La primera va arribar fa una setmana i la segona en fa tres. Ambdues alumnes són nouvingudes i cal acollir-les, per descomptat, com sigui, amb els pocs recursos que tenim. [Us recordo que treballo en un centre públic de l'àrea metropolitana]. Ahir van fer una redacció sobre el seu país d'origen. Cal·ligrafies que esgarrapen l'ànima...
2 comentaris:
I tant que esgarrapen l'ànima (que ben trobada la metàfora). Els nens són alhora la baula més feble i la clau de volta per donar cohesió a la societat del futur que estem forjant ara mateix.
Bona feina, Toni.
Estàs en un front vital per al país, el que més definitivament pot marcar el nostre futur.
Celebro la sensibilitat que manifestes en parlar d'aquestes criatures. Convé que siguin acollides amb el màxim dels respectes i total tendresa.
No són immigrants qualssevol, són els nostres immigrants, Toni.
Publica un comentari a l'entrada