Els López salvaran Catalunya

Em refereixo a l'Alfons López Tena i a l'Hèctor López Bofill, més coneguts per Tena i Bofill. Per aquesta regla de tres jo seria Ros. En català cauen preposicions i també cauen (alguns) cognoms...

Ibanyes (6)

Un amable lector em recomana el cercador de Google Book per a seguir indagant els antecedents del meu cognom. Hi poso Ivanyes i apareixen 62 referències! Amb Ibanyes només en surten 16. Atenció al següent document:

1274. Últims anys de Jaume I. Un tal Gonçal Ivanyes, marit de Berenguera de Cardona (filla del vescomte Ramon Folc V de Cardona) recupera la vila de Maldà (Urgell, molt a prop de Garrigues).

Font: Jaime I y Su Época: X congreso de historia de la corona de Aragón (1982)

Fins ara, l'Ivanyes més antic que havia localitzat per la zona de Lleida era Martí Ivanyes, ferrer de la Seu (1404). Ara en tenim un 130 anys abans, o sigui, fa 733 anys. La recerca continua...

Ibanyes (1)
Ibanyes(2)
Ibanyes (3)
Ibanyes (4)
Ibanyes (5)

Ibanyes (5)

Parlo per telèfon amb mon pare per tal d'aconseguir més informació sobre el seu pare i el pare del seu pare. Em diu que no va conèixer els avis paterns, però que el seu pare tenia dos germans un dels quals, Joaquim Ibáñez Rubinat (que va morir amb 90 anys i era el pare del meu padrinet, el tiet Paquito de Butsènit), va ser un dels Mossos d'Esquadra que va acompanyar Josep Tarradellas l'any 1939 en la seva fugida cap a l'exili francès a través dels Pirineus. D'això ja n'havia sentit a parlar.

Li dic si recorda alguna cosa més o coneix l'existència d'algun document de son pare, i em diu que quan van enterrar la seva mare (Maria Ribes Buixadera, que va morir l'any 1984) a la làpida hi havia escrit el cognom del seu pare amb i grega, i que ho van fer canviar perquè "estava malament"...!

Quan la meva germana Sisi estudiava la carrera d'història va fer un treball de recerca sobre els nostres avantpassats amb la intenció de confegir l'arbre genealògic de la família. Les investigacions per la línia Ibáñez la van portar fins als pobles de Sunyer (Segrià) i El Soleràs (Garrigues) on els documents havien desaparegut durant de la guerra.

Ibanyes (1)
Ibanyes(2)
Ibanyes (3)
Ibanyes (4)

Ibanyes (4)

Benvolgut senyor,

D’acord amb el marc legal actual, el canvi que sol·liciteu pensem que no es pot fer per la via de la correcció de cognom ja que és un cognom que, des del punt de vista lingüístic, no és d’origen català i no tenim constància que s’hagi adaptat al català, almenys d’una manera significativa o general. Com que estem parlant d’un aspecte administratiu i legal (en aquesta oficina tractem fonamentalment els aspectes lingüístics), que aplica i depèn del Registre Civil, pensem que sí que hi hauria una possibilitat de modificar-lo en el sentit que voleu si algun familiar vostre antigament consta amb aquesta grafia (ny): en aquest cas el que hauríeu de sol·licitar al Registre Civil és una restitució del cognom familiar i hauríeu d’aportar documentació en què constés la forma feta servir pels vostres familiars. Aquesta informació, però, us la podrien facilitar de manera detallada al Registre Civil, que, com dèiem, és qui s’encarrega d’aquests aspectes concrets.

Rebeu una salutació cordial,

Joan Anton Rabella

Oficina d'Onomàstica

El document familiar més antic que puc aportar és l'esquela del pare del meu pare, que va morir d'accident laboral fa 60 anys, quan mon pare només en tenia 11. Els documents familiars anteriors (registres civils i registres parroquials) foren cremats durant la Guerra Civil.

Que descansi en pau al cel dels Ivanyes lleidatans...

NB: Quan acabava de publicar aquest post, he rebut el següent comentari del Marc Belzunces:

Benvolgut Toni,

Al llibre "Els fundadors del Regne de València" (2 volums) d'Enric Guinot es fa un llistat de tots els colons cristians que hi varen anar. Al primer volum hi ha un llistat amb els cognoms i en quines poblacions es troba. Pel tema que ens ocupa, n'he fet una foto:

http://www.flickr.com/photo_zoom.gne?id=1250397058&size=l

Al segon volum es fa un llistat dels pobladors poble per poble, on es troben els noms complets.

IVÀNYEÇ - IVANYES

Ibanyes (1)
Ibanyes(2)
Ibanyes (3)

Ibanyes (3)

Una amable lectora ha deixat un parell de comentaris al post anterior que ressalten per la seva aclaparadora saviesa filològica:

Traidora_a_mi_linaje said...

Mi humilde opinión es que Ibáñez es de origen "perieuskérico". En castellano antiguo Juan se escribía Ivan (y se pronunciaba Yuan), y seguramente la forma más arcaica del apellido sería Ivanneç o Ivannez (pronunciado Yuáñes). Un apellido primo hermano del tuyo es Yáñez (pronunciado antiguamente Yañes). Hay un documento antiguo sobre un clérigo riojano llamado don Ivan Ioaniz y Echalaz (pronunciado don Yuan Yuanis y Echalás). En castellano medieval hubo un período largo de titubeo en cuanto a las aperturas vocálicas. Y la grafía "z" se pronunció /s/ hasta el siglo XVII. El fenómeno que la ha convertido en una consonante interdental sorda es moderno, y como sabrás, apenas abarca a una mínima parte de los castellanohablantes, que siguen pronunciando Gonsales en lugar de Gonthaleth. En realidad, la fonética castellana medieval estaba más próxima de lo que parece a la del catalán. La terminación -ez (o -es, -eç, -is, iç o iz) para los patronímicos está documentada en sus modalidades más antiguas en textos leoneses. Es una desinencia que no tiene nada que ver con el vasco. Pero sí que la tiene el fenómeno betacista, por el que el sonido "v" se transformó en "b" (bueno, en realidad la aversión por las labiodentales es un fenómeno ibero-vasco, pero no quiero extenderme). Así que lo de cambiar Ivan por Iban debió ocurrir en territorio de lenguas euskéricas (importante el plural), o en zonas romanizadas con importante componente euskaldún. Conclusión: el pastiche vascoide Iban + la desinencia leonesa (o castellano-leonesa) -ez, debió gestarse en el oriente cántabro, o norte burgalés, o territorio riojano, bajonavarro o altoaragonés. Apuesto por Navarra-Aragón. Visita esta web y disfrútala: http://www.ine.es/fapel/FAPEL.INICIO

El fenómeno de las castellanización de los apellidos es muuuuuuyyyyy antiguo. Yo llevo apellido catalán castellanizado vía Aragón. Tengo un documento de mediados del XV sobre los fogajes de la villa natal de mi padre donde es gracioso leer Fustero, Calvete o Cerberón, en lugar de Fuster, Calvet o Cerveró. No eran castellanizaciones "deliberadas" fruto de la maldad y perversión de los escribanos, ya que hablamos de territorio aragonés bajomedieval, con sus propias instituciones y funcionarios, sino la consecuencia evolutiva de la fonética dentro de un territorio "mestizo" de frontera con repobladores catalanes en el siglo XIII, pero también aragoneses y navarros, con una evolución lingüística plena hacia el castellano doscientos años después, y cuyos habitantes añadieron a sus apellidos catalanes las codas castellanas que en pura lógica fonética les correspondían. Es el mismo fenómeno que catalanizó al chicle en xiclet. Y yo no pienso volver a catalanizar mi apellido porque es, en sí mismo, toda una lección de sociolingüística. Repobladores catalanes que se asentaron en la frontera valenciano-aragonesa y que se castellanizaron entre el siglo XIV y XV. Recatalanizarme sería negar su historia. Es mi opción.

Així dóna gust! Em trec el barret. El que havia començat com un divertiment d'estiu ens està portant molt lluny. Millor que millor. Estem aprenent moltes coses. El coneixement mai no ens ha de fer por. És apassionant esbrinar les vicissituds històriques de la llengua, aprofundir en les arrels del que som... Al final t'adones que la complexitat és immensa i que no podem reduir-ho tot a quatre sentències lapidàries.

L'adreça que la insigne comentarista consigna al final del seu primer comentari és la de l'Instituto Nacional de Estadística. Feta la consulta pertinent, trobem els següents resultats:

Hi ha 54.125 Ibañez nascuts a Espanya
Hi ha 54.135 Ibañez residents a Espanya

Les províncies amb més Ibáñez nascuts són València (5.654), Barcelona (5.094), Saragossa (3.351), Madrid (3.347), Múrcia (3.255), Granada(2.116) ,Castelló (2.096)

Les províncies amb més Ibáñez residents són Barcelona (6.456), València (6.186), Madrid (4.276), Saragossa (3.351), Múrcia (3.031), Alacant (2.571), Castelló (2.164)

Més dades sobre el cognom Ibáñez

Aquestes xifres confirmen que l'àrea mediterrània (Països Catalans) acapara una bona part de la presència actual del cognom Ibáñez. Aquesta àrea es correspon amb l'antiga Corona d'Aragó, tal com podem veure en el mapa que he confeccionat a partir de les troballes documentals.

Ibanyes (1)
Ibanyes (2)

Magnífics comentaris
de traidora_a_mi_linaje

Ibanyes (2)

Placa d'una plaça de la ciutat de València

Sembla ser que el post onomàstic d'abans d'ahir ha aixecat polseguera... Saül Gordillo, per exemple, dóna per fet que em canviaré el cognom. Jo acabava el post dient que m'ho rumiaré amb calma, res més.

A banda del Saül, se n'han fet ressò d'altres. Al blog Criterio m'han dedicat un post, on també donen per fet que aviat el meu cognom serà Ibanyes. El més interessant i vomitiu del post són els comentaris d'alguns capsigranys els quals fan brometa fàcil amb el Banyes = Cuernos, etc. Són aquests individus els que, amb el seu tarannà i capteniment, ens obliguen a radicalitzar-nos cada dia més.

L'altre dia, al blog de JPQ, feia la distinció entre un espanyol i un espanyolista. Jo no tinc res contra els espanyols de bona voluntat, però no suporto els putos espanyolistes que ens volen fer combregar amb rodes de molí, les seves rodes de sempre d'ençà de 1714. Aquesta és la data clau per entendre tota la polèmica de l'Ibanyes. Així ho explica un dels comentaristes més entenimentats:

Vuestra ignorancia también es muy grande.

Los apellidos y los nombres de lugar durante siglos se escribieron con distintas grafias al no tener una normativa establecida en el catalán.

Con el Decreto de Nueva Planta se impuso que todos los archivos (civiles y eclesiásticos) fueran escritos exclusivamente en castellano, y prohibido el uso del catalán (quien sea usuario de archivos públicos verá que a partir de un cierto momento entre finales del s XVIII y principios del s XIX) el catalán desaparece por completo.

Y con la imposición del castellano se fijaron los apellidos de la población con lo cual es fácil encontrar casos en que la grafía usada es la castellana, que era la habitual de los funcionarios que censaban la población.

Con la aprobación de las normas que fijó Pompeu Fabra, se produce un proceso de normalización que se vió violentamente truncado en la Guerra Civil.
Joan Corominas, en sus monumentales estudios del catalán y del castellano fijó el origen correcto de las palabras, y su grafia correcta.

Es fácil ver Puchol por Pujol.
O el Artigas que escribes en Badalona correctamente escrito como Artigues.
El apellido Boj o Boix, o el Peris, Llopis o Gomis que son la versión catalana (y antiquísima) del Pérez, López o Gómez.
Hay apellidos que sólo llevan una "s", o les falta una "t". Otros usan la ñ como Baleñà y que hacen referencia al pueblo d'Hostalets de Balenyà.

Y podría continuar con muchos ejemplos.
Muchos apellidos que pasan por castellanos son de origen vasco (García, el más extendido en España por ejemplo) y lo que se permite no es falsear la realidad sino escribir correctamente el apellido.
He leído el artículo de Ibáñez, y en el 1263 ya habían "Ibanyes" en documentos escritos en catalán.

Hay idiomas como el alemán que periódicamente revisan las normas ortográficas y no tienen ningún problema en actualizarlas y simplificarlas.

Que problema hay en corregir un apellido si hace un par de siglos fue mal escrito por un funcionario que no entendía lo que le decían?

A través de Ellis Island llegaron millones de Europeos a Estados Unidos. Los funcionarios que los registraban no entendían la mayoría de las lenguas que hablaban los recien llegados, con lo cual la mayoría de los recien llegados quedaron registrados con el nombre que escribió el funcionario, no el real.

Aquí està el quid de la qüestió. Jo he deixat aquest comentari més avall:

En primer lloc, agraeixo la publicitat gratuïta que em feu, ni que sigui per a criticar-me i menystenir-me.

En segon lloc, dir que resulta molt fàcil caure en la brometa del "banyes = cuernos", un humor molt espanyol, sí senyor.

Tercer. Us aniria bé de llegir i rellegir el comentari anterior on s'explica que va ser el Decret de Nova Planta (1714), obra del borbó Felip V, el que va castellanitzar "per decret" el meu cognom i tots els altres. Jo m'he entretingut a buscar els precedents i he trobat el meu cognom amb grafia catalana (Ibanyes, Ivanyes, Ybanyes) en nombrosos documents anteriors (des de 1263 fins a 1714). La grafia castellana d'Ibáñez en l'àmbit dels Països Catalans només apareix després de 1714.

Quart. Aleshores, amb aquest fonament documental i historiogràfic, ¿quin mal hi hauria en (re)catalanitzar un cognom d'origen basc que fa 300 anys va ser castellanitzat per decret? On està el problema?

Espero arguments de pes, i no pas brometes puerils.

Gràcies.

Les coses es van aclarint a poc a poc. Suposo que la polèmica continuarà... Agrairé totes les vostres opinions, sempre que siguin respectuoses.

(18:26) Segueixo esperant arguments seriosos i només em trobo bajanades i tòpics. Només demano que algú m'expliqui per què he trobat documents del segle XIII, XIV, XV, XVI i XVII en els qual apareix Ivanyes, Ibanyes, Ybanyes, Yvanyes... i, en canvi, a partir de 1714, aquestes grafies desapareixen "per art de màgia" (o sigui, per decret) i es generalitza l'ús de la grafia Ibáñez, fins al punt de què avui dia és molt difícil trobar un Ibanyes (només en consten 3 a tota Catalunya).

Viquipèdia: El Decrets de Nova Planta, suposaren la mort jurídica del nostre país com a entitat amb personalitat pròpia perquè quedà subsumit dins el maremàgnum castellanitzador, i provocaren l'afebliment de la consciència nacional. Tanmateix, no només s'aconseguí la desaparició de les estructures polítiques peculiars i pròpies d'aquest país, sinó que començà la batalla política contra el català a tots els nivells, sense oblidar l'Església, la qual va arribar al sinistre que ja el 1730 l'arquebisbe Mayoral ordenà als seus rectors que castellanitzaren noms i cognoms als registres parroquials.

"Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dará las providencias mas templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado".

Ibanyes (1)

Ibanyes

Al juliol vaig fer una consulta onomàstica a l'IEC. En tornar del viatge vaig trobar a la bústia un sobre que contenia la carta amb la resposta. Voilà:

Al web de l'Idescat consta que almenys tres persones ja tenen el cognom Ibanyes a Catalunya. No fa gaire vaig descobrir l'Albert Ibanyez. Em va fer gràcia la seva manera d'escriure el cognom. Li ho vaig comentar en un mail i em va respondre:

Vaig creure adient adaptar-me a la realitat. A l'internet no existeix la Ñ, doncs hi vaig ficar una NY, donant-li més personalitat i funcionant igual. No he ficat l'accent perquè no cal, al DNI tampoc el tinc.

De la mateixa manera que vaig canviar l'Antonio de l'antic DNI per l'actual Antoni, també podria canviar ara l'Ibáñez per l'Ibanyes, d'acord amb el criteri de l'IEC. Què hi guanyaria?

Com que sóc inquiet de mena i ara tinc molt temps lliure, m'he passat tres dies recercant tota la informació que he pogut trobar sobre el meu primer cognom. El que he descobert rastrejant la xarxa (amb l'ajut inestimable de Sant Google) és increïble. Aviso que el post d'avui serà llarg.

Per començar, us copio un llistat de les diferents possibilitats combinatòries i el número de resultats que dóna Google de cadascuna:

Ibanez 9.640.000
Ibañez 3.170.000
Ybanez 98.200
Ybañez 54.100
Ibañes 45.500
Ivañez 15.200
Ibanyez 1.310
Ivañes 472
Ybañes 385
Ibanyes 91
Yvañez 83
Ivanyez 51
Ivanyes 49
Yvañes 33
Yvanyes 33
Ybanyes 9
Yvanyez 7
Ybanyez 6

Les opcions assenyalades amb groc són les que he cercat amb més deler, atès que són les dues formes més catalanes del cognom...

1- SOBRE LA CATALANITAT

Atenció. He trobat documents del segle XIII on ja apareix el meu cognom dins l'àmbit geogràfic dels Països Catalans. Per exemple, la constància més antiga és de 1263, en el primer document escrit en valencià en el qual apareix un tal Ibanyes Domingo. Durant el repoblament del Regne de València, després de l'expulsió dels sarraïns, el tornem a trobar vàries vegades...

L’11 de maig de 1280 el rei va atorgar carta e poblament per al castell de Tàrbena, en la persona de Joan Martí de Serra. El 22 d’abril va atorgar carta de poblament per al castell d’Altea, en la persona dels germans Tomeu, ciutadans de Lleida. L’11 de maig, del mateix any, va atorgar carta de poblament per al terme de Finestrat, en la persona d’Ibanyes d’Oriola.

Tots aquests repobladors Ibanyes o Ivanyes provenien del nord. D'on exactament? Achtung. La pista ens condueix a Lleida. Fixeu-vos que a la Carta de poblament del Finestrat ja parla d'uns "ciutadans de Lleida". Descobreixo -completament al·lucinat- que l'any 1404 (fa 603 anys!!) ja hi havia un Ivanyes treballant a Lleida:


Es tracta d'un ferrer que va participar en la construcció de la campana del rellotge (1404) i de l'orgue (1417) de la Seu. La informació l'he extreta de la tesina de M. Caterina Argilés i Aluja titulada Preus i salaris a la Lleida dels segles XIV i XV segons els llibres d’obra de la Seu [PDF, pp. 55, 56 i 59]. Aquest descobriment m'ha fet MOLT FELIÇ. Martí Ivanyes podria ser perfectament un avantpassat meu. Al Fogatge de 1497 apareix un altre Ivanyes a Corbins. Almenys ja tenim dos Ivanyes documentats a Lleida en ple segle XV.

Després trobem Ivanyes-Ibanyes escampats per Terol i Castelló: Maestrat, Morella, Tronchón, Vilafranca del Cid, Xodos, Sogorb, Castelnou... i fins ben al sud: Dènia, Tàrbena, Serra de Mariola, La Vila Joiosa, Finestrat, Xixona... Al cens de València (1510), per exemple, apareixen 6 Yvanyes i 1 Yvanyez.

El que m'ha fet molta il·lusió és descobrir que l'any 1454 (50 anys després del ferrer de la Seu) un Yvanyes tarragoní ja sabia escriure:

La font ha estat l'exposició “E mos escrits no creheu ésser fabula” (Ausiàs March). Un recorregut per les obres dels escriptors antics [PDF, p. 13], organitzada per la Universitat d’Alacant i basada en manuscrits que es troben a la Biblioteca Valenciana.

A continuació us deixo la base de dades completa que he creat a partir de les meves investigacions: IBANYES (1263 - 1724)

El que queda clar és que el cognom Ibanyes (escrit amb diferents grafies: Ivanyes, Ybanyes, Yvanyes...) apareix dins l'àmbit dels Països Catalans d'ençà del segle XIII. Aquesta varietat de grafies és deguda a la transcripció fonètica la qual depenia en cada cas de la persona que anotava el cognom en el document. Als textos més antics (s. XIII-XV) guanya per golejada Ivanyes (11 vegades), molt per davant d'Ibanyes (4 vegades). A partir del segle XVI sovinteja la grafia amb Y- davant. I ja cap al XVII i sobretot XVIII es consolidarà l'actual Ibáñez, que és la versió castellana del cognom.

Una dada molt reveladora és que l'any 1724 (10 anys després de La Desfeta) Felip V concedeix el títol de Conde de Ibáñez a Antonio Ibáñez i de la Torre. Si ja és casualitat que coincideixin el meu nom i cognom amb els d'aquest comte borbònic, no ho és menys que a Saragossa l'any 1697 hi hagués un arquebisbe anomenat Antonio Ybañes de la Riva Herrera!

La conclusió provisional de tot aquest estudi és la següent: Té raó l'IEC, Ibanyes és la forma catalana correcta d'escriure el meu cognom i tenim uns quants documents històrics que així ens ho demostren des del segle XIII. Malgrat això, també podríem escriure Ivanyes, atès que aquesta forma és la que més apareix als textos que hem pogut consultar.

Si fa més de 700 anys que els Ibanyes viuen i treballen als Països Catalans, i almenys 600 que són a Lleida, al pròxim imbècil que em digui que Ibáñez és castellà (o que no és català) li fotre un jec d'hòsties que se'n recordarà la resta de la seva vida. I, després, l'obligaré a llegir-se 100 vegades seguides aquest post fins que se l'aprengui de memòria.

2- SOBRE L'ORIGEN BASC

Reculem encara més. I abans del segle XIII? La dominació musulmana... 400 anys a les fosques. No tenim dades. Sembla segur que el cognom Ibáñez prové de les muntanyes de Santander (Solares, Trasmiera). Està clar que és un cognom patronímic: fill d’Ibaño, Iván, Ibán, Ibane –forma basca de Joan-). Toni Fullat ho té clar:

Pel que fa a Ibáñez, em decanto clarament per l’origen basc (Ibai vol dir riu en basc). Com ja deus saber, els Pirineus (de Lleida) van ser de parla basca fins molt entrada l’Edat Mitjana. Tant és així que en el Fogatge de 1497 i 1553 ja apareixen Ivanyes a Corbins i un altre a Tortosa, i segur que en trobaríem més. La resta de cognoms de l’època que comencen en “I” son bascoides: Ibars, Iborra, Isern… De fet tot el Pirineu era basc fins a Santander, que és l'indret on està documentada la referència més antiga que tenim del cognom Ibañez. El tema de la grafia no se n'ha de fer cas perquè és cosa dels censors. En qualsevol cas, i si fem ús de les normes actuals del basc, s’escriu Ibañez perquè la “V” no existeix en basc. És a dir, el cognom Ibañez, a Catalunya, es troba a dins del seu àmbit geogràfic històric (molt històric, com algun miler d'anys)

Cal subratllar que el basc (o vascoide) es va parlar a bona part del nord de la península (des de Santander fins al Pallars...)

- ¡Ojalá pudiéramos también recuperar el vasco que se habló en Catalunya!

- Permítame corregirle: vascoide, como le gustaba precisar al maestro Coromines. En el Pirineo catalán se habló un dialecto íbero, tal vez vascoide, que sobrevivió a la latinización hasta el siglo XI, sobre todo en el Pallars. Gran parte de la toponimia catalana es inexplicable sin ese euskera.

- Aran, Tossa, Andorra (río de piedras)... - Los íberos aprendieron muy pronto el latín que aquí dio lugar al catalán, pero en el Pirineo el íbero vascoide resistió mil años todavía y persiste aún hoy en la toponimia.

Philip Rasico, La Vanguardia 17.08.2007

Més opinions:

Algunos lingüistas vascos hacen derivar Ibáñez de "bañez", palabra vasca que significa "pastizal"

Bañez apellido original de Mondragon

En los archivos documentales de Mondragon, aparece documentado, por primera vez (o una de las primeras) el apellido Bannes - Bañez-, a principios del siglo XIV. Este surgio al pasar la Casa Solar que tenian el linaje Ibañez de Artazubiaga de Bedoña (Mondragón), a la casa solar ahora ya en el nucleo urbano de la Villa de Mondragón, por dispustas con el Señor de Guevara o Señor de Oñati. Los Artazubiaga por no someterse al Conde, quemaron su Casa-Torre de Bedoña y se instalaron definitivamente en Mondragon. Parece ser, que cuando se trasladaron, cambiaron el apellido Ibañez, por el de Bañez, como una forma de crear un nuevo linaje, al haber cambiado de solar. Jose Angel Achon Insuasti (A voz de Concejo), constata claramente, que cuando se refieren los documentos a esa primera raiz de los Bañez instalados en Mondragon se les llama Bañez, y cuando se refiere a otros familiares se les llama Ibañez. En su tesis doctoral, hace un seguimiento amplisimo sobre los Bañez Artazubiaga de Mondragón, hasta su total desaparición de Mondragón, al tomarlos como ejemplo, dentro del marco, de la constitución de la provicia de Guipuzkoa. Su escudo es un Castillo, y delante se ve una mano que sostiene una antorcha. Todavía se conserva la fachada de un segundo Solar que poseian en Mondragón (Calle Iturriotz), el cual preside el citado escudo. Fueron una de las familias más importantes de la Villa de Mondragón.

Sobre la raíz vasca de Ibáñez

Además de "Ibañeta", en Navarra, existe "Ibañarrieta", en Guipúzcoa, cerca de Zumaia o "Donibane" en el País Vasco Francés, término que proviene de "Deun" (san) y de "Ibane" (Iván, forma vascona de Juan muy similar ya a "Ibañez" o hijo de Juan).

Raíz vascona de "ibañez"

Ibañez, "hijo de Iván". Iván es forma vascona o vasca de Juan, y así en Guipúzcoa y Navarra existen lugares con la misma raíz, "Ibañeta", por ejemplo, siendo apellido muy arraigado así mismo en determinados lugares de Alava, como Murgia. Es otra de las pistas acerca de la procedencia vasca de este apellido, o de ciertas ramas de este apellido, al menos, además de la que une Ibáñez con "bañez".

No m'allargo més, que aquest post ja sembla una tesi doctoral.

Ibañez (que és la grafia castellanitzada) és un cognom d'origen basc que es va estendre per Catalunya durant la Reconquesta tot baixant des dels Pirineus cap al sud passant per Lleida, València, etc. Tenim constància documental des del segle XIII de què hi ha Ibanyes o Ivanyes (grafies nostrades) a gran part del territori de parla catalana des del Segrià fins a la Marina Baixa... La distribució geogràfica quedaria així:

3- SOBRE LA GRAFIA ANGLOSAXONA

Té raó l'Albert Ibanyez: a internet no existeix la Ñ. Hi ha el perill que, en anglès, el meu cognom acabi sent Ibanez (amb N, com les guitarres; ja hem vist que és l'opció amb més resultats, gairebé 10 milions). Per tal que la pronúncia catalana es mantingui el més fidel possible en expressió anglesa cal escriure Ibanyes. Em baso en el següent: mentre cercava he trobat repetidament el nom de Blasko Ibanyes (sic). Clar, es tracta del conegut escriptor valencià en llengua castellana el cognom del qual ha estat adaptat a l'anglès en catàlegs de biblioteques i llibreries sobretot americanes (on el seu The Four Horsemen of the Apocalypse va arribar a ser un autèntic best seller). De vegades també apareix com Ibanes... O sigui que des d'un punt de vista internacional també convindria escriure Ibanyes.

4- I ARA QUÈ?

M'ho rumiaré amb calma. Mentrestant ja m'he creat un nou gmail: tonibanyes@gmail.com


NOTA BENE (16-12-09): ORIGEN ÀRAB?

L'amiga Renada Laura Portet de Perpinyà, experta en toponímia, m'avisa de lapossible arrel àrab del meu primer cognom. Diu que podria provenir del terme "Ibn", que significa fill. Ibn-ez voldria dir, per tant, fill del fill, o sigui, nét. No debades els musulmans van estar a Lleida 450 anys...

Ibanyes (2)
Ibanyes (3)
Ibanyes (4)
Ibanyes (5)
Ibanyes (6)
Ibanyes (7)