27S

Com a les darreres eleccions, votaré CUP. 

Per la República Catalana, per Allende i pels meus néts!

Tanques al camp

Sabem que s'acosten les eleccions perquè foten obres per tot arreu, com si els governants, a última hora, haguessin de demostrar que el seu sou repercuteix en algun benefici públic, visible, tangible, objectiu. 

La mala sort ha volgut que una d'aquestes obres em toqui molt d'a prop, just al davant de casa. L'ajuntament ha decidit posar una tanca al camí de ronda! L'excusa és que es tracta d'un tram "perillós". Que sigui de fusta i que s'acabi quan s'acaben les cases no em fa canviar d'opinió. És lo que en castellà s'anomena "poner puertas al campo".

Mira que n'és, de bonic, el camí del ronda de Cap Ras: salvatge, lliure, natural... Amb el Cap de Venus (mal anomenat de Creus) al fons. Aviat, amb aquesta dèria per urbanitzar tot el que existeix, no quedarà ni un racó autèntic on poder desconnectar de la intromissió humana.

Com a forma de protesta, he realitzat una obra que uneix trossos sobrants de la tanca amb peces de fusta de deriva. L'espiral és la marca de la casa.

El més divertit és que els dos operaris encarregats d'instal·lar la tanca, quan han vist l'obra, m'han felicitat. A veure quina cara posen els de l'ajuntament quan la vegin...

#9N2014

Bye bye Europa

Jo també vaig creure en Europa. Suposo que influït per les lectures filosòfiques, se'm va desenvolupar una germanofília exagerada. La base de la meva fe era culturalista. 

A hores d'ara, queda demostrat que Europa és un gran mercat, on els ciutadans som clients i Alemanya porta la batuta. La deutocràcia governa, ordena i imposa. No m'interessa gens aquest plantejament mercantilista que redueix el nostre continent a números, primes de risc i banquers rescatats. 

Al carrer, l'atur creix, l'estat de benestar trontolla, la misèria s'escampa, els estats com a estructura política ja no serveixen, tenim problemes seriosos amb la immigració... No ens hauria d'estranyar, doncs, que els partits d'extrema esquerra i d'extrema dreta hagin incrementat els vots, com també ho han fet els nacionalistes radicals. La gent no és tan ruca i ha desemmascarat l'enganyifa del bipartidisme PPSOE (trilers pseudodemocràtics) que treballa en connivència amb la troika financera posant el poble contra les cordes. 

Europa ha de canviar de model polític i econòmic, cosa complicada perquè cal enderrocar el capitalisme salvatge sobre el qual es manté l'actual status quo, un capitalisme que, a poc a poc, s'està autodestruint tot solet, atès que és insostenible per se. Alhora, Europa ha de deixar pas a l'emergència de les nacionalitats versus l'immobilisme dels vells estats. 

Quan dic "Bye bye Europa" em refereixo a l'Europa antiga i mercantil que fa aigües pertot. O ens reinventem o tenim els dies comptats, cosa que afavoreix USA, Xina i Putin. 

Quan alguns ens amenacen amb quedar fora d'aquesta Europa, me'n ric com David Fernández. Abans, ser "europeu" era un prestigi, ara és una vergonya que posa en risc el nostre futur. 

Que el PP sigui residual a Catalunya, que en Navarro hagi anorreat el PSC, que CiU hagi aguantat bé i que ERC hagi guanyat... Tot plegat són bones notícies a casa nostra. 

Si les coses no canvien radicalment, deixaré de considerar-me "europeu". En tinc prou amb definir-me com a mediterrani...       

O ara o mai

A hores d'ara l'escenari no pot ser més clar. CiU i ERC estan obligats a entendre's per a tirar endavant la voluntat que el poble català va expressar a les urnes el 25N. Sr. Mas i Sr. Junqueras: Volem la INDEPENDÈNCIA i vostès són els que ens han de representar, que per això els paguem els sous. Si no ho fan, seran uns traïdors i els substituirem per uns altres.

El Sr. Duran és un botifler. Fa trenta anys que viu de la política i mai ha tingut pebrots de presentar-se sol a unes eleccions. El Sr. Duran ha de ser jubilat sense contemplacions. Per inútil.

Catalunya està en fallida perquè Espanya ens ha escanyat fins a l'extenuació. Per acabar-ho d'adobar, ara volen rematar la llengua. #Wertgonya. No passaran. Només hi ha una sortida: INSUBMISSIÓ TOTAL. Ni som espanyols ni acatarem les seves lleis genocides.

Ens toquen allò que ens fa més mal: els calés i la llengua. Lladres. Malparits. No tenen fre ni prudència. Continuarem sent mesells com sempre, callarem i ens agenollarem...?

Si algú encara no s'ha adonat que això és una guerra, que es tregui les lleganyes dels ulls i els obri de bat a bat.

O tot o res. O ara o mai.   

T-73

Que governen els bancs és una evidència tan aclaparadora que, a hores d'ara, ni un nen de cinc anys gosaria discutir-ho. Els polítics són empleats dels banquers, titelles que gesticulen fent veure que decideixen alguna cosa. Com sempre, els ciutadans (cada dia amb menys pa i més circ) som els que hem d'acabar pagant els plats trencats. Com hem arribat fins aquí? A través de l'endeutament generalitzat. El deute és la forma que tenen d'esclavitzar-nos de per vida. Així l'oligarquia financera segueix engreixant-se muyint-nos fins a l'extenuació. El que anomenen "tecnòcrates" no són res més que buròcrates al servei de la dictadura financera mundial. On està la sobirania del poble? Per què s'han de rescatar unes entitats privades que han estat mal gestionades? Per què quatre "tecnòcrates" han de decidir el nostre futur? El model a seguir per a sortir d'aquest atzucac és Islàndia.

Els que tenen estalvis al banc estan, lògicament, molt preocupats. Ell, en canvi, s'entreté mirant la lletra amb la qual comença el codi dels pocs bitllets d'euro que passen per les seves mans. Si davant dels números hi ha X, U, P, N i Z rai. El problema són els que porten V, Y, T, M i S. Resulta inquietant pensar que, com sostenen alguns, aviat aquestes lletres faran canviar el valor real dels bitllets.

Les darreres eleccions no va votar. Les properes tampoc ho farà. Sempre li ha fet fàstic entrar als bancs perquè fan més pudor que les peixateries. És el que té la corrupció, que al final tot fa olor de podrit.

Mentrestant somia dues coses: prescindir dels diners i viatjar a Islàndia...  

Llegeix tota la sèrie T

T-56

Diuen que hi ha crisi. Diuen que aquest diumenge hi ha eleccions. Diuen que hi ha canvi climàtic. Diuen que el món s'acaba l'any que ve. Diuen, diuen, diuen. Diuen tantes coses que sembla mentida que puguin ser certes totes alhora. Ell roman escèptic. A l'altra banda del Montsec, mirant cap al nord, allà on les muntanyes esdevenen més pures, tot es veu d'una altra manera. Només importa allò essencial: llenya, teca, que surti el sol, bona solitud i millor companyia... La resta s'esfuma entre la boira tardorenca. Publicitat, discursos buits, amenaces llunyanes, apocalipsis de pa sucat amb oli. Diuen, diuen, diuen. Sovint les paraules serveixen per amagar la veritat. Els que més parlen són els que tenen més por. ¿Encara no has après a escoltar el silenci? ¿Encara no ets capaç de mirar de fit a fit l'horitzó?

Llegeix tota la sèrie T

Gris futur

Matí gris. Gris futur. Passi el que passi avui, guanyi qui guanyi, molt em temo que qui perdrà és Catalunya. El bipartidisme espanyolista no ens beneficia gens. La manipulació partidista del terrorisme tampoc. El caïnisme suïcida dels catalanistes fa basarda. ¿Què se n'ha fet, de l'esperit de l'1-D? Ni ens deixen decidir ni volem decidir [m'acostaré a Vilanova del Vallès per a deixar la meva signatura]. La sensació és que cada vegada som menys i cada vegada estem més dividits. Jo no m'abstindré ni votaré en blanc. Exerciré el meu deure com a ciutadà responsable malgrat que cada dia crec menys en aquest sistema partitocràtic, bipartidista, monàrquic, espanyolista... Matí gris. Gris futur.

Actualització 12:38

Després de votar on em pertocava, he anat a Vilanova del Vallès per a veure si podia signar a favor del Dret a Decidir. Malgrat que apareix al llistat, m'he trobat que no hi havia cap mesa en aquest poble veí. Me n'he tornat, per tant, sense poder signar. [notícia][comunicat]

Benvingut a la Catosfera!

ENTRELLUM POESIA