Per què volem la poesia?

Fa molts dies que no escric poesia. Massa dies. És un bon símptoma. En un blog meliquista i falsament profund com aquest la poesia no hi hauria de tenir cabuda, i menys recitada amb aquesta prosòdia almivarada de poeta entrellumat. ¿Per quins set sous hauria de distorsionar líricament la fluïda prosa primaveral que brolla amb natural desimboltura? Un poema és una debilitat. Un poeta és una víctima. Vaig sortir tan escaldat del darrer empatx poemàtic que no m'han quedat ganes de tornar a versificar. Les muses són totes unes malesputes.