La d'en Ton no va fallar. Aquest matí encara
fumejava. És, de bon tros, la que es veu de més lluny i la que dura més. Com l'any
passat, no ha quedat ni una bala sencera. Només cendra i desolació.
Diuen que el foc ho purifica tot. L'amor és foc; i l'odi també.
