He pogut aparcar a la zona blava de Rambla de Catalunya. Tres quarts de vuit. Cotxeres del Palau Robert. El trio Jazz-Daniels toca un parell de peces. Celebrem el 20è aniversari de Bromera [notícia i video de Vilaweb] La sala és plena de gom a gom. Hi ha força gent dempeus. Obsequis damunt les cadires: dues litografies commemoratives, el catàleg de l'editorial i un exemplar de l'últim número de la revista L'Illa. M'agrada especialment el dibuix que emula la portada de L_OI, però ara els llavis pertanyen a la cara d'una dona bellíssima i, en comptes de mouchette, hi ha un petit llibre sobre la seva espatlla... És genial! Reconec Clara-Simó, Jordi Sierra, JJ Isern... El problema és que sóc a la darrera fila i costa veure les cares dels de davant. Joan Carles Girbés em presenta Josep Gregori, el director de l'editorial d'Alzira. Li dono l'enhorabona per aquesta "criatura" que ha fet 20 anys. Marta Estrelles em presenta Valèria Gaillard d'El Punt la qual em demana el mail perquè vol escriure un article sobre mi. Jordi Julià arriba tard. L'editor lleidatà Lluís Pagès diu que el més important d'un llibre és l'autor. Clara-Simó comença citant Espriu (hem passat de citar Martipol a citar Espriu... quin cansament!) amb allò de salvar els mots... Ara veig Eva Piquer. La revista L'Illa arriba a 40.000 persones. En 20 anys Bromera ha publicat 1.000 títols i té 30 col·leccions. S'han acabat els parlaments. Còctel. Massa gent. Toco el dos. Veig Clara-Simó asseguda en un banc dels jardins. Fa mala cara. No es troba bé. Ha sortit de la sala abans d'hora. Espero que no sigui res greu. Avui Barcelona m'ha semblat especialment bonica. No sé per què. Enfilo la Diagonal en direcció al mar. La Torre Agbar lluu color vermell a la base, lila pel mig i blau al capdamunt, un blau elèctric, captivador. Preciosa. Cada cop m'agrada més aquest tòtem fàl·lic, sobretot de nit. Vull tornar per la costa. N'estic tip de la Meridiana. Diagonal avall, circulo paral·lel al tramvia. Abans dels hotels del Fòrum, veig tres messalines palplantades a la vorera. Es deuen estar fotent de fred. 12º. Porto 100 € a la cartera. Se'm passa pel cap de fer un acte de caritat... però ho deixo córrer. Me'ls gastaré demà, que hi ha sopar de profes i anem a un restaurant de categoria. Voramar fins a la platja d'Ocata. Alella amunt. Quan tramunto Coll de Cera, el termòmetre davalla: ara marca 8º. Arribo a casa i el carrer és ple de fulles. A la ràdio del cotxe sona In my Place de Coldplay. Per molts anys, bromeraires! Em sento orgullós d'haver publicat amb vosaltres.Un altre que plega (aquesta pandèmia ja m'està començant a preocupar...)
