De la problematicitat de la vida

Hi pensava ahir quan caminava pel carril bici: la vida és un seguit de problemes que cal resoldre. Després d'un problema en ve un altre. Els problemes no s'acaben mai. La intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes trobant la millor solució possible. No tots els problemes tenen solució, però un problema insoluble ja no és un problema, sinó una putada grossa. El problemes solubles han de ser resolts. La vida tota és El Gran Problema. Si ets capaç de trobar-hi un sentit, pots dissoldre, fins a cert punt, la perplexitat existencial; si no, hauràs d'aprendre a conviure amb el dubte, amb la boira, amb la confusió... Hi ha gent problemàtica: són els imbècils que en comptes d'ajudar a resoldre els problemes en generen de nous. Hom suposa que la felicitat seria l'absència absoluta de problemes, allò que vulgarment s'anomena "tenir la vida solucionada". Ara bé, una vida sense problemes ha de resultar espantosament avorrida, és a dir, una vida sense problemes pot ser un veritable problema.