Cada cop m'interessa menys la política. No és que no en parli, és que no hi penso. L'única política que trobava atractiva, per propera, era la municipal. Ara ni tan sols aquesta em crida l'atenció. A més, al meu poble, la política és cosa de dones. Ja s'ho faran.
El que cada vegada m'interessa més és la poesia. Aquest matí he enviat el meu últim poemari a un premi important, i estic pendent d'un altre premi el veredicte del qual serà la setmana vinent.
La política és massa prosaica. La poesia, en canvi, em dóna més satisfaccions...
El que cada vegada m'interessa més és la poesia. Aquest matí he enviat el meu últim poemari a un premi important, i estic pendent d'un altre premi el veredicte del qual serà la setmana vinent.
La política és massa prosaica. La poesia, en canvi, em dóna més satisfaccions...
5 comentaris:
Cert, la política és cada cop més avorrida, previsible i endogàmica.
No em diguis que participem al mateix premi d'un poble de la costa gironina!
Ui, trapezista, doncs em temo que sí... Ho sento per tu.
Cert, la poesia és cada cop més avorrida, previsible i endogàmica...
M'agrada el teu sentit de l'humor.
Publica un comentari a l'entrada