Som estiu decrèpit, farsa de mots inextricables que panteixen sobre pantalles indolores.
Som espera, albada curulla de rou, pell que alena pels dies que hem deixat fets runes, ressaca d'onades que foren impetuosament, esclat de segles ocults, àncores desfetes contra els esculls, estels que han perdut el fil que els estrebava a terra.
Som tot el que perdem a còpia de passes distretes sobre la pols del desert, enfosquiments, flames òrfenes, notes desaparellades d'una cançó d'amor traït.
Carnals com un adéu definitiu sense llàgrimes.
I res no canviarà.
Tan efímers que ni ens n'adonem.
Calla.
Calla i respira.
Calla, respira i sanglota.
¿Demà podràs esc-riure?
Bombolles d'escuma enmig d'una tempesta de tardor que arriba.
Som.
Som espera, albada curulla de rou, pell que alena pels dies que hem deixat fets runes, ressaca d'onades que foren impetuosament, esclat de segles ocults, àncores desfetes contra els esculls, estels que han perdut el fil que els estrebava a terra.
Som tot el que perdem a còpia de passes distretes sobre la pols del desert, enfosquiments, flames òrfenes, notes desaparellades d'una cançó d'amor traït.
Carnals com un adéu definitiu sense llàgrimes.
I res no canviarà.
Tan efímers que ni ens n'adonem.
Calla.
Calla i respira.
Calla, respira i sanglota.
¿Demà podràs esc-riure?
Bombolles d'escuma enmig d'una tempesta de tardor que arriba.
Som.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada