A partir d'ara
Ja no seré el mateix
M'has travessat amb les teves paraules
Amb l'estilet roent de la teva mirada
M'has obert en canal
M'has esberlat l'esperança
I aquesta esperança és l'horitzó clarivident de la literatura viscuda com un paradís possible
L'oasi diferent
Les algues del llac transparent
La sorra muda
Els dits de la lluna amoixant els teus cabells
El paradís possible que ens segresta més enllà de les parets
De les portes i les finestres
Més enllà dels fets
Fins i tot dels déus vulgars que sostenen la Mentida dels Segles
El paradís possible
Les pigues de la teva pell a l'hora del capvespre
Quan emmudeix la sang dels desmais i el pit-roig s'ajoca sota l'anoguer
Sóc l'espurna que tremola en el límit del silenci
M'has esberlat l'esperança amor i sé com mai no he sabut
Que demà seré somni
Somni de rialles
Somni de lletres
Somni de vents que porten la flaire del futur entre les fulles dels pollancres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada