Entomo la ventada parapetat rere el finestral del despatx. Nens morts, antenes arranades, arbres caiguts, crineres voleiants... La fúria de les ràfegues escombra qualsevol vestigi de confusió. Tot resta nítidament veritable. El vent neteja el cor, un cor que sap el que vol, un cor que s'estripa a cada instant víctima dels seus propis batecs contradictoris...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
►
2022
(37)
- ► de desembre (2)
- ► de setembre (6)
-
►
2021
(15)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (3)
-
►
2017
(195)
- ► de desembre (22)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (9)
-
►
2016
(58)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (2)
-
►
2015
(109)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (3)
-
►
2014
(132)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (15)
- ► de setembre (6)
-
►
2013
(95)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (12)
-
►
2012
(138)
- ► de desembre (8)
- ► de novembre (9)
- ► de setembre (11)
-
►
2011
(168)
- ► de desembre (18)
- ► de novembre (18)
- ► de setembre (18)
-
►
2010
(114)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
▼
2009
(174)
- ► de desembre (28)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (21)
-
▼
de gener
(25)
- L'Oracle imminent ara també digital
- LCL electrònica
- Arrels superficials
- Nítidament veritable
- Ja surto a l'Enciclopèdia!
- El dia que Obama fou investit president
- Crepuscles
- Hi ha primaveres arreu
- Entre les ombres
- La justa llunyania
- Ella restarà
- Demà serà un altre dia
- Entrellum + Entreluz + Clair-obscur
- Antoni -X- Ros
- Felicitat Dragon Kahn
- Udolo en veu baixa
- La neu es fon
- Una malaltia
- Dia de reis
- The blood-libelist
- Niemandsrose
- Espais sintètics
- Nítida nit
- El punt de no retorn
- 5 anys de blogs
-
►
2008
(343)
- ► de desembre (10)
- ► de setembre (32)
-
►
2007
(459)
- ► de desembre (37)
- ► de novembre (46)
- ► de setembre (29)
-
►
2006
(491)
- ► de desembre (48)
- ► de novembre (53)
- ► de setembre (50)
-
►
2005
(2)
- ► de desembre (2)
5 comentaris:
Que no estripi res més el vent...Ja ha fet prou mal. I que el cor bategui compassadament, sense ensurts...tot i que això no ho podem preveure com quasi tot.
Sí que n'ha fet de mal la ventada, ja ho pots ben dir. A mi m'ha deixat sense cita... :(
Soy Aitor Rodriguez, alumno de 2Bachillerato B y uno de esos niños muertos es mi primo,Eric, de once años.
Que injusta es la vida
Benvolgut Aitor,
T'envio la meva més sincera condolència per a tu i tota la teva família en aquests moments tan durs.
Sí, de vegades la vida és molt injusta...
Rep una abraçada
Sento molt, Aitor, el que li ha passat al teu cosí. No hi ha paraules. No ens coneixem, tu i jo, però t'envio una abraçada sincera.
Publica un comentari a l'entrada