De bon matí els cims pirinencs més alts han aparegut enfarinats. L'atmosfera era tan neta i la visió tan propera que, malgrat el fred, s'ha quedat a la terrassa contemplant-los una estona. El llac era un espill que reduplicava la bellesa i la quietud del paisatge. Al migdia ja no quedava cap rastre de l'efímera neu. Ha anat al bosc a cercar terra per a l'hort i després l'ha barrejat amb el fem que tenia. Ha plantat mitja dotzena de cebes grillades. Demà plantarà una cabeça d'alls. Tot és començar. Per aspera ad astra, deia Sèneca: a les estrelles s'hi arriba pel camí més difícil. L'hivern és un repte. A ell els reptes el fan sentir viu. El més gran desafiament és l'autosuperació. Seguirem somiant... anirem sempre més lluny...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada