Quadern de Cotlliure_2

Divendres 22.2.08 11:30

Conec Pau Combeau (ell puntualitza que en català és Combaut), de 84 anys, tresorer de la Fundació Antonio Machado. És fill de Cotlliure, d'una de les 300 famílies originàries, els anomentats "poblers". Em confirma que l'any 1939, quan Machado va arribar, aquí tothom parlava català. El català era la llengua popular abans de la guerra. A l'escola, en canvi, els obligaven a parlar el francès...

Taula rodona. Ara intervé Manuel Vilas. L'ampolleta d'aigua és de la marca Sémillante. A l'etiqueta hi ha una senyera sota la qual hi resa: "Eau de source catalane / aigua de deu catalana". La lletra petita també bilingüe. Un asterisc diu que sémillante significa eixerida. Aigua que "brolla naturalment al cor de les terres catalanes". Cerco l'indret: Toulouges. CP 66350. En Vilas parla de la degradació de l'ensenyament secundari. Ara llegeix un llistat de professors que també són escriptors (Suso de Toro, José Antonio Marina, Imma Monsó, Luis Landero, etc.) El error está en reducir a mero perfil de funcionarios a estos profesores. A la sala hi ha uns quadres horrorosos. A través de la finestra veig un llimoner ple de llimones... Machado i el seu patio de Sevilla. Pergeñar. Es un verb que feia temps que no escoltava.

Quadern de Cotlliure_1

Errors

Al final de su vida, el filósofo alemán...

Al final de su vida, el filósofo alemán Gunther Anders aseguraba hacer filosofía a partir de los periódicos, considerando sencillamente inmoral dedicarse en tiempos de guerra a leer y comentar a Aristóteles o Heidegger (a los que, en cualquier caso, hay que utilizar y él utilizaba): “un filósofo que solo escribe para filósofos”, decía, “es tan absurdo como un panadero que solo hace pan para otros panaderos”. La filosofía tiene que aliarse modestamente a la poesía, a la historia, a la novela, al panfleto, para contribuir a conseguir ese efecto del que depende ―y vuelvo a la primera pregunta― la salvación de todos y cada uno de nosotros al mismo tiempo: el efecto de hacernos sentir vulnerables. Ya hemos interpretado todas las cosas, ya está todo a la vista, ya ha subido todo a la superficie: ahora de lo que se trata es de que lo que sabemos nos haga daño. Y de que los dañados ―los damnificados― estemos unidos y seamos cada vez más.

Santiago Alba Rico

Marina ho anomena "hacer filosofía del presente", és a dir, ocupar-se de l'actualitat. Però no estic segur que, com afirma Alba, el coneixement de les coses ens faci més vulnerables. La filosofia pot esdevenir consol, escut, armilla... L'efecte del saber no és pas la debilitat, la vulnerabilitat, sinó tot el contrari. Conèixer la veritat ens enforteix. L'escepticisme augmenta a còpia d'experiències. No hi ha "salvació" possible, ni individual ni col·lectiva. Aquesta terminologia religiosa és inacceptable. La filosofia es queda curta sempre, perquè la mera raó no és capaç de capir tota la complexitat humana. Només la poesia (que és metafilosofia) aconsegueix, fins a cert punt, aparaular el misteri.