Resulta que aquells que es declaren antisistema són els que intenten viure del sistema, aprofitant-se dels que treballem honradament. Són el paràsits, els abellots de la colmena, borinots que no volen pencar. Les seves crítiques són com el fum que s'endu el vent. La societat no avança gràcies a ells. Ells són el mal menor, la taca, la púrria. Només mereixen menyspreu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
►
2022
(37)
- ► de desembre (2)
- ► de setembre (6)
-
►
2021
(15)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (3)
-
►
2017
(195)
- ► de desembre (22)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (9)
-
►
2016
(58)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (2)
-
►
2015
(109)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (3)
-
►
2014
(132)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (15)
- ► de setembre (6)
-
►
2013
(95)
- ► de desembre (11)
- ► de novembre (7)
- ► de setembre (12)
-
►
2012
(138)
- ► de desembre (8)
- ► de novembre (9)
- ► de setembre (11)
-
►
2011
(168)
- ► de desembre (18)
- ► de novembre (18)
- ► de setembre (18)
-
►
2010
(114)
- ► de desembre (10)
- ► de novembre (1)
- ► de setembre (2)
-
►
2009
(174)
- ► de desembre (28)
- ► de novembre (28)
- ► de setembre (21)
-
►
2008
(343)
- ► de desembre (10)
- ► de setembre (32)
-
▼
2007
(459)
- ► de desembre (37)
- ► de novembre (46)
- ► de setembre (29)
-
▼
d’abril
(48)
- Identitat digital i literatura. El meu cas.
- El Puigsacalm des de Vidrà
- Stuart Mill i la guerra d'Iraq
- Antisistema
- Vallromanes aprova el POUM
- El petó del rossinyol
- Ací estem
- Sota el lilà
- Post Sant Jordi
- SANT JORDI 07
- Rusiñol, Satie, Israel Clarà i Josep de Flix
- L'Oracle Imminent per Sant Jordi
- Whilly Foc
- Més canvis educatius
- Primaveritats
- Més apadrinaments
- Sevillanes per Sant Jordi (II)
- Disbarats
- Sevillanes per Sant Jordi
- Les fonts de Vallromanes
- Dunia Montenegro
- Maria de la Pau Dobler
- Walking shadow
- Recull 07
- Artur Mas a Vallromanes
- Els castradors
- Perversitat
- Top d'Alianzo
- Amb Artur Mas
- Invocacions
- Invocació
- Colonialisme catalanicida
- Per què volem la poesia?
- El miratge de la felicitat
- Sense solució
- Sorrobloc, cirerers florits i mona
- Lilà
- La mirada...
- Entrevista DiGiTALSEX
- Ens queda el blog
- Irrisòria misèria
- Núvol i cim
- To blog or not to blog
- Algunes xifres i un rèquiem
- Mallerenga
- Cirerers florits sota la pluja
- Ciberfilosofia
- Pamuk, Viladot i tu
-
►
2006
(491)
- ► de desembre (48)
- ► de novembre (53)
- ► de setembre (50)
-
►
2005
(2)
- ► de desembre (2)
10 comentaris:
Un post insecticida, sens dubte.
Salut!
Jo no em dic "Imma"
visca l'esclavisme és racional........
Bravo!!!! Aquest blog sí que és ben parit... fa aigües per tot arreu! Només et faltava signar aquest text patèticament moral i sermonal amb el nom de Herbert Spencer. Salut i a veure si et deixes de ximpleries. RDC
El día que entronin a Sant RDC tots serem més feliços. De déus a la terra només n'hi ha un, és ell, i la resta, pallofes. Em tens postrat als teus peus, Robert.
En Toni té tota la raó.
En general, tots els "antisistema" són una colla de vagos que sobreviuen a costa de la resta perquè són incapaços de fer res de profit.(A banda de destrossar el que els nostres impostos religiosament pagats han comprat: mobiliari urbà, contenidors d'escombraries, paviments, cotxes i furgones de mossos i policia en general, etc).
Albert, t'oblides dels pitjors: els okupes.
No t'equivoquis. Els pitjors són els progres.
Ah, i els veritables antisistema sóm nosaltres, els catòlics. I els místics. Fins i tot Nich, vale , amb tota la seva càrrega antimaterialista.
Hem fet un post amb el Decàleg del progre a pafiam.blogspot.com
Patria, fides, amor
http://www.uvedoblestudio.com/imgdemo/43969666_a3ae89bce9_o.jpg
avui no toka
La xacra de la nostra societat no són pas els antisistema sinó els acòlits de la santíssima (i putíssima també) Generalització.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada