L'obsessió pels bolets l'ha portat a descobrir un bosc secret on no arriben els altres boletaires. N'ha baixat cistelles plenes. Cada cistella són 6 kg. Sobretot rovellons (pinetells i esclata-sangs) i fredolics. N'ha menjat tota la família. Queden pocs dies per a plegar-ne. De nit la temperatura s'acosta als zero graus. El bosc és generós. S'embosca cada matí seguint la petja dels senglars. Xops els peus i els camals, torna a casa satisfet amb la collita. Una dutxa ben calenta, una sopa ídem i, a continuació, un merescut descans. Dies vindran per a recloure's davant el foc, per al repòs, la meditació i l'escriptura. Importa viure, entusiasmar-se. Escriure és ressaca, ombra, la bava del caragol...
3 comentaris:
Veig un Toni més rústic, més feréstec i més FELIÇ sobretot. Endavant amb la teva etapa rural. No hi ha res com la natura per fer-nos sentir més vius!
(Comparteixo amb tu la fal.lera boletaire...les muntanyes de Prades m´esperen aquests dies festius)
Calçat goretex o de cuir i polaines. indispensable per no acabar amb els peus xops. pot fer pixa-pins però.
Més feréstec sobretot :)
Això del Gore-Tex és una mandanga. Tinc 3 botes de Gore-Tex i cap d'elles ha passat la prova de 3 hores dins el bosc moll i remoll del Montsec obagós. He optat per les botes de regar de tota la vida, de plàstic pur i dur. Lo de les les polaines ho deixo per als pijos.
Publica un comentari a l'entrada