Diguem que no cal fugir gaire lluny.Sempre pots trobar un altre cau al carrer del costat,
un cau que t'aixoplugui del menyspreu,
un cau petit i brut per a passar la resta d'anys
que et manquen fins al patíbul.
Diguem que no cal lamentar-se tant.
Ella té raó: ets el seu passat.
El pitjor que es pot ser és el passat d'algú.
Sobre el futur m'estimo més no parlar-ne.
Ho trobo de mal gust.
1 comentari:
Sera que vaig anar a dormir tard. No lligo el títol amb la resta de poema. si és que ho és.
L'únic que em ve el cap és: No paga la pena dutxar-se cada dia fent una despesa d'aigua exorbitant per intentar treure'ns de sobre la farum de viure aixoplugats en caus infectes i amagar el cap sota l'ala.
És així?
Publica un comentari a l'entrada