Pel camí de ronda passa molta gent: els que passegen (o són passejats) pel gos, els que fan fúting, estrangers amb motxilla... La majoria s'aturen a la platja atrets per
la instal·lació que he muntat, fan fotos i, si s'escau, xerrem una mica. M'agrada el feed-back, escoltar el seu punt de vista. Alguns entren a casa per a visitar
l'atelier i
l'exposició. Els veïns em diuen "L'artista" :)
L'altre dia una parella de francesos van fer la migdiada al costat de
L'Espiral. Al despertar-se, asseguraven que havien tingut somnis meravellosos. Avui una una família holandesa amb dos criatures ha dinat dins L'Espiral. Lo més divertit era la fila que feia el nen petit (mascle): portava un vestit de faralaes! Davant la meva estupefacció, els pares m'han dit que el vestit li havien comprat a la germana, però que al nen li encantava...
Of course, hem parlat de les diferències entre Catalunya i Espanya, sobretot de la situació política actual. Hi havia un home agafant
garotes als esculls. M'han preguntat què feia, els he explicat que aquí ens mengem les gònades dels
urchins, que ara és l'època bona. Flipaven, no s'ho podien creure.
Viure ran del camí de ronda és un privilegi. A més,
el xiprer que tinc a la porta m'obliga a practicar l'hospitalitat. Amb molt de gust.
