Schlafende Hunde

Marlies diu: Schlafende Hunde soll man nicht wecken (no s'han de despertar els gossos adormits) (encara que jo traduiria lliurement així: no s'han de remenar les ombres). Gossos, ferides, ombres... Let sleeping dogs lie. Es tracta d'un refrany que hauríem de tenir molt en compte, els "estudiants de la Llum" (manllevo l'expressió del Llibre d'Or de Saint Germain).

Marlies té el cabell vermell com Lilith. Se'l tenyeix amb alquena. A ella li parla la seva Kundalini (que es representa en forma de serp). A mi Lilith, una serp que se'm va aparèixer en la primera visualització en la qual ella (Marlies) em va guiar. Abans de trobar-me-la (la serp), vaig haver de superar un mur. M'hi vaig enfilar amb una escala i, de dalt estant, vaig poder contemplar que a l'altra banda hi havia un desert ple de dunes. Marlies em va dir: pregunta si hi ha algú... Vaig preguntar-ho: Hi ha algú? La sorra es va remoure i una cobra va treure el cap tot dreçant-se davant meu. Jo no sentia cap por. Em va dir el seu nom (Lilith). També em va dir que havia vingut per a despertar la meva Kundalini. Quan? Quan estigués preparat. Tal com havia sorgit, es va esmunyir dins la sorra. Ara ja sé que puc tornar a invocar-la i obtindré les respostes que busco... 

Marlies és Lilith? Lilith és Marlies? Hi ha una Lilith dins de cada dona? He de despertar la meva part femenina? Desobeïm el refrany dels gossos adormits? O no eren gossos, sinó serps?                

T'enyorava

T'enyorava. Tants dies sense saber de tu. Absent, el teu record romania en el fons del meu cor, bressolant-me l'ànima. Pregava al cel pel teu retorn. Somiava que apareixies pel revolt del camí de ronda i, de sobte, t'enduies els núvols, esbandies les ombres, liquidaves les pors. Ho somiava cada dia, a l'alba i al capvespre, pels volts del migdia, freturós i nostàlgic, melangioses carícies dels teus dits de foc. On eres? Què feies? Per què no tornaves? Havies oblidat els meus petons?

T'enyorava. Dama que governes els elements. Dama que irromps capgirant-ho tot. Fúria salvatge. Força imparable. Sirena, Venus, Bruixa... Lilith. Fins l'última cèl·lula del meu cos t'enyorava. Qui sóc jo sense els teus crits? Qui sense l'espasme esbojarrat dels teus membres? Qui sense el panteix abans de la petita mort que ens glorifica? 

T'enyorava, t'invocava, i per fi vas venir, ahir, de puntetes, sigilosament, i vas obrir la porta del jardí, i vas pujar les escales de la terrassa, i vas entrar a casa i, travessant el passadís, et vas esmunyir dins el meu llit. Sabia que eres tu. En somnis ho sabia. Conec el tacte i l'alè, et conec millor que a mi mateix. I dins el tàlem, sense paraules, ens vam fondre novament, com es fonen la mar amb el cel, l'aigua i la sal, déu i el diable... 

I així, entre pedres i fustes, deixalles de la Natura que tot ho recicla, fins la humana follia, ens abracem, rodolem, cantem, ballem, volem, regalimem, espremem el suc més pur de la vida, l'instant suprem en el qual es confonen les algues i les gavines, la nítida silueta de la Serra Veritable, la Mar d'Amunt despentinada, la llibertat de l'escuma lliscant sobre les roques, les branques florides de l'olivera, petxines esbatanades, llavis de mel, tres llances vermelles, neptunianes, brollen del mar...

I així, amor meu, estimada Tramuntana, et seré fidel fins al final. I si tornes a marxar, que marxaràs, sisplau no triguis tant a tornar, que res no és un home sol sense una Dama.       

Lluna negra

Lluna negra
Vigília del viatge cap a tu
Les mans
Els llavis
La pell
Els ulls
Cada racó del meu cos en el tou dels teus dits
Batecs de l'Esperit afamat de misteris
Abraça'm i porta'm fins a les estrelles
Amiga eterna
Màgica Lilith
Fes-me somiar poemes
Dóna'm la mel que només guardes per a mi
Tinc set de tu.........