Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris regals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris regals. Mostrar tots els missatges

28.3.15

Peace Stone


Des que visc a Cap Ras cada dia és una sorpresa, un regal, una benedicció. No solament pel lloc en si, les vistes, l'entorn (que és una meravella); o per la desfermada creativitat que no s'atura; sinó sobretot perquè apareixen persones interessants que m'aporten coses increïbles. Anoto els seus noms en el mateix bloc on anoto els títols de les obres. Si fa uns dies va ser la francesa tatuada amb l'espiral, ahir va venir un xaman mexicà i avui un alemany que m'ha regalat una Peace Stone. Flipo.

Draffoh Rheinmann m'ha explicat que fa 20 anys que basteix Steinmann per la pau i la llibertat. Ara es dedica a regalar pedres pintades a mà les quals estan numerades (n'ha fet 111). Es tracta de conservar-la un temps i després donar-la a una altra persona per tal que la pedra vagi corrent de mà en mà. Ell està convençut que aquestes pedres portaran la pau. A mi m'ha regalat la número 23. La tindré amb mi uns dies fins que la passi a algun caminant del país més allunyat possible. Quan te'n desprens, cal enviar un missatge a Draffoh indicant la ubicació i el número de la pedra. Ell va fent un seguiment sobre el mapamundi. La idea és divertida. Una mena de bookcrossing, però amb pedres...


Hem estat una estona xerrant, sobre pedres i moltes altres coses. M'ha servit per a practicar una mica el meu alemany rovellat. Em passo el dia parlant en francès i s'agraeix canviar de llengua.

Aquesta és la instal·lació de Land Art que ha deixat a la platja de Canyelles:


Les pedres de L'Espiral avui ha atret a Draffoh Rheinmann. Qui vindrà demà? Hi ha un magnetisme molt misteriós en aquest obra, com si fos un vòrtex, un xuclador d'energia que convoca éssers amb una consciència desperta. Pas a pas, teixim la xarxa dels espiralians...     

6.1.14

Reixos

    Esporgo l'ànima com els arbres són esporgats, que quedin les branques nues, les més fortes, aquelles que fruitaran. Camino vora els canyars esgrogueïts d'Alpicat amb la companyia de les tórtores i les garces. Torna a baixar aigua pel canal. La gent fa la sobretaula, mengen torrons i beuen cava. Els Reixos els han portat regals. El meu regal és aquest sol que llueix primaveral, la silueta de la Seo allà baix, amb el campanar acabat de restaurar, les passes que em porten sempre endavant. El meu regal són aquests versos fets per a tu. 

    Esporgo l'ànima com els arbres són esporgats. Hi ha un conill que travessa el camí i em mira abans d'amagar-se. Sóc tot el que no sóc. Tinc tot el que no tinc. Faig tot el que no faig. Sense ser, sense tenir, sense fer, abraço l'univers sencer i em desprenc del passat. Aquí, així, ara mateix, mentre el pagès llaura i rellaura el camp amb el tractor verd. 

    Esporgo l'ànima com els arbres són esporgats en el pic d'aquest hivern primaveral. Purifico les cendres, glorifico les pedres, idolatro el vol dels ocells que s'allunyen cel enllà i el color de la terra llaurada que fa olor d'eternitat. No hem vingut a deixar petjades ni hem vingut a fer nusos. Estimo més les veles que les àncores. Ales són les paraules o no són res. L'aigua flueix, canta el gall. 

     Esporgo l'ànima com els arbres són esporgats. 

    6.10.11

    Malalties


    La malaltia és un regal que ens fa la vida perquè siguem conscients de les nostres limitacions. La salut és quelcom tan fràgil que hauríem d'estar donant gràcies cada dia, cada hora, cada minut pel privilegi de poder gaudir-la. Benaurats els que viuen sense prendre ni una sola píndola. Benaurats els que no visiten cal metge ni cap farmàcia. Tots hauríem d'estar malalts una setmaneta a l'any, així se'ns abaixarien els fums cada cop que ens omplim la boca amb la paraula autosuficiència. Aprendre a ser un bon malalt és la cosa més meritòria del món. Benaurats siguin els virus, els bacteris i altres agents patògens. Benaurats els remeis més o menys eficaços per a combatre'ls. Benaurats els que sobreviuen i els que recauen i els que no se'n surten, perquè de tots sense excepció és el regne de les cendres.

    1.4.08

    Nova ressenya de L_OI

    El dia del pare l'amic Josep Manel va rebre un regal molt especial...

    Gràcies pel teu post!

    Totes les ressenyes de L_OI

    9.2.08

    Et regalo un blog

    Avui és l'aniversari de la meva dona i li he regalat un blog. Espero que l'aprofiti, perquè jo no penso ser el seu Ghostblogger. Estic segur que -si s'hi posa- ho pot fer millor que jo...