You know you'll never tame

Em quedo amb la brillantor de la mar i el vol imprevisible dels estornells, ara suspesos, immòbils, adés girant al ritme voluptuós de la tramuntana. Qui fos ocell. Qui fos onada. Qui fos qualsevol cosa lluny d'aquestes paraules bordes que no menen enlloc. Les xemeneies fumegen. Les oliveres són esporgades. No ploris. No pots plorar. Corre i amaga't. Les cendres del cor s'escamparan...