Per exigències paternoprofessionals, segueixo atentament cada capítol de la sèrie Física o Química, que emeten els dilluns per la nit a Antena 3. Mentre mirava el capítol d'ahir vaig descobrir que tot l'argument es fonamenta en dues premisses bàsiques: 1) La mitificació absoluta de l'amor, que ho justifica tot. 2) L'absoluta banalitat del sexeNo cal dir que ambdues premisses són errònies i pernicioses perquè condicionen el capteniment dels personatges fins al punt de convertir la seva vida en una muntanya russa d'allò més inconsistent. M'estalvio d'entrar en consideracions de caire moral. La sèrie "educa" els adolescents en la mesura que proposa una "ficció televisiva" que ells encara no són capaços de discernir "críticament". Aquí rau el perill. La barreja de sexe i amor sense cap criteri conforma una amalgama infumable que només serveix per a confondre encara més l'espectador. Admeto que la realitat adolescent implica la confusió, el dubte, la desorientació, però sèries com aquesta no ajuden gens a clarificar els conceptes i els valors. Per això, inevitablement, n'haurem de parlar a classe.
2 comentaris:
És absolutament el mateix que vaig pensar al veure el nou Cuéntame. Unes quantes històries paralel.les que totes giren entorn el nyaca. Tres quarts del mateix a Ventdelpet, al Cor dels pebrots,etc.
Suposo que pensen que al ramat li agrada, i sembla també que la gent vagi mes perturbada amb el sexe que en temps del Franco.
Hola
et deixo aqui la meva web avui amb un petit video fet a casa amb bones intencions pel 100 anys. www.marroca.blogspot.com Et fico enllaç de la gent amb estelada.
Ens llegim
mar
Publica un comentari a l'entrada