Parla'm
Parla’m de la teva solitud, de l’ombra que deixa la lluna en els ulls, del crit que ressona dins teu, però que ningú no escolta. Parla’m del desert del cor, de la sorra que ensorra el llençol, d’aquest neguit que et paralitza el cervell, del dubte indefugible que t’abraça com una serp gegantina. Parla’m amb paraules sentides, amb llàgrimes vives, amb el silenci dels déus que ho saben tot. Parla’m del buit que amara aquest temps, de l'oblit sense forma, del pou que t'espera rere el mirall de la nit. Parla’m d’aquell amor malaguanyat que et va robar l’últim somni quan eres encara una nena que no sabia res de la vida. Parla’m de la teva solitud i dóna’m un únic motiu per a seguir vivint un altre dia…
Parla’m de la teva solitud, de l’ombra que deixa la lluna en els ulls, del crit que ressona dins teu, però que ningú no escolta. Parla’m del desert del cor, de la sorra que ensorra el llençol, d’aquest neguit que et paralitza el cervell, del dubte indefugible que t’abraça com una serp gegantina. Parla’m amb paraules sentides, amb llàgrimes vives, amb el silenci dels déus que ho saben tot. Parla’m del buit que amara aquest temps, de l'oblit sense forma, del pou que t'espera rere el mirall de la nit. Parla’m d’aquell amor malaguanyat que et va robar l’últim somni quan eres encara una nena que no sabia res de la vida. Parla’m de la teva solitud i dóna’m un únic motiu per a seguir vivint un altre dia… 
11 comentaris:
Excelente! Tudo está na palavra e, no caso do amor, na fala... Porque o amor é um tropo de fala, a razionalidade ética a iluminar a simples emoção, sempre efémera.
Abraço, amigo.
Obrigado, Lord!
Ter de estar aqui escrevendo isto, por me ser preciso à alma fazê-lo... Desenganemo-nos da vida e dos seus modos. Fujamos a ser-mos nós... E porque me sinto outro sou feliz.
http://blogs.periodistadigital.com/periodismo.php/2006/10/17/montilla_interrumpe_una_entrevista_llama
El primer Montillazo
No hi ha paraules per aquest post...és preciós! Només deixar una frase que va dir Lord Byron:
"Y escucharía una vez más antes de morir, la voz que fue mi música: Háblame."
signatura: Atenea
No se com et ve la inspiració, jo ho intento i no puc,serà pels cois d'examens...Ara m'hi posaré,encara que volia llegir una mica dels llibres no obligatoris...
Espero que hem toqui el lot dels llibres eròtics ja que he enviat els meus múltiples e-mails,encara que m'he deixat uns quants perque els noms son pèssims...
Salut!
itstimetodance1*]
És la teva Mireia la de la foto?
La de la foto no és diu Mireia, sinó Carla.
itstimetodance: la inspiració ve quan ve... Jo de tu estudiaria filo per demà.
Atenea: des de quan llegeixes Byron? Tard o d'hora et descobriré.
Ja ho faig...però em fas por...
Salut!
itstimetodance1*]
No puc expressar el que he sentit mentre llegia aquest text. Bonic, molt bonic. M'havien parlat de tu molt bé, em van dir que escrivies poemes i feies posts molt interessants, però la veritat, mai m'hauria imaginat trobar-me amb això. Et felicito, és preciós.
Dénia
Moltes gràcies, Dénia!
Exageres.
És molt estrany que t'hagin parlat bé de mi...
¿Dénia és nom o la ciutat de la Costa Blanca?
Toni, un cop mes tas lluit amb el teu bloc! jo escric molt i sol agradar a tothom que ho llegeix.
Ets un tio agradable però de vegades inspires desconfiança! Però no t'amoinis que per aixo no deixes de ser un home collunut. Fas veure un misteri que potser es una de les coses que fagin veuret amb més ulls.
que vagi bé adict a internet!
Publica un comentari a l'entrada