Tots els
llibres de paper que he publicat han guanyat algun
premi, però hi ha llibres que, per les seves característiques, mai no guanyaran cap premi i és molt difícil que puguin ser publicats pels canals convencionals. Les editorials són empreses que busquen la
rendibilitat i, a hores d'ara, amb l'escenari de crisi que patim, s'ho han de pensar molt per arriscar-se amb una obra. Davant d'això, els escriptors hem d'esmolar l'enginy i buscar el millor camí per a difondre els nostres textos. Gràcies a les noves tecnologies (que ja no són tan noves), disposem d'alternatives prou interessants. Escriure un blog n'és una, per exemple.
Ciberliteratura. Una altra via és l'autopublicació. Prescindint d'editors, distribuïdors i llibreters, l'autor pot gestionar la publicació de les seves obres mitjançant plataformes
on line. N'hi ha vàries (
Issuu,
Lulu,
Bubok...). Jo les he provat totes i la que més m'agrada és Bubok.
És molt fàcil: puges el PDF, dissenyes el format, la coberta, fixes el preu, i ja està. El pots oferir com a volum de paper o com a
e-book. Llavors et queda el més difícil: vendre algun exemplar. Igual que t'has autopublicat, has d'autopublicitar-te. Màrqueting. La xarxa és el teu horitzó...
Tot aquest preludi per a dir-vos que acabo de publicar el meu segon llibre a Bubok:
LA ISLA SIN SERPIENTES, el dietari del meu viatge a Rapa Nui. He creat un
blog on s'explica la gènesi de l'obra, la
sinopsi, etc. Es tracta d'una obra
difícil de catalogar, una barreja d'autobiografia, relat d'aventura, antropologia, història, política, realisme màgic, espiritualitat...
Que l'hagi escrit en castellà té la seva lògica. El context determina el text. Malgrat que les notes de viatge les vaig prendre en català, al final vaig decidir que l'havien d'entendre els rapanui (que són xilens contra la seva voluntat i tenen
llengua pròpia, com nosaltres) tot buscant la màxima difusió possible. Si hagués pogut, l'hauria escrit en anglès.
El llibre el vaig fer aquest estiu, tan bon punt vaig
tornar de l'illa. Concebut com un
e-book, conté centenars d'enllaços a fotos, vídeos, entrevistes, mapes, articles, etc. Tot això es perd en la versió de paper, per la qual cosa recomano la lectura del text en una pantalla amb connexió a internet.
L'objectiu principal d'aquesta obra és
donar a conèixer al món la situació real dels natius rapanui (que no arriben a 3.000) la cultura dels quals es troba greument
amenaçada, víctima d'un
genocidi silenciós.
Quan van saber que era escriptor i europeu, em van demanar que els ajudés, em van acollir amb exquisida hospitalitat, van oferir-me el seu testimoni, em van confiar documents... Estic fent tot el que puc per la meva part. Les
últimes notícies que he rebut de l'illa no són bones.
El
llibre és important, però hi ha altres coses, com ara el grup que vaig crear al
Facebook:
FREEDOM FOR RAPA NUI, que ja compta amb
175 membres d'arreu del món. Si encara no hi ets, t'animo a afegir-t'hi.
LA ISLA SIN SERPIENTES porta com a subtítol
FREEDOM FOR RAPA NUI. Ningú millor que un català pot entendre el que està passant a l'illa més aïllada del món, al
melic de la terra. No sóc el primer català que s'interessa i lluita per Rapa Nui. Entre els predecessors, destaquen Jordi Fuentes, que l'any 1960 va publicar un diccionari y gramàtica de la llengua rapanui; i sobretot
Antoni Pujador, al qual dedico el llibre.
Acompanya'm en aquest viatge increïble
Llegeix el llibre més autèntic que he escrit mai
Maururu!
(que vol dir gràcies en la llengua dels escultors de moais)
