Les persones morim, però moren els blogs? Què passa quan el blogaire se'n va a l'altre barri, però el seu blog queda amb tots els arxius disponibles i obert als comentaris?
Són preguntes que em faig arran del traspàs de Martí Roselló. En parlen Saül i Tina.
Un detall a tenir en compte és que el dia que et moris tindràs el rècord de visites i de comentaris:
Són preguntes que em faig arran del traspàs de Martí Roselló. En parlen Saül i Tina.
Un detall a tenir en compte és que el dia que et moris tindràs el rècord de visites i de comentaris:
En el cas del blog referit, 1600 visites i, per ara, 59 comentaris. Déu n'hi do. Recomano, per tant, que, in extremis, es deixin els comentaris oberts... Aleshores el blog es converteix en un d'aquells llibres dels tanatoris, però digital. Són coses a les quals ens haurem d'anar acostumant.Del Martí, al qual no coneixia, em quedo amb l'últim post i la descripció que fa de si mateix:
"Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral."
Un home lliure, sense pèls a la llengua. Resten els seus arxius. Descansa en pau, Martí.
